3ª TROBADA DE CÀRITAS CATALUNYA

img_20161022_095637

Amb el lema «Transformem la societat des de la misericòrdia» es va celebrar ahir, 22 d’octubre de 2016,  la tercera trobada de Càritas Catalunya.

Vàries voluntàries de Càritas Sant Joan Despí hi vàrem assistir i vàrem poder compartir amb voluntaris vinguts de tota Catalunya aquesta jornada tant especial.

img_20161022_095439

Un dissabte que va començar  a Tarragona, Camp de Mart, plujós i gris. Però, tots, quasi unes 2.000 persones, entre voluntaris i gent treballadora  de Càritas, ens hi vàrem trobar molts contents per poder-hi participar.

L’objectiu inicial era el de aprofundir en el nostre compromís i en la tasca de transformació social que duem a terme entre tots.  Ho  vàrem fer des “d’El marc de l’Any jubilar de la Misericòrdia” i com diu el Papa Francesc: «La misericòrdia és una gran llum d’amor i de tendresa”. I aquest era el motiu principal de la convocatòria.

Autocars amb voluntaris arribats des de els diferents bisbats de Catalunya, en representació de les molt diverses Càrites parroquials de diferents poblacions d’arreu, hi varen tenir presència. Tots junts, com una gran família, ens vàrem anar col·locant «per bisbats» als seients de l’interior del impressionant Teatre Auditori de Camp de Mart. És un espai gran, obert i molt lluminós.

img_20161022_095553

Després de la Benvinguda institucional i agraïment a tots, varen cantar » tots junts retrobarem la llum d’un nou demà«…i seguidament, ja varen començar les intervencions, ponències  i el debat:

En primer lloc, els bisbes  de Barcelona i de Tarragona varen tenir unes paraules d’agraïment per tots els voluntaris,  (en tota Catalunya en som uns gaire bé 12.800). Varen deixar molt clara la tasca tant important que estem desenvolupant, tot recordant-nos que la comunitat ens demana que siguem sants i que ens alimentem de forma continuada de la font de l’Eucaristia. “Vosaltres feu molt de treball», varen dir. «Sou una xarxa molt estesa per Catalunya, i tots, absolutament tots els voluntaris, teniu els vostres noms escrits «al llibre de la Vida».

img_20161022_121103

Com a primer ponent va intervenir el Imanol Zubero, doctor en sociologia, diplomat en teologia i professor a de la Universitat del País Basc. Va començar la seva exposició des de l’afirmació:  «Mirar amb misericòrdia ens posiciona per canviar el món».

Amb el exemple del «bon samarità» de l’Evangeli, va fer especial incidència en la mirada misericordiosa del Pare i en la nostre forma com a creients de mirar el món. Ja hauríem d’estar veient els signes de la misericòrdia a la nostre societat.

¿Cual es el último milagro que has presenciado?  ¿Cuál es el último milagro que has hecho?  Todos somos parte en esta sociedad que estamos transformando desde la misericordia.

¿Y la mirada, cómo es tu mirada hacia el hermano? Hay miradas que matan,  otras que salvan, otras que integran, otras que reconcilian…..La mirada de los voluntarios ha de ser ética, entre iguales.  Mirar, dando vida, evitando eso de «mirar sin ver».  Mirar a los ojos de una persona refugiada desde el corazón, mirar a los ojos del hambriento, del desnudo, del que está en la cárcel… y atenderlo como corresponde.

Como segundo punto importante, destacó la protección del destino global del planeta y de lo imprescindible que es el optar por «otro estilo de vida». Como Luther King, a pesar de vivir en un mundo de pesadilla, dijo: «Tengo un sueño…», nosotros desde Cáritas tenemos que vivir nuestro propio sueño: el de desarrollar la mirada –de oportunidad– y de misericordia para poder cambiar el mundo entre todos. Jesús dijo que el Reino de Dios ya está entre nosotros/nosotras. Pues hagamos realidad este milagro.

