DESDE CÁRITAS SANT JOAN, …¡VIVIMOS LA NAVIDAD!

 

 

 

 

 

 

Un año más, los voluntarios de Cáritas Sant Joan Despí nos pusimos en marcha para  llevar a cabo las actividades navideñas, que ya vienen siendo habituales en estos últimos años.

En primer lugar, la tradicional RECOGIDA DE ALIMENTOS DE NAVIDAD, en nuestro Stand en la plaza de la iglesia.  Durante toda la mañana del sábado 16 de diciembre se fueron acercando tanto personas como familias  para traernos y donar: turrón, polvorones, aceite, latas, embutidos y todo tipo de productos navideños.

También se hizo, como todos los años,  una especial recogida de alimentos navideños para Cáritas en el supermercado MERCA ESTALVI de Sant Joan Despí.

Todos los productos recogidos en estos días, junto con un lote de regalo y una bonita planta navideña para sus hogares,  fueron repartidos a cada una de nuestras familias usuarias.

Este mismo sábado, pero ya por la noche,  celebramos nuestra tradicional cena de Navidad de Cáritas Sant Joan Despí.  Es una fiesta muy especial puesto que la organización de la cena va totalmente a cargo de los voluntarios  y los invitados  especiales a la misma, son los  usuarios de Cáritas.  Son todo familias y personas amigas, a las que los voluntarios atienden, acogen y les dan todas sus atenciones y cariño.

La celebración comenzó como todos los años a las 19,30 hr. con la tradicional Misa especial en conmemoración de Cáritas Parroquial.   Alabanzas a Dios,  lectura del Evangelio, rezo del Padrenuestro y celebración de la Eucaristía.  La plegaria compartida siempre en un regalo de Dios que prepara la fiesta  navideña.

Más tarde, cena en comunidad y fiesta en familia, cantando villancicos y tocando panderetas a ritmo de la Navidad.  Compartimos  cena  y  una velada, todos juntos, llena de  alegría y de  cariño. Y es que estas fiestas son para disfrutar de la compañía de amigos. A nadie puede faltarle una sonrisa y unos brazos  que lo abracen. Éste es el compromiso cristiano de los voluntarios: acoger, mirar a los ojos con amor y acompañar con el corazón a quien nos necesite.

Otra actividad muy entrañable es la preparación de  los Reyes Magos. Los niños de nuestras familias usuarias no se pueden quedar sin “un juguete”. Para ello, varias voluntarias cada año acompañan a estos niños en el salón parroquial, donde  dibujan aquello que les hace ilusión que les puedan traer los Reyes magos, con una pequeña carta a Sus Magestades  explicando lo bien (o regular) que se han portado a lo largo del año.

Unos días antes de la llegada de los Reyes Magos a Sant Joan Despí, los dibujos llegan a su destino, y hacen posible que, en la mañana del día de Reyes, cada niño se levante con ilusión y encuentre un regalo: SU REGALO, aquel que ha intentado dibujar con gran entusiasmo y ahínco.

GRACIAS A TODOS Y FELIZ AÑO!!

Acaba un año para nuestra Cáritas, y tanto los voluntarios como nuestro  párroco mosén Ricard,  queremos agradecer muy de veras, toda la ayuda que nos habéis brindado, con aportación de alimentos y ayudas económicas.

Gracias por llevar a la práctica el ejemplo de Jesús y ver en nuestro semejante la imagen de él mismo. Gracias por la entrega, gracias por vuestra gratuidad, gracias por vuestro desprendimiento. Juntos, los voluntarios y vosotros, hacemos un gran equipo para ayudar a tantas familias y personas solas que pasan por situaciones  de precariedad y de dificultades.

¡Feliz año 2018 a todos!!

¡6 ANYS DE LA TAULA DE COORDINACIÓ A SANT JOAN DESPI!

ACTE COMMEMORATIU DEL 6è ANIVERSARI DE LA TAULA DE COORDINACIÓ PER A LA COBERTURA DE NECESSITATS BÀSIQUES

JUNTS PER PALIAR LES SITUACIONS DE POBRESA I EXCLUSSIÓ SOCIAL A SANT JOAN DESPÍ

Ara ha fet sis anys, es va  signar un Acord de Participació entre diferents entitats de Sant Joan Despí (Església Evangèlica, Creu Roja, Solidança i Càritas) i l’Ajuntament  per la Taula de Coordinació per a la cobertura de necessitats bàsiques.

 

Dons, en commemoració d’aquest sisè aniversari de constitució de La Taula, el passat dimarts 28 de novembre, es va celebrar un Acte de commemoració a l’Àrea de Serveis a la persona de l’Ajuntament de Sant Joan Despí.

Varen assistir, a més de les autoritats municipals, els representants de les Entitats que formen La Taula (Creu Roja, Càritas, Església Evangèlica i Solidança). En les seves intervencions, totes varen poder agrair i transmetre la gran satisfacció per la tasca realitzada aquests anys, gràcies al treball en equip  i visió i coordinació de grup.

També varen assistir a l’acte diverses organitzacions patrocinadores, a les quals se les va agrair la seva col·laboració per fer possible la important i necessària tasca que se està desenvolupant  des de la Taula de Coordinació, que cobreix les necessitats bàsiques de persones i famílies a Sant Joan Despí.

Com es va formar “La Taula de Coordinació” ara ha fet sis anys.

A partir del moment en què es va començar a generar la crisi econòmica, es va produir un augment de demandes al Departament d’Acció Social i Polítiques d’Igualtat i, a la vegada, a les entitats que treballaven en temes socials. Llavors, La Diputació de Barcelona va establir una sèrie de mesures d’urgència i d’acompanyament que van permetre  tenir la possibilitat d’elaborar un Diagnòstic de la situació d’aquestes entitats socials i poder constituir la Taula de Coordinació.

Els objectius principals varen ser:

– Promoure la consolidació del treball en xarxa en el marc de l’atenció social bàsica

– Garantir l’estabilitat dels serveis i la continuïtat dels recursos

– Aconseguir una millora de l’efectivitat en l’atenció a les necessitats bàsiques.

Les línies de treball en la cooperació:

* Coordinar i estructurar els circuits d’atenció a les necessitats bàsiques, amb el que implica d’eficàcia en la resposta.

