CÁRITAS LANZA SUS PROPUESTAS POLÍTICAS PARA CONSTRUIR UNA SOCIEDAD MÁS JUSTA, ANTE LAS ELECCIONES DEL 28 DE ABRIL PRÓXIMO

Presenta a todos los grupos políticos 8 medidas prioritarias para proteger “la dignidad de las personas y sus derechos”
Como viene siendo habitual ante la convocatoria de elecciones generales, Cáritas Española hace público su documento de Propuestas en el que –como se afirma en su introducción— se ofrecen al conjunto de las fuerzas políticas una serie de medidas prioritarias para proteger “la dignidad de cada persona y los derechos que le son inherentes” y promover “la fraternidad y el bien común” que sirvan para construir “una sociedad humana, justa y democrática”.
Bajo el título “Para una sociedad más justa. Propuestas políticas ante las elecciones legislativas de 2019”, el documento desarrolla un total de 8 medidas concretas, que ya han comenzado a presentarse a los distintos grupos del arco parlamentario.
El objetivo de las mismas es, como se explica en el preámbulo del documento, “el de servir a la transformación de la realidad aportando al debate público, desde nuestra presencia diaria en las fronteras de la exclusión social, algunas ideas, tan urgentes como factibles y constructivas, para que las distintas formaciones políticas puedan articular respuestas cercanas, eficaces y de calidad a las necesidades de los más vulnerables”.
Papel de Cáritas como agente de transformación social
Cáritas reivindica su papel como agente activo de transformación de la sociedad, tanto a nivel local como global. Una misión que viene refrendada por su importante base social (84.000 voluntarios y más de 3 millones de personas participantes en España y en proyectos de cooperación internacional) y su amplia presencia territorial (70 Cáritas Diocesanas y casi 6.000 Cáritas Parroquiales) como organismo cualificado del servicio organizado de la fraternidad de las comunidades cristianas.
La necesidad de poner sobre la mesa estas Propuestas se basa, también, en la alerta lanzada por la última Asamblea General de Cáritas en su declaración final, donde se señala que “somos testigos de cómo, mientras aumenta la escandalosa acumulación de riqueza en manos de unos pocos, siguen siendo muchas las personas y familias que carecen cada día de unos recursos mínimos que les permitan satisfacer con dignidad sus necesidades básicas”.
Justicia social incompleta
Cáritas entiende que estas situaciones no son el fruto de la casualidad, sino consecuencia de una justicia social incompleta y que, por tanto, deben ser abordadas mediante una acción pública de incidencia política que ponga en juego dimensiones tan hondas como la libertad, la justicia, y la solidaridad.
Como se puede leer en la introducción de las Propuestas, “urge articular un marco legislativo que garantice plenamente los Derechos Humanos y proteja la dignidad de toda la ciudadanía, en cumplimiento y desarrollo de las recomendaciones hechas por Naciones Unidas a España en los últimos años”. Y se añade: “Al estilo de Jesús, que siempre puso a las personas en el centro, trabajamos para que los intereses económicos no estén nunca por encima de la dignidad de los seres humanos, especialmente de todos los olvidados”.
Esta es la razón por la que, recordando a la instrucción pastoral Iglesia Servidora de los pobres de 2017, “no podemos callar cuando no se reconocen ni respetan los derechos de las personas”.
Las 8 Propuestas
Estas son, en síntesis, las 8 Propuestas que Cáritas presenta ante la convocatoria electoral del 28 de abril:
  1. Ratificación de la Carta Social Europea revisada en 1996 y del Protocolo adicional de 1995. Cáritas propone que el Reino de España ratifique la Carta Social Europea revisada y su Protocolo de 1995 de reclamaciones colectivas, con objeto de hacer posible que los derechos contemplados en ella –entre otros, la protección frente a la pobreza– sean una realidad para todas las personas en todo el territorio del Estado.
  2. Garantía de ingresos para los hogares en situación de pobreza. Cáritas propone un sistema de garantía de ingresos mínimos de ámbito estatal para que toda persona en situación de pobreza tenga derecho a un ingreso mínimo como medida imprescindible frente a la pobreza.
  3. Acceso al derecho humano a la vivienda. Cáritas propone la adopción de políticas públicas que hagan efectivo el Derecho Humano a la vivienda para todas las personas y familias que se encuentran en situación de vulnerabilidad y/o exclusión social y una reforma legislativa que proteja a los hogares vulnerables en caso de desalojo.
  4. Inclusión plena del empleo del hogar en el Régimen General de la Seguridad Social. Cáritas propone realizar los cambios legislativos necesarios para que las personas empleadas en este sector alcancen la plena equiparación de derechos y tengan garantizada una protección social completa, tal y como establece la Ley General de la Seguridad Social.
  5. Garantizar la protección de los menores extranjeros no acompañados y su tránsito a la vida adulta. Cáritas propone modificar la legislación de extranjería con respecto a los menores extranjeros no acompañados de acuerdo a lo establecido en el marco internacional de la Convención sobre los derechos de la Infancia y la Adolescencia para garantizar no sólo su protección sino su tránsito a la vida adulta.
  6. Garantizar los derechos humanos también en los procedimientos de expulsión. Cáritas pide la derogación de la Disposición Adicional Segunda de la Ley Orgánica de Extranjería, con la que se pretende dar visos de legalidad a unos procedimientos de expulsión sumaria que se realizan sin ningún tipo de garantía.
  7. Luchar contra el cambio climático y garantizar el derecho a la energía. Cáritas propone la adopción de una Ley de Cambio Climático y Transición Energética, así como medidas activas para garantizar el derecho a una energía limpia para todas las personas.
  8. Fortalecer la política de desarrollo y cooperación internacional. Cáritas demanda una política de desarrollo regida por los derechos humanos y la sostenibilidad ambiental, que cuente con más recursos y de más calidad, y que fortalezca el rol de la sociedad civil.