Estos últimos años han sido un detonante de destrucción de capital social; ha supuesto el fin de muchas empresas, organizaciones, instituciones, por falta re recursos  y emerger un entorno de inseguridades. Pero, pensemos en la transformación y que podemos mirar desde otra perspectiva, con la emergencia de la concepción de la economía del bien común. Ya somos muchas las personas que hemos comenzado a mirar «de otra manera» y poder comenzar a ver «una realidad nueva».  ¿Quién habría pensado hace 20 años que tendríamos una Banca Ética? Mucha gente busca nuevas formas de ver la realidad social, y ya se están empezando a producir pequeños milagros.

logo-Ano-Santo-Misericordia-G-217x300

Y vosotros, los voluntarios, que decidís estar día tras día con esta gente que os necesita, sin que nadie os obligue, pudiendo estar en otras partes haciendo otras cosas…pero optáis por seguir ahí. Sois todos unos locos y locas de Dios.  Perdonad, pero, la gracia está actuando, ya estamos viendo pequeños milagros. El próximo noviembre, nuestro Papa Francisco cerrará la puerta de la Misericordia, y todos nosotros, con este año tan especial,  habremos aprendido que mirar con misericordia nos posiciona para cambiar el mundo.

El segon ponent, Miquel Barbarà, llicenciat en teologia , i sociologia i mestre de capella de la catedral de Tarragona. Amb el títol «L’esperit de Càritas» va fer una molt bona explicació de què és Càritas, deixant molt clar que no som una ONG qualsevol. Potser acabem dient que ho som per deixar en segon terme la pertinença a la comunitat cristiana. «No amaguem la dimensió mes profunda de Càritas». Feu una labor molt important a la societat.

Les nostres actituds, voluntaris i treballadors de la casa: Tots, feina ben feta i hem de complir com a professionals, sempre!!. L’esperit cristià s’ha de veure, i hem d’acollir i respectar a tothom que vingui de fora. El poble català és un poble acollidor i que té gran respecta per les identitats de tothom. No cal fer política de tot plegat.

Després de les intervencions i debat amb preguntes als ponents, esmorzar comunitari amb un tros de coca i un suc. Seguidament, l’experiència de pallassos sense fronteres amb una actuació del grup molt divertida, però amb una essència molt solidària i social. (Porten uns 28 anys: van per tot el món fent riure i distraient els nens i els grans, països en guerres, amb pobresa i amb molts problemes socials. )

Després, Dinar solidari de germanor, visites a la ciutat, i per acabar, una gran Eucaristia de tots plegats d’Acció de Gràcies.  En fi,  una jornada inoblidable. Fins l’any proper voluntaris i voluntàries!!!  I recordem:  Junts podem transformar la societat des de la misericòrdia!!!  Endavant…..

img-20161022-wa0005

Ubi Caritas el amor deus ibi est

1.- Si tingués tanta fe que fos capaç de moure les muntanyes, però no estimés, no seria res.

2.- Si repartís tots els meus béns al pobres, fins si em vengués jo mateix per esclau, però no estimés, de res no em serviria.

3.- El que estima és pacient, no s’irrita, el qui estima no es venja: sinó que troba el goig en la veritat, tot ho excusa, tot ho creu, tot ho espera, tot ho suporta.

PEREGRINACIÓN A LA CATEDRAL DE SANT FELIU DE LLOBREGAT

catedral sant feliu

Con motivo del Año de la Misericordia, una treintena de personas de Cáritas Sant Joan Despí formado por voluntarios y usuarios,  nos desplazamos ayer tarde hasta la Catedral de Sant Feliu de Llobregat en peregrinación, para disfrutar juntos de una bonita velada de domingo.

Una vez reunidos todos ante la entrada de la catedral, nuestro párroco explicó el sentido de la peregrinación y comentó que es un signo peculiar en este Año Santo. Y que todo aquel que atraviese la puerta de una catedral, reciba los sacramentos del perdón y de la Eucaristía, y dedique espacio de tiempo a la oración, puede recibir el don de la Indulgencia.

La vida es una peregrinación y todos nosotros, en firme y cálido grupo, atravesamos ayer esa puerta de la misericordia, experimentando el amor de Dios que perdona, que consuela y que no se cansa de ofrecer esperanza.

Rezamos juntos por el Papa Francisco, por toda la Iglesia, por todos los que necesitan recibir la misericordia de Dios: pobres, enfermos, ancianos solos, presos, refugiados…. Y rezamos por todos nosotros,  los que formamos Cáritas Sant Joan Despí, que el signo de pasar esa puerta santa nos recuerde siempre que el corazón de Jesús está siempre abierto para cada uno de nosotros para ofrecernos misericordia.

Un Padrenuestro, una Salve, un Credo…..una visita por los rincones de la Catedral y un compartir  de su historia y recuerdos pasados de antaño de tan bonita edificación.

De vuelta al Salón Parroquial, celebración del grupo de una merienda de amistad. Un poco de dulce y bebida fresca y mucha música, canciones y alegría. Y es que, cuando uno mira a los ojos sinceros del hermano, la misericordia brota y el don de compartir se hace gozo.

De verdad os digo que muchas son las personas que se benefician de la labor de los voluntarios de Cáritas. Pero también es muy cierto que los voluntarios recibimos con creces muchísimo más que ellos:  en gratitud y en las enormes muestras de cariño en el día a día. Todo esto te hace sentir una plenitud humana indescriptible:  éste sí que es  un «gran abrazo misericordioso del Padre».

cropped-prodigo.jpg

ACOLLIR ELS QUI NECESSITEN PERDÓ

El Papa diu que «la lògica de la misericòrdia no entén de premis o càstigs, sinó d’acollir els qui necessiten perdó»

índice nnnnnn
El Papa ha dedicat aquest dimecres 11 de maig la seva audiència setmanal a la paràbola del Pare misericordiós. Francesc ha animat tothom a obrir els cors per «ser compassius com el Pare». Davant de milers de persones a la plaça de Sant Pere del Vaticà, el Sant Pare ha destacat que aquesta paràbola «marca la manera d’actuar de Déu Pare amb els homes, obre els cors a l’esperança i torna la dignitat de fills de Déu». El pontífex ha subratllat que els dos fills «necessitaven experimentar la misericòrdia», i ha explicat que «el fill menor, immers en una gran tristor, pensava que mereixia un càstig pels pecats comesos, mentre que el gran, presumint d’estar sempre amb el pare, esperava una recompensa pels serveis prestats».
stock-photo-66069377-hand-releasing-a-bird-into-the-air-concept-design
En aquest sentit, el Papa ha destacat que «la lògica de la misericòrdia no entén de premis o càstigs, sinó d’acollir tots els qui necessiten misericòrdia i perdó, com també del fet que tots tornin a ser germans».  També ha recordat que, «en qualsevol situació de la vida, no deixem mai de ser fills de Déu, d’un Pare que ens estima i que espera el nostre retorn». Per aquest motiu, el bisbe de Roma ha fet una crida a tots els creients perquè responguin a la invitació de Jesús «a participar en la festa de la misericòrdia i de la fraternitat» per obrir el cor i ser «compassius com el Pare».
images88
En aquest dimecres anterior al diumenge de Pentecosta, Francesc ha seguit amb la sèrie de catequesis que expliquen com Jesús ha portat la misericòrdia fins al seu ple acompliment. El Papa ha posat el seu pensament  en «les mares i els pares que estan en aprensió quan veuen que els seus fills s’allunyen per camins perillosos», en «els rectors i catequistes que de vegades es pregunten si el seu treball ha estat inútil», en els empresonats, «als quals els sembla que la seva vida està acabada«, i també «en els qui han pres decisions equivocades i no aconsegueixen veure un futur”. El Sant Pare ha destacat la tendresa del Pare que veu el seu fill quan «encara era lluny» i que surt al seu encontre per abraçar-lo i besar-lo. A partir d’aquesta imatge, ha insistit que Jesús, amb aquesta paràbola, «ens anima a no defallir mai».
imagesvvv
A més, Francesc ha recordat la Mare de Déu de Fàtima, una advocació que se celebra aquest divendres en el 99è aniversari de la primera aparació de Maria a tres nens pastors d’aquest poble portuguès. Al final de la catequesi en italià, el pontífex ha assegurat que «els fills poden decidir si se sumen a l’alegria del pare o el rebutgen». Finalment, ha fet una crida a rebre «amb goig la invitació de Jesús a participar en la festa de la misericòrdia i de la fraternitat», i ha recordat la celebració de la Pentecosta adreçant-se especialment als joves, als malalts i a les parelles que s’acaben de casar.
(Font text: Catalunyacristiana.cat)