* Potenciar la taula com a plataforma d’intercanvi d’informació, de coneixement mutu i de generació de noves propostes i projectes, des de perspectives més integrals, transversals i comunitàries

* Promoure la formació i la inserció laboral des d’una perspectiva de desenvolupament econòmic i social.

Des de llavors, hem treballat tots les organitzacions implicades a La Taula, en total coordinació i equip, aconseguint millors resultats i multiplicant  l’eficàcia de la nostre acció social. 

DIUMENGE 19 DE NOVEMBRE, 1ª JORNADA MUNDIAL DELS POBRES

El Papa Francesc ha convocat pel proper diumenge 19 de novembre, la primera Jornada Mundial dels Pobres, que ell mateix motiva de la següent manera:

“Demano als germans bisbes, als sacerdots, als diaques -que tenen per vocació la missió d’ajudar els pobres-, a les persones consagrades, a les associacions, als moviments i l’ampli món del voluntariat que es comprometin perquè amb aquesta Jornada Mundial dels Pobres s’estableixi una tradició que sigui una contribució concreta a l’evangelització en el món contemporani.

 Que aquesta nova Jornada Mundial es converteixi per a la nostra consciència creient en una forta crida, de manera que estiguem cada vegada més convençuts que compartir amb els pobres ens permet entendre l’Evangeli en la seva veritat més profunda. Els pobres no són un problema, sinó un recurs al qual acudir per acollir i viure l’essència de l’Evangeli.”

 

Missatge del Sant Pare Francesc per a la I Jornada Mundial dels Pobres
Diumenge XXXIII de durant l’any – 19 novembre 2017
No estimem de paraula sinó amb obres

 

1. «Fills meus, no estimem amb frases i paraules, sinó de veritat i amb obres» (1Jn 3,18).

Aquestes paraules de l’apòstol Joan expressen un imperatiu que cap cristià pot ignorar. La serietat amb la qual el «deixeble estimat» ha transmès fins als nostres dies el manament de Jesús es fa més intensa a causa del contrast que percep entre les paraules buides presents sovint en els nostres llavis i els fets concrets amb els que hem de enfrontar-nos. L’amor no admet excuses: el que vol estimar com Jesús va estimar, ha de fer seu el seu exemple; especialment quan es tracta d’estimar als pobres. D’altra banda, la manera d’estimar del Fill de Déu la coneixem bé, i Joan ho recorda amb claredat. Es basa en dos pilars: Déu ens ha estimat primer (cf. 1Jn 4,10.19); i ens va estimar donant tot, fins i tot la seva pròpia vida (cf. 1Jn 3,16).

Un amor així no pot quedar sense resposta. Tot i que es va donar de manera unilateral, és a dir, sense demanar res a canvi, inflama però de tal manera el cor que qualsevol persona se sent impulsada a correspondre, malgrat les seves limitacions i pecats. I això és possible en la mesura que acollim en el nostre cor la gràcia de Déu, la seva caritat misericordiosa, de tal manera que mogui la nostra voluntat i fins i tot els nostres afectes a estimar Déu mateix i al proïsme. Així, la misericòrdia que, per així dir-ho, brolla del cor de la Trinitat pot arribar a moure les nostres vides i generar compassió i obres de misericòrdia en favor dels nostres germans i germanes que es troben necessitats.


2. «Quan els pobres invoquen el Senyor, els escolta» (Sl 34,7).

L’Església des de sempre ha comprès la importància d’aquesta invocació. Està molt testificada ja des de les primeres pàgines dels Fets dels Apòstols, on Pere demana que es triïn a set homes «plens d’esperit i de saviesa» (6,3) perquè s’encarreguin de l’assistència als pobres. Aquest és sens dubte un dels primers signes amb els quals la comunitat cristiana es va presentar a l’escena del món: el servei als més pobres. Això va ser possible perquè va comprendre que la vida dels deixebles de Jesús s’havia de manifestar en una fraternitat i solidaritat que correspongués a l’ensenyament principal del Mestre, que va proclamar als pobres com benaurats i hereus del Regne del cel (cf. Mt 5 , 3).


«Venien possessions i béns i els repartien entre tots, segons la necessitat de cadascú» (Ac 2,45).
Aquestes paraules mostren clarament la profunda preocupació dels primers cristians. L’evangelista Lluc, l’autor sagrat que més espai ha dedicat a la misericòrdia, descriu sense retòrica la comunió de béns en la primera comunitat. Amb això vol dirigir-se als creients de qualsevol generació, i per tant també a nosaltres, per sostenir-nos en el testimoni i animar-nos a actuar en favor dels més necessitats. L’apòstol Jaume manifesta aquest mateix ensenyament en la seva carta amb la mateixa convicció, utilitzant paraules fortes i incisives: «Estimats germans, escolteu: que no ha triat Déu als pobres del món per ferlos rics en la fe i hereus del Regne que Ell va prometre als qui l’estimen? Però vosaltres deshonoreu els pobres! ¿No són els rics els qui us oprimeixen i us porten als tribunals? […] De què li serveix a un, germans meus, dir que té fe, si no té obres? És la fe el podrà salvar? Suposem que un germà o una germana van sense roba i mancats de l’aliment diari, i que un de vosaltres els diu: “Déu us empari; abrigueu-vosi ompliu-vos l’estómac”, i no els doneu el necessari per al cos; de què serveix? Això passa amb la fe: si no té obres, per si sola és morta »(2,5-6.14-17).

 

3. Hi ha hagut ocasions, però, en què els cristians no han escoltat completament aquesta crida, deixant-se contaminar per la mentalitat mundana.

Però l’Esperit Sant no ha deixat de exhortar-los a fixar la mirada en l’essencial. Ha suscitat, en efecte, homes i dones que de moltes maneres han donat la seva vida en servei dels pobres. Quantes pàgines de la història, en aquests dos mil anys, han estat escrites per cristians que amb tota senzillesa i humilitat, i amb el generós enginy de la caritat, han servit als seus germans més pobres. 

Entre ells destaca l’exemple de Francesc d’Assis, al qual han seguit molts sants al llarg dels segles. Ell no es va conformar amb abraçar i donar almoina als leprosos, sinó que va decidir anar a Gubbio per estar amb ells. Ell mateix va veure en aquesta trobada el punt d’inflexió de la seva conversió: «Quan vivia en el pecat em semblava una cosa molt amarga veure els leprosos, i el mateix Senyor em va conduir entre ells, i els vaig tractar amb misericòrdia. I allunyant-me d’ells, el que em semblava amarg se’m va convertir en dolçor de l’ànima i del cos » (Test 1-3; FF 110). Aquest testimoni mostra el poder transformador de la caritat i l’estil de vida dels cristians.


No pensem només en els pobres com els destinataris d’una bona obra de voluntariat per fer un cop a la setmana, i menys encara de gestos improvisats de bona voluntat per tranquil·litzar la consciència. Aquestes experiències, encara que són vàlides i útils per a sensibilitzar-nos sobre les necessitats de molts germans i de les injustícies que sovint les provoquen, haurien introduir-nos a una veritable trobada amb els pobres i donar lloc a un compartir que es converteixi en un estil de vida. En efecte, la pregària, el camí del discipulat i la conversió, troben en la caritat, que es transforma en compartir, la prova de la seva autenticitat evangèlica. I aquesta forma de vida produeix alegria i serenitat espiritual, perquè es toca amb la mà la carn de Crist. Si realment volem trobar Crist, cal que toquem el seu cos en el cos nafrat dels pobres, com a confirmació de la comunió sacramental rebuda en l’Eucaristia. El Cos de Crist, partit en la sagrada litúrgia, es deixa trobar per la caritat compartida en els rostres i en les persones dels germans i germanes més febles. Són sempre actuals les paraules del sant Bisbe Crisòstom:

«Si voleu honorar el cos de Crist, no el menyspreeu quan està nu; no honreu al Crist eucarístic amb ornaments de seda, mentre que fora del temple abandoneu a aquest altre Crist que pateix per fred i nuesa » (Hom. in Matthaeum, 50,3: PG 58).

Estem cridats, per tant, a estendre la mà als pobres, a trobar-los, a mirar-los als ulls, a abraçar-los, per fer-los sentir la calor de l’amor que trenca el cercle de solitud. La seva mà estesa cap a nosaltres és també una crida a sortir de les nostres certeses i comoditats, i a reconèixer el valor que té la pobresa en si mateixa.

 

4. No oblidem que per als deixebles de Crist, la pobresa és abans de res vocació per seguir Jesús pobre.

És un caminar darrere d’ell i amb ell, un camí que porta a la felicitat del Regne del cel (cf. Mt5,3; Lc 6,20). La pobresa significa un cor humil que sap acceptar la pròpia condició de criatura limitada i pecadora per superar la temptació d’omnipotència, que ens enganya fent que ens creguem immortals. La pobresa és una actitud del cor que ens impedeix considerar els diners, la cursa, el luxe com objectiu de vida i condició per a la felicitat. És la pobresa, més aviat, la que crea les condicions perquè ens fem càrrec lliurement de les nostres  responsabilitats personals i socials, malgrat les nostres limitacions, confiant en la proximitat de Déu i sostinguts per la seva gràcia. La pobresa, així entesa, és la mesura que permet valorar l’ús adequat dels béns materials, i també viure els vincles i els afectes de manera generosa i despresa (cf. Catecisme de l’Església Catòlica, n. 25-45).

Seguim, doncs, l’exemple de sant Francesc, testimoni de l’autèntica pobresa. Ell, precisament perquè va mantenir els ulls fixos en Crist, va ser capaç de reconèixer-ho i servir-lo en els pobres. Si volem oferir la nostra aportació efectiva al canvi de la història, generant un esenvolupament real, cal que escoltem el crit dels pobres i ens comprometem a treure’ls de la seva situació de marginació. Alhora, als pobres  que viuen a les nostres ciutats i en les nostres comunitats els recordo que no perdin el sentit de la pobresa evangèlica que porten impresa en la seva vida.

 

5. Coneixem la gran dificultat que sorgeix en el món contemporani per identificar de forma clara la pobresa. 

No obstant això, ens desafia tots els dies amb les seves moltes cares marcades pel dolor, la marginació, l’opressió, la violència, la tortura i l’empresonament, la guerra, la privació de la llibertat i de la dignitat, per la ignorància i el analfabetisme, per l’emergència sanitària i la manca de treball, el tràfic de persones i l’esclavitud, l’exili i la misèria, i per la migració forçada. La pobresa té el rostre de dones, homes i nens explotats per vils interessos, trepitjats per la lògica perversa del poder i els diners.

Quina inacabable i cruel llista obtenim quan considerem la pobresa com a fruit de la injustícia social, la misèria moral, la cobdícia d’uns pocs i la indiferència generalitzada. Avui dia, malauradament, mentre emergeix cada vegada més la riquesa descarada que s’acumula a les mans d’uns pocs privilegiats, sovint acompanyada de la il·legalitat i l’explotació ofensiva de la dignitat humana, escandalitza la propagació de la pobresa en grans sectors de la societat sencera. Davant d’aquest escenari, no es pot romandre inactius, ni tampoc resignats.

A la pobresa que inhibeix l’esperit d’iniciativa de molts joves, impedint-los trobar una feina; a la pobresa que adorm el sentit de responsabilitat i indueix a preferir la delegació i la recerca de favoritismes; a la pobresa que enverina les fonts de la participació i redueix els espais de la professionalitat, humiliant d’aquesta manera el mèrit de qui treballa i produeix; a tot això s’ha de respondre amb una nova visió de la vida i de la societat. 

Tots aquests pobres -com solia dir el beat Pau VI- pertanyen a l’Església per «dret evangèlic» (Discurs a l’obertura de la segona sessió del Concili Ecumènic Vaticà II 29 setembre 1963) i obliguen a l’opció fonamental per ells. Beneïdes les mans que s’obren per acollir els pobres i ajudar-los: són mans que porten esperança. Beneïdes les mans que vencen les barreres de la cultura, la religió i la nacionalitat vessant l’oli del consol a les nafres de la humanitat. Beneïdes les mans que s’obren sense demanar res a canvi, sense «peròs» ni «condicions»: són mans que fan descendir sobre els germans la benedicció de Déu.

6. Al final del Jubileu de la Misericòrdia vaig voler oferir a l’Església la Jornada Mundial dels Pobres, perquè a tot el món les comunitats cristianes esdevinguin cada vegada més i millor en signe concret de l’amor de Crist pels últims i els més necessitats.

Voldria que, a les altres Jornades mundials establertes pels meus predecessors, que són ja una tradició a la vida de les nostres comunitats, s’afegeixi aquesta, que aporta un element delicadament evangèlic i que completa a totes en el seu conjunt, és a dir, la predilecció de Jesús pels pobres.

Convido a tota l’Església i als homes i dones de bona voluntat a mantenir, en aquesta jornada, la mirada fixa en els qui tendeixen seves mans clamant ajuda i demanant la nostra solidaritat. Són els nostres germans i germanes, creats i estimats pel Pare celestial. Aquesta Jornada té com a objectiu, en primer lloc, estimular els creients perquè reaccionin davant la cultura del descart i del malbaratament, fent seva la cultura de la trobada. Alhora, la invitació està dirigida a tots, independentment de la seva confessió religiosa, perquè es disposin a compartir amb els pobres a través de qualsevol acció de solidaritat, com a signe concret de fraternitat. Déu va crear el cel i la terra per a tots; són els homes, per desgràcia, els que han aixecat fronteres, murs i tanques, traint el do original destinat a la humanitat sense cap exclusió.

 

7. És el meu desig que les comunitats cristianes, en la setmana anterior a la Jornada Mundial dels Pobres, que enguany serà el 19 de novembre, Diumenge XXXIII de durant l’any, es comprometin a organitzar diversos moments de trobada i d’amistat, de solidaritat i d’ajuda concreta.

Podran convidar els pobres i als voluntaris a participar junts en l’Eucaristia d’aquest diumenge, de tal manera que es manifesti amb més autenticitat la celebració de la Solemnitat de Crist Rei de l’univers, el diumenge següent. De fet, la reialesa de Crist emergeix amb tot el seu significat més genuí al Gòlgota, quan l’Innocent clavat a la creu, pobre, nu i privat de tot, encarna i revela la plenitud de l’amor de Déu. El seu complet abandonament al Pare expressa la seva pobresa total, alhora que fa evident el poder d’aquest Amor, que el ressuscita a nova vida el dia de Pasqua.


En aquest diumenge, si en el nostre veïnat viuen pobres que demanen protecció i ajuda, apropem-nos a ells: serà el moment propici per trobar al Déu que busquem.

D’acord amb l’ensenyament de l’Escriptura (cf. Gn 18, 3-5; Hb 13,2), assentem-los a la nostra taula com a convidats d’honor; podran ser mestres que ens ajudin a viure la fe de manera més coherent. Amb la seva confiança i disposició a deixar-se ajudar, ens mostren de manera sòbria, i amb freqüència alegre, l’important que és viure amb l’essencial i abandonar-se a la providència del Pare.

 


8. El fonament de les diverses iniciatives concretes que es duran a terme durant aquesta Jornada serà sempre l’oració.

Cal no oblidar que el Pare nostre és l’oració dels pobres. La petició del pa expressa la confiança en Déu sobre les necessitats bàsiques de la nostra vida. Tot el que Jesús ens va ensenyar mb aquesta oració manifesta i recull el crit de qui pateix a causa de la precarietat de l’existència i de la manca del necessari. Als deixebles que demanaven a Jesús que els ensenyés a pregar, ell els va respondre amb les paraules dels pobres que recorren a l’únic Pare en el qual tots es reconeixen com a germans.

El Pare nostre és una oració que es diu en plural: el pa que es demana és «el nostre», i això implica comunió, preocupació i responsabilitat comuna. En aquesta oració tots reconeixem la necessitat de superar qualsevol forma d’egoisme per entrar en l’alegria de la mútua acceptació.


9. Demano als germans bisbes, als sacerdots, als diaques -que tenen per vocació la missió d’ajudar els pobres-, a les persones consagrades, a les associacions, als moviments i l’ampli món del voluntariat que es comprometin perquè amb aquesta Jornada Mundial dels Pobres s’estableixi una tradició que sigui una contribució concreta a l’evangelització en el món contemporani.


Que aquesta nova Jornada Mundial es converteixi per a la nostra consciència creient en una forta crida, de manera que estiguem cada vegada més convençuts que compartir amb els pobres ens permet entendre l’Evangeli en la seva veritat més profunda.

Els pobres no són un problema, sinó un recurs al qual acudir per acollir i viure l’essència de l’Evangeli.

Vaticà, 13 de juny de 2017
Memòria de Sant Antoni de Pàdua
Francesc

 

UN ANY MES, PRESENTS A LA DIADA D’ENTITATS 2017

La Diada d’Entitats  és un programa impulsat conjuntament des de l’Ajuntament de Sant Joan Despí i les associacions del municipi.

Aquesta iniciativa té la voluntat de consolidar una festa de ciutat com a mostra per donar a conèixer el món de les entitats locals i com a festa activa, dinàmica i oberta a la participació de tothom, on es convida al teixit associatiu del nostre municipi.

Els dies 21 i 22 d’octubre de 2017  s’ha celebrat la XIII edició de la DIADA D’ENTITATS A SANT JOAN DESPÍ,  al Passeig del Canal.

Prop d’unes  80 Associacions hem  participat aquest cap de setmana, entre elles,  LA TAULA D’ATENCIÓ SOCIAL. 

La solidaritat també ha estat  present al punt de recollida d’aliments en aquesta Taula d’Atenció Social, on hi te presència activa la nostre organització “Càritas Parroquial de Sant Joan Despí”.

Aquesta TAULA DE COORDINACIÓ de serveis d’atenció a les necessitats bàsiques està formada per:

  • Ajuntament de Sant Joan Despí
  • Càritas Parroquial de Sant Joan Despí
  • Esglèsia Evangèlica
  • Solidança
  • Creu Roja

La finalitat és rebre aliments i productes bàsics provinents d’aportacions particulars i de l’organització de recaptes de nombroses persones i entitats. Totes les donacions que es reben van destinades a cobrir les necessitats bàsiques del municipi de Sant Joan Despí.

Gràcies a tots per contribuir portant aliments tant necessaris com llet, oli, pots de llegums,  pasta, sucre…. etc.  Gràcies!

COMPARTIR EL VIATGE DE LA VIDA

el Papa Francesc afirma que “l’esperança és el que impulsa a compartir el viatge de la vida”

« L’esperança és el que impulsa els cors d’aquells que emprenen el viatge », va afirmar ahir el Papa Francesc al inaugurar la campanya mundial sobre migració «Compartint el Viatge» que ha posat en marxa Càritas Internationalis. El Papa va reafirmar de forma emotiva la necessitat d’entaular relacions entre migrants, refugiats i comunitats locals.
Durant la seva Audiència General setmanal a la Plaça de Sant Pere, a Roma, El Papa Francesc va assenyalar que «és també el que impulsa els cors d’aquells que acullen: el desig de trobar-se, de conèixer-se mútuament, de dialogar».
En llançar la campanya de dos anys, el Papa Francesc va alertar contra els que anomena «els enemics de l’esperança». «L’esperança és el que impulsa a ‘compartir el viatge de vida’, com ens recorda la campanya de Càritas que estem inaugurant avui. Germans i germanes, No tenim por de compartir el viatge! No tenim por de compartir l’esperança! »
Milers de representants i col·laboradors de Càritas van viatjar a Roma procedents de tots els racons d’Itàlia on operen projectes locals per ajudar a migrants i refugiats. Alguns d’aquests migrants van compartir la tribuna del Papa Francesc i van poder conèixer-lo.
El Papa va fer el gest de «estendre la mà» -que Càritas ha posat en el centre de la seva campanya- obrint els seus braços. «Estendre la mà» vol ser el símbol d’una acció global específica per conèixer a migrants, escoltar les seves històries i compartir els seus viatges. Per això, Càritas ha demanat als seus voluntaris i col·laboradors a tot el món que se sumin a aquest gest en una campanya de conscienciació a les xarxes socials.
El cardenal Luis Antonio Tagle, arquebisbe de Manila i president de Càritas Internationalis, en una roda de premsa celebrada després de l’Audiència general, va assegurar que «si establim vincles amb els refugiats i els migrants enderrocarem les barreres amb les que alguns estan intentant separar-nos. La campanya ens crida a reconèixer, restaurar i compartir la nostra humanitat comuna».
La campanya de Càritas està recolzada per cadascuna de les Càritas nacionals en més de 160 països, així com per l’aliança ecumènica ACT (Action by Churches Together) integrada per més de 140 membres, per la FAO, l’Organització Internacional per a les Migracions, l’ACNUR i el Programa Mundial d’Aliments, a més de nombroses organitzacions religioses i de la societat civil.
La UE incompleix els seus compromisos d’acollida
Per Càritas Espanyola, el llançament d’aquesta campanya es produeix en un moment molt oportú, ja que té lloc dos dies després que hagi expirat, amb un resultat descoratjador, el termini fixat pels països de la Unió Europea per acollir més de 180.000 persones refugiades.
Com han denunciat Càritas Europa i totes les organitzacions que acompanyen els refugiats i migrants, els governs de la UE han incomplert de manera flagrant els seus compromisos d’acollida i refugi. El cas del nostre país és especialment greu, ja que si el conjunt de la Unió només ha completat una quarta part de les quotes fixats, Espanya, que s’havia compromès a rebre a 17.337 refugiats, únicament ha obert les seves portes a l’11% d’aquest contingent .

ESCUCHAR Y ACOGER CON EL CORAZÓN

 ACABA el período vacacional para todos y, poco a poco,  nos vamos reincorporando a nuestras vidas habituales de trabajo, familia y temas sociales.

Podríamos decir que “empieza un nuevo curso”, como nuestros hijos en los colegios. Y con ello, puede ser conveniente  el permitirnos  hacer una reflexión  sobre LOS ROLES y tareas que desde  nuestras Cáritas parroquiales  SE ESTÁ  llevando a cabo.

 ES BUENO Hacer un barrido GENERAL DE LA realidad social del  municipio o parroquia para las que SE TRABAJa y luego  poder contrastar DATOS. SÓLO  ASÍ podremos TENER LA TRANQUILIDAD DE QUE  LA AYUDA OFRECIDA ES LA QUE LOS USUARIOS PUEDAN NECESITAR en cada momento. PARA ELLO, es bueno  ESCUCHAR MUCHO Y ACOGER CON AMOR, con mucho amor!!

DE ESTO HABLA LA ENTREVISTA QUE OS VAMOS A OFRECER A CONTINUACIÓN..

UN ABRAZO DESDE CÁRITAS PARROQUIAL SANT JOAN DESPÍ

 

Esta  entrevista,  muy reciente, ha sido  realizada a Eduard Sala, Responsable de Acción Social de Cáritas Diocesana de Barcelona. En la misma nos explica  el nuevo Modelo de Acción Social que es posible  implementar,  para ayudar más y mejor a las personas que llaman a la puerta de nuestra Cáritas. 

“El Modelo de Acción Social es afirmar que somos Iglesia y que tenemos una mirada determinada del mundo”

 

 

  • ¿Qué es el Modelo de Acción Social (MAS) de Cáritas Diocesana de Barcelona?

El Modelo de Acción Social (MAS) es un norte, es explicar quiénes somos y de dónde partimos, y responder hacia dónde vamos y para qué vamos. Es afirmar que somos Iglesia y que tenemos una mirada determinada del mundo, de la sociedad. Esta Iglesia sólo se constituye como comunidad cristiana en la medida en que hace una opción claramente preferencial hacia los más débiles.

  • Al inicio del MAS se incide en los efectos de la crisis económica y de las consecuencias que ha tenido en la atención social. ¿La crisis ha sido un factor decisivo para replantear el MAS?

Claramente. El último Modelo de Acción Social de 2010 se finalizó en un contexto de bonanza económica y, por tanto, no respondía del todo a los retos que hemos tenido que afrontar con la crisis. Desde el año 2008 han cambiado los escenarios en relación al mercado laboral y una parte de la población ha quedado estructuralmente excluida o en situación de precariedad. Observamos que estos cambios han venido para quedarse ya que, a pesar de estar en un momento de recuperación económica, la crisis social sigue muy presente. Lo que ha cambiado totalmente es la presencia de Cáritas en nuestra sociedad y en el mundo. En la situación de emergencia de los últimos años, Cáritas hizo una apuesta para atender mejor la cobertura de las necesidades más básicas, pero esta apuesta ha hecho invisible la labor de promoción, inserción y acompañamiento de las personas y de las comunidades. El contexto económico y social nos ha afectado en lo relacionado con la concepción de Cáritas Diocesana de Barcelona en las comunidades cristianas. Ahora es momento de valorar qué hemos olvidado durante estos últimos años de emergencia o bien que debemos impulsar, renovar o añadir.

 

 

  • El Centre d’Estudis d’Opinió indicaba en 2013 que un 15,1% de la población era católica practicante (un 3.6% menos que en 2007). ¿Cómo se explica un modelo que quiere tener más presencia en las parroquias a pesar que hay un decrecimiento sostenido de personas que asisten?

Las comunidades parroquiales, aunque estén formadas por personas mayores, son las que han impulsado buena parte de los proyectos y acciones de Cáritas. Son personas fieles, constantes y comprometidas, y llevan a cabo un servicio extraordinario. Es cierto que en nuestra diócesis tenemos comunidades mayoritariamente envejecidas, pero la gente está allí, y podemos contar con ella. Después de todo, la acción de la iglesia la empezaron sólo doce apóstoles, y aquí de lo que se trata es de responder qué entendemos por comunidad cristiana. Como dice el Papa Francisco, debemos ser “personas cántaro”: tenemos que salir fuera y crear comunidades vivas en los barrios, espacios de encuentro y escucha donde todo el mundo esté invitado. Tenemos los espacios, tenemos la comunidad y más de 2.400 voluntarios: todos somos Cáritas.

  • En el texto se afirma que hay que reforzar la acción parroquial de la escucha y la acogida, tendiendo hacia un modelo de apoderamiento de la persona. ¿Qué acciones hay que llevar a cabo para hacerlo posible?

Primero hay que detenernos un momento para volver a conectar con lo más esencial. Este es el primer paso para saber qué estamos haciendo y qué sucede en nuestro entorno. Con estos elementos podremos valorar cuál es el impacto de nuestra acción social y cómo transforma la vida de la gente. ¿Hay algo más que podamos hacer para empoderar a las personas? Por ejemplo, los alimentos han sido fundamentales para acompañar a mucha gente en momentos de precariedad, pero ¿es el modelo que queremos que haya siempre? ¿O queremos que la gente vaya a comprar de forma autónoma lo que realmente quiera? Esto es importante. Si alguien se está ahogando, necesita que lo saquen del agua, pero una vez hecho esto, lo que necesita la persona es aprender a nadar y tomar las riendas de su vida. Por eso son tan importantes los espacios de escucha, para conseguir que la comunidad esté formada tanto por las personas acompañadas como por las personas que acompañan. Ser cristiano no significa sólo trabajar para la comunidad cristiana, sino que quiere decir hacer comunidad humana, ser constructores de comunidad. Tenemos gente implicada en hacerlo mejor y con posibilidades de aprender. Cáritas significa estar al servicio de las personas, y quien está más cerca de la gente son las parroquias y los arciprestazgos. Todos necesitamos gente que nos escuche, no necesitamos gente que nos dé lecciones. Cuando uno tiene un problema de verdad, lo último que necesita es que le recuerden el listado de todo lo que hace mal. En cambio, si alguien te pregunta cómo estás, te reconoce y te da las gracias, significa ser alguien para alguien, y eso es lo que debemos devenir como Cáritas. Acogemos, acompañamos.

 

 

  • En el último apartado del MAS se pone énfasis en rejuvenecer al voluntariado con nuevas incorporaciones. ¿Cuál crees que es el elemento clave para aproximarnos a la juventud?

Los jóvenes deben ser protagonistas de nuevos proyectos y darles autonomía para innovar, como hacen los responsables y monitores/as de los centros de esplai o de los grupos scouts en muchas parroquias de la diócesis. No podemos esperar rejuvenecer al voluntariado con dinámicas muy consolidadas, sino que tenemos que confiar en la juventud para generar nuevos espacios. Esta es la clave para empoderarlos y hacer que ayuden a sacar adelante la tarea de Cáritas. Son ellos los que tienen que decirnos qué apoyo necesitan de nosotros y qué quieren hacer, este es el cambio.

  • El Papa Francisco ha pedido en numerosas ocasiones a las parroquias que “abran las puertas y dejen que Jesús pueda salir”. ¿El nuevo Modelo de Acción Social (MAS) en consonancia con este planteamiento?

Evidentemente. Hay muchas parroquias que están actuando en este sentido. Estamos llamados a salir fuera, a construir puentes, crear nuevos espacios de encuentro no necesariamente dentro de las parroquias, sino también fuera de ellas.El Evangelii Gaudium del Papa Francisco habla claramente de lo que significa evangelización en la ciudad, y esto se materializa en estar presentes en las personas desde las personas y en su vida cotidiana.

EN ESTOS DÍAS DE VERANO: JESÚS, NUESTRO ÁRBOL PARA SOBRELLEVAR LAS CARGAS

“EL ÁRBOL DE LOS PROBLEMAS”, por el Cardenal Juan José Omella (Arzobispo de Barcelona)

Este domingo quisiera compartir con vosotros un cuento muy inspirador a propósito de la actitud con la que podemos afrontar los quebraderos de cabeza que todos tenemos en nuestro día a día. La historia dice así:

“Aquel día había resultado especialmente desafortunado para el carpintero que la buena señora había contratado para que la ayudara a reparar su vieja granja. La cortadora eléctrica se había empeñado en no funcionar y ahora, cuando ya anochecía, el viejo camión no quería arrancar.

–Yo lo llevo en mi coche hasta su casa– se ofreció amablemente la señora. Apenas cruzaron una sola palabra a lo largo de todo el camino.  El rostro del hombre era una estampa de desánimo y cansancio. Sin embargo, cuando llegaron, sonrió penosamente e invitó a la señora a que entrara un momento en su casa para que conociese a la familia.

 Mientras se dirigían a la puerta, el carpintero se detuvo unos instantes frente a un árbol y le acarició las ramas. Cuando entraron, sufrió una transformación sorprendente: su cara se iluminó con una ancha sonrisa, abrazó con júbilo a sus hijos y besó con entusiasmo y cariño a su esposa. Se tomaron un café, conversaron alegremente un rato y luego, al despedirse, acompañó a la señora a su coche. Al pasar junto al árbol, la señora sintió curiosidad por averiguar qué le había hecho el arbolito unos minutos antes y qué lo había transformado de ese modo.

  • Oh! ese árbol es mi árbol de los problemas!. -contestó sonriendo el carpintero. Sé que no puedo evitar tener problemas en el trabajo, pero una cosa es bien segura: no me los llevo a casa, no quiero atormentar con ellos ni a mi esposa  ni a mis hijos. Así que lo cuelgo cada noche en el árbol antes de entrar en mi casa. A la mañana siguiente, los recojo. Pero la verdad es que durante la noche disminuyen y se debilitan mucho. “

QUÉ BONITO CUENTO!

Os animo a todos a tomar ejemplo de nuestro amigo el carpintero y de cómo supo blindar su hogar de las angustias cotidianas. En estos días de verano que pasamos más tiempo con nuestras familias, aprendamos a colgar las preocupaciones en nuestro árbol de los problemas.

La oración, el recogimiento interiormente en presencia del Señor y dejarnos abrazar por él, compartiendo con Jesús nuestras alegrías y también nuestras tristezas y angustias, puede ser la mejor manera de no vernos, nosotros y nuestras relaciones familiares, dominados por las circunstancias. Cada atardecer, antes de volver a casa, de encontrarnos a los que más nos quieren y a quienes más queremos, confiemos a Jesús nuestras preocupaciones y angustias. Él, como el árbol del cuento, quiere ayudarnos a sobrellevar las cargas de la vida, sin dejar que nos atormenten nuestra vida familiar.

Queridos hermanos, disfrutemos de estos días de verano en armonía con nuestros seres más queridos y aprendamos a compartir nuestra felicidad con ellos.

Desde Cáritas Sant Joan Despí les deseamos que pasen un feliz verano, lejos de las angustias cotidianas que nos rodean en el día a día, disfrutando de nuestras familias y amigos y viviendo unas vacaciones de recogimiento interior, plenitud y felicidad. 

 

ACTIVIDADES DE VERANO EN CÁRITAS SANT JOAN

RECOGIDA DE ALIMENTOS POR JÓVENES ESTUDIANTES DEL INSTITUTO DE SANT JOAN

Como ya es habitual en esta época del año, casi un centenar de jóvenes, estudiantes del Instituto de Sant Joan Despí, han participado en la iniciativa solidaria de recogida de alimentos:

Voluntarios de Cáritas potenciando la colaboración para la campaña de alimentos

LA RECOGIDA DE ALIMENTOS EN VARIOS SUPERMERCADOS DE NUESTRA POBLACIÓN, A FAVOR DE NUESTRA CÁRITAS SANT JOAN DESPÍ.

Este proyecto  se viene llevando a cabo desde hace varios años, con motivo de la celebración del fin de curso escolar. Los chicos, como cada año,  están tutelados por profesores del propio Instituto que los acompañan y dirigen el proyecto.

Todos ellos, divididos en grupos, preparan carteles solicitando los productos de primera necesidad, y que más falta  hagan en ese momento para nuestro banco de alimentos de Sant Joan.  En las puertas de varios supermercados intentan sensibilizar y concienciar durante toda la mañana, de la participación y solidaridad ciudadana para esta recogida de productos.

En esta ocasión en concreto, se han podido recoger gracias a esta especial recogida promovida  por ellos:  leche, aceite, legumbres variadas, cacao, zumos, galletas, atún ….

 

Han sido los propios chicos los que, después de la recogida, han llevado ellos mismos todos estos productos a nuestro local de banco de alimentos, que se encuentra en el patio del local parroquial.  Han colaborado  todos  de forma desinteresada y solidaria a descargarlos y colocarlos  en las estanterías de nuestro  almacén.

Al finalizar la recogida y como fin del proyecto, nuestros voluntarios Manuel, Dolors e Ingrid, han hecho entrega formal de un Diploma nominativo, Certificado de reconocimiento, a cada uno de los  jóvenes participantes, agradeciéndoles muy de veras esta estupenda y ejemplar colaboración de solidaridad. Y cómo no….un rato de refrescos para todos para descansar y recuperar fuerzas.

Desde Cáritas, queremos dar las gracias al Instituto de Sant Joan Despí, y en concreto a  los profesores que año tras año promueven esta iniciativa, y como no…a estos casi cien  chicos que han participado en el proyecto.

Que sepáis que todos los alimentos que habéis ayudado a recoger, podrán ser entregados a familias y personas que lo necesitan porque viven en situaciones de dificultad y pobreza y algunos hasta de exclusión social en Sant Joan Despí. Gracias!

PRESÈNCIA DE CÀRITAS A LA RECOLLIDA D’ALIMENTS  AL TEATRE MERCÉ RODOREDA

 Coincidint amb aquestes dates de Sant Joan de la Festa Major, aquest  dimecres passat, s’ha portat  a terme la recollida d’aliments  habitual de cada any al Teatre Mercè Rodoreda, en l’acte de recepció de convidats de la celebració per Entitats, empreses, comerços i personalitats.
Voluntaris de l’Església Evangèlica, Càritas Sant Joan Despí i
Creu Roja, en representació de “La Taula”

“La Taula de Coordinació” (de serveis d’atenció a les necessitats bàsiques) va ser, com cada any, l’encarrega de la recapta. I voluntaris de Sant Joan Despí que hi formen part:  Creu Roja, Càritas,  i l’església Evangèlica vàrem estar presents, recepcionant i recollint tot el que els convidats anàven donant. Es vàren  poder recollir  molts aliments, que seran de molt ajut per les famílies i persones  que viuen en  situació de dificultat, de pobresa econòmica i exclusió social a la nostre població de Sant Joan Despí. Gràcies!

16.597 PERSONES VAN ACONSEGUIR TREBALL AMB EL SUPORT DE CÀRITAS

16.597 Persones van aconseguir treball al 2016 amb el suport dels projectes d’ocupació i economia solidària de Càritas

72.000 persones van participar al llarg de l’any passat en els programes d’ocupació de Càritas a tot Espanya.

L’opció de Càritas Espanyola per la inserció social de les persones més desfavorides a través d’un model d’ocupació basat en l’economia solidària ha tornat a demostrar, un any més, que és un itinerari d’èxit.

Així ho demostren els resultats que es recullen en l’informe presentat avui a Madrid amb el títol “Economia i Persones. Canviant el focus canviem els resultats “, on es dóna compte de l’activitat desenvolupada en 2016 per les 70 Càritas Diocesanes de tot el país en l’àmbit de l’ocupació.  —-Veure Informe

L’informe s’ha presentat avui en una roda de premsa celebrada a la seu de Càritas Espanyola i en la qual han intervingut Natalia Peiro, directora de Comunicació, Sensibilització i Incidència de la institució; Paco Cristóbal, director de Desenvolupament Social; Jose Manuel García, treballador de Bio-Alverde, una empresa agrícola d’economia social impulsada per Càritas Sevilla; i José Repiso, gerent de l’empresa de reciclatge de paper SOLEMCOR, de Càritas Còrdova.

72.000 participants i 16.500 llocs de treball
La publicació de l’Informe “Economia i Persones” va acompanyat per un vídeo de 2 minuts de durada, on es recullen experiències personals d’alguns dels participants en les accions i projectes d’ocupació.

 

 

 

Segons les dades presentades, 72.040 persones han participat en els programes i itineraris d’ocupació de Càritas a tot Espanya a llarg de l’any passat. D’elles, 16.597 van aconseguir accedir a una ocupació. Això vol dir que el 23 per cent de les persones acompanyades per Càritas, han pogut ingressar en el marcat de treball.

Es tracta, a més, d’un increment proper al 11 per cent amb relació a 2015, en què van ser 15.348 les persones que van trobar un lloc de treball.

Perfil de les persones participants

Les persones que han participat en les accions d’inserció laboral de Càritas -que inclouen serveis d’acollida i orientació per a l’ocupació, activitats de formació, intermediació laboral i accions d’autoocupació- són majoritàriament espanyoles (54%, davant el 46% estrangers ), dones (62%) i majors de 45 anys (el 32%; d’entre 36 i 45 anys el 30%, de 25 a 35 anys el 26% i d’entre 16 i 24 anys el 12%).

Per nivell formatiu, el 46% tenen formació bàsica, el 25% estudis secundaris, el 16% són batxillers i el 6% universitaris.

Per primera vegada, l’informe ofereix, al costat dels fons anuals invertits per tota la Confederació Càritas a les accions d’ocupació, l’import de la facturació de les empreses d’inserció social. En total, l’activitat econòmica desenvolupada per Càritas Espanyola en activitats d’ocupació i d’economia solidària durant 2016 ascendeix a 73.253.781 euros.

D’aquest total, 26,9 milions corresponen a la inversió destinada a les accions d’inserció laboral (un 10% més que el 2015), 9,6 milions a activitats d’economia social i 36,6 milions d ‘euros a la facturació de les 49 empreses d’inserció social impulsades per Càritas (quatre més que l’anys anterior) i que estan a ple rendiment.

La xarxa que formen en l’actualitat Càritas i les 49 entitats d’economia social existents a tot el país indica un creixement continu d’aquestes empreses des de 2013, quan eren només 37. Aquesta xarxa va oferir el 2016 un total de 1.445 llocs de treball, dels quals 615 són llocs d’inserció reservats per a persones en situació d’exclusió.

Els fons manejats per la Confederació Càritas han estat aportats tant per donants privats, com per les diferents administracions públiques i el Programa Operatiu d’Inclusió Social i Economia Social (poises) del Fons Social Europeu.

Rendibilitat econòmica al servei de la rendibilitat social
“Aquests resultats són el millor testimoni -va assenyalar Paco Cristóbal- que és possible realitzar una activitat econòmica sostenible, amb principis de solidaritat i justícia, dirigida a garantir el benestar i el desenvolupament de les persones en situació més precària”.

“Aquest model planteja, a més, el benefici econòmic com un mitjà al servei de l’objectiu principal que és impulsar la promoció sociolaboral de les persones excloses i de posar la rendibilitat econòmica al servei d’una autèntica rendibilitat social”, ha afegit.

Per donar testimoni personal d’aquesta rendibilitat en termes socials, en la roda de premsa van intervenir Jose Manuel García, treballador de l’empresa Bio-Alverde, un projecte d’agricultura ecològica impulsat per Càritas Diocesana de Sevilla; i José Repiso, gerent de l’empresa Solemcor, de Càritas Còrdova, dedicada al reciclatge i tractament de residus urbans.

Tots dos van explicar la seva experiència com a participants d’un model d’inserció laboral orientat a oferir oportunitats d’ocupació a persones en situació de risc d’exclusió en àmbits empresarials, inspirats, en ambdós cas, en un model de consum just, sostenible i responsable.

Comerç just, finances ètiques i col·laboració empresarial

L’informe “Economia i Persones” presentat avui ofereix també informació detallada sobre els eixos d’activitat en els quals Càritas basa la seva opció per l’economia solidària, com són el comerç just, les finances ètiques i la col·laboració amb les empreses.

En l’àmbit del comerç just, per exemple, les 30 botigues i els 47 punts de venda que integren la Xarxa Interdiocesana de Comerç Just de Càritas a tot l’Estat van superar els 509.000 euros de vendes el 2016.

Aquesta Xarxa no només funciona com a cadena de comercialització de productes elaborats per cooperatives artesanals i agrícoles de tercers països, sinó també com a punts d’informació i sensibilització sobre consum responsable i la seva vinculació amb la defensa dels drets humans, la sostenibilitat mediambiental i cura de la creació, aspectes assenyalats pel Papa Francesc en la seva encíclica “Laudato sí'”.

Així mateix, en el capítol de finances ètiques, s’explica com 37 Càritas Diocesanes té actualment relació amb bancs ètics com Fiare Banca Ètica o Oikocredit, que són instruments financers al servei de la transformació social mitjançant el finançament de projectes d’economia social i solidària.

En l’apartat de col·laboració empresarial, l’Informe dóna compte dels 28,6 milions d’euros aportats el 2016 per les empreses i institucions que han col·laborat amb Càritas.

 

Posar en el centre a les persones

“L’aposta de Càritas per una economia solidària respon –com ha assenyalat Natalia Peiro, directora de Comunicació, Sensibilització i Incidència de Càritas a la roda de premsa, a una exhortació expressa dels bisbes espanyols en la seva instrucció pastoral Església, servidora dels pobres , aprovada per la Conferència Episcopal Espanyola, a l’abril de 2015 “. I està, així mateix, en línia amb la Doctrina Social de l’Església i el magisteri dels últims Papes, des de Pau VI en la Populorum progressio a Joan Pau II