Con objeto de difundir a la opinión pública el contenido de estas Propuestas, se han preparado unas infografías en las que de forma muy directa se sintetiza el contenido de cada una de ellas.

16.597 PERSONES VAN ACONSEGUIR TREBALL AMB EL SUPORT DE CÀRITAS

16.597 Persones van aconseguir treball al 2016 amb el suport dels projectes d’ocupació i economia solidària de Càritas

72.000 persones van participar al llarg de l’any passat en els programes d’ocupació de Càritas a tot Espanya.

L’opció de Càritas Espanyola per la inserció social de les persones més desfavorides a través d’un model d’ocupació basat en l’economia solidària ha tornat a demostrar, un any més, que és un itinerari d’èxit.

Així ho demostren els resultats que es recullen en l’informe presentat avui a Madrid amb el títol «Economia i Persones. Canviant el focus canviem els resultats «, on es dóna compte de l’activitat desenvolupada en 2016 per les 70 Càritas Diocesanes de tot el país en l’àmbit de l’ocupació.  —-Veure Informe

L’informe s’ha presentat avui en una roda de premsa celebrada a la seu de Càritas Espanyola i en la qual han intervingut Natalia Peiro, directora de Comunicació, Sensibilització i Incidència de la institució; Paco Cristóbal, director de Desenvolupament Social; Jose Manuel García, treballador de Bio-Alverde, una empresa agrícola d’economia social impulsada per Càritas Sevilla; i José Repiso, gerent de l’empresa de reciclatge de paper SOLEMCOR, de Càritas Còrdova.

72.000 participants i 16.500 llocs de treball
La publicació de l’Informe «Economia i Persones» va acompanyat per un vídeo de 2 minuts de durada, on es recullen experiències personals d’alguns dels participants en les accions i projectes d’ocupació.

 

 

 

Segons les dades presentades, 72.040 persones han participat en els programes i itineraris d’ocupació de Càritas a tot Espanya a llarg de l’any passat. D’elles, 16.597 van aconseguir accedir a una ocupació. Això vol dir que el 23 per cent de les persones acompanyades per Càritas, han pogut ingressar en el marcat de treball.

Es tracta, a més, d’un increment proper al 11 per cent amb relació a 2015, en què van ser 15.348 les persones que van trobar un lloc de treball.

Perfil de les persones participants

Les persones que han participat en les accions d’inserció laboral de Càritas -que inclouen serveis d’acollida i orientació per a l’ocupació, activitats de formació, intermediació laboral i accions d’autoocupació- són majoritàriament espanyoles (54%, davant el 46% estrangers ), dones (62%) i majors de 45 anys (el 32%; d’entre 36 i 45 anys el 30%, de 25 a 35 anys el 26% i d’entre 16 i 24 anys el 12%).

Per nivell formatiu, el 46% tenen formació bàsica, el 25% estudis secundaris, el 16% són batxillers i el 6% universitaris.

Per primera vegada, l’informe ofereix, al costat dels fons anuals invertits per tota la Confederació Càritas a les accions d’ocupació, l’import de la facturació de les empreses d’inserció social. En total, l’activitat econòmica desenvolupada per Càritas Espanyola en activitats d’ocupació i d’economia solidària durant 2016 ascendeix a 73.253.781 euros.

D’aquest total, 26,9 milions corresponen a la inversió destinada a les accions d’inserció laboral (un 10% més que el 2015), 9,6 milions a activitats d’economia social i 36,6 milions d ‘euros a la facturació de les 49 empreses d’inserció social impulsades per Càritas (quatre més que l’anys anterior) i que estan a ple rendiment.