 

DÉJATE CONTAGIAR

4

¿Sabíais que ahora en algunas estaciones de metro podemos encontrar una cafetería abierta antes de  las siete de la mañana?  Y además, muy bien preparada para servir un buen café con leche calentito, en taza normal, o  en vaso de cartón grande para llevar. La gracia de esto es que, como todos tenemos muchísima prisa a esa hora, el camarero tarda tan sólo 40 segundos en preparártelo y cobrártelo.  Puedes subir al metro, sentarte y tomarte con relax esa café con leche  apetecible, y hacer tu trayecto diario matutino con toda tranquilidad.

Os tengo que contar que, desde hace unos meses,  hay un chico indigente  (parece polaco o rumano)  que está sentado en un rincón, en el suelo  de la estación del metro que cojo habitualmente. Todos los días ….las personas que cogemos ese medio de transporte, pasamos por su lado y algunos,  lo miramos. Otros,  le tiran alguna moneda en una especie de gorro de lana que tiene en el suelo. Pero muchos, ni le miran, simplemente pasan por su lado y transcurren su camino y le ignoran, porque tienen muchísima prisa y hasta les incomoda. Él no se mete con nadie ni molesta, tan sólo pide limosna.

Este chico se llama Marek. Un día pasé por su lado, le miré  y le dije «Buenos Días, qué frio hace, verdad?». Él, sonrió. La siguiente vez que le vi, le pregunté cómo se llamaba y cuantó tiempo hacía que estaba en España viviendo así. De esta forma, comenzamos a saludarnos todas las mañanas y a mantener frases cortas y rápidas de conversación. Hace una par de semanas descubrí que otras personas que también viajan a la misma hora que yo, comenzaban a decirle Buenos Días a Marek. Me gustó, me sentí confortada.

Envío-gratis-nueva-venta-de-la-capa-doble-creativa-parejas-de-cerámica-Taza-de-café-Taza

Estos días pasados le bajé un par veces café con leche de estos rápidos a Marek, ya comienza a hacer frío en Barcelona estas semanas.  La diferencia con nosotros es que, él no tiene prisa, pero se lo toma con premura porque tiene  el frío de la noche calado en su piel y en sus huesos.

La sorpresa ha sido que, este último día que  le bajaba el café, otra persona de las habituales de mi horario, de forma simultánea,  le estaba también bajando otro.  Esa mañana Marek tuvo  doble ración y yo una enorme satisfacción por pensar que la solidaridad se contagia y puede hacer   bien a los seres humanos.

En este año de la Misericordia, no podemos pasar de largo ante las personas que viven en la exclusión social y en la pobreza.  Desde las Cáritas de toda España y su voluntariado,  existen  proyectos de acogida para estas personas que duermen en la calle.  Les proporcionan aseo, ropa, cama  y comida.  También les acompañan  a una posible reinserción laboral y social.

En este año de la Misericordia, si te encuentras con  «un Marek cualquiera»,  no pases de largo, por favor.   Un «Buenos días», un vaso de leche, un bocadillo, ….y al menos….una sonrisa, que no cuesta dinero. Recuerda:  que muchas personas de tu entorno te están viendo…y la solidaridad  se contagia….!!  Mójate!!

12_manos2

VOLUNTARIAT

L’acció de Càritas es desenvolupa amb persones que mitjançant un compromís responsable presten el seu servei a favor dels més pobres i de les persones més desfavorides. El voluntari és aquella persona que a més dels seus deures familiars i professionals, dedica part del seu temps, de forma continuada i desinteressada, a activitats a favor dels altres, según un projecte que té per objectiu eradicar i minorar les causes de la pobresa i l’exclusió social.

PROGRAMA CÀRITAS «SENSE LLAR»

La tasca del programa és generar models d’actuació que tenen com a objectiu millorar la qualitat de vida de les persones en situació d’exclusió social i promoure processos de canvi i millora. Servei de pisos compartits. Serveis d’acollida diürn i nocturn per a persones sense llar. Càritas Diocesana de Sant Feliu de Llobregat.