La xarxa que formen en l’actualitat Càritas i les 49 entitats d’economia social existents a tot el país indica un creixement continu d’aquestes empreses des de 2013, quan eren només 37. Aquesta xarxa va oferir el 2016 un total de 1.445 llocs de treball, dels quals 615 són llocs d’inserció reservats per a persones en situació d’exclusió.

Els fons manejats per la Confederació Càritas han estat aportats tant per donants privats, com per les diferents administracions públiques i el Programa Operatiu d’Inclusió Social i Economia Social (poises) del Fons Social Europeu.

Rendibilitat econòmica al servei de la rendibilitat social
«Aquests resultats són el millor testimoni -va assenyalar Paco Cristóbal- que és possible realitzar una activitat econòmica sostenible, amb principis de solidaritat i justícia, dirigida a garantir el benestar i el desenvolupament de les persones en situació més precària».

«Aquest model planteja, a més, el benefici econòmic com un mitjà al servei de l’objectiu principal que és impulsar la promoció sociolaboral de les persones excloses i de posar la rendibilitat econòmica al servei d’una autèntica rendibilitat social», ha afegit.

Per donar testimoni personal d’aquesta rendibilitat en termes socials, en la roda de premsa van intervenir Jose Manuel García, treballador de l’empresa Bio-Alverde, un projecte d’agricultura ecològica impulsat per Càritas Diocesana de Sevilla; i José Repiso, gerent de l’empresa Solemcor, de Càritas Còrdova, dedicada al reciclatge i tractament de residus urbans.

Tots dos van explicar la seva experiència com a participants d’un model d’inserció laboral orientat a oferir oportunitats d’ocupació a persones en situació de risc d’exclusió en àmbits empresarials, inspirats, en ambdós cas, en un model de consum just, sostenible i responsable.

Comerç just, finances ètiques i col·laboració empresarial

L’informe «Economia i Persones» presentat avui ofereix també informació detallada sobre els eixos d’activitat en els quals Càritas basa la seva opció per l’economia solidària, com són el comerç just, les finances ètiques i la col·laboració amb les empreses.

En l’àmbit del comerç just, per exemple, les 30 botigues i els 47 punts de venda que integren la Xarxa Interdiocesana de Comerç Just de Càritas a tot l’Estat van superar els 509.000 euros de vendes el 2016.

Aquesta Xarxa no només funciona com a cadena de comercialització de productes elaborats per cooperatives artesanals i agrícoles de tercers països, sinó també com a punts d’informació i sensibilització sobre consum responsable i la seva vinculació amb la defensa dels drets humans, la sostenibilitat mediambiental i cura de la creació, aspectes assenyalats pel Papa Francesc en la seva encíclica «Laudato sí'».

Així mateix, en el capítol de finances ètiques, s’explica com 37 Càritas Diocesanes té actualment relació amb bancs ètics com Fiare Banca Ètica o Oikocredit, que són instruments financers al servei de la transformació social mitjançant el finançament de projectes d’economia social i solidària.

En l’apartat de col·laboració empresarial, l’Informe dóna compte dels 28,6 milions d’euros aportats el 2016 per les empreses i institucions que han col·laborat amb Càritas.

 

Posar en el centre a les persones

«L’aposta de Càritas per una economia solidària respon –com ha assenyalat Natalia Peiro, directora de Comunicació, Sensibilització i Incidència de Càritas a la roda de premsa, a una exhortació expressa dels bisbes espanyols en la seva instrucció pastoral Església, servidora dels pobres , aprovada per la Conferència Episcopal Espanyola, a l’abril de 2015 «. I està, així mateix, en línia amb la Doctrina Social de l’Església i el magisteri dels últims Papes, des de Pau VI en la Populorum progressio a Joan Pau II, Benet XVI i Francesc «.

Va recordar, així mateix, la importància que té aquest eix de treball de Càritas, que ha estat abordat, precisament, en les XVII Jornades de Teologia de la Caritat que es van celebrar el passat cap de setmana a Santiago de Compostel·la, «on la reflexió dels més de 350 participants va girar al voltant d’un model d’economia solidària que posa a les persones en el centre, al servei dels drets humans i la cura de la Creació «.

«Per Càritas -va subratllar Natàlia Peiro- l’economia solidària és un repte i una realitat, perquè cada dia som més conscients de la responsabilitat de les nostres pròpies decisions en la construcció d’un món més just i que, com reflecteix aquest informe, és possible una economia a la mida de les persones, com posen en evidència el signe visible de totes aquestes iniciatives en marxa gràcies a l’esforç i l’aposta de molts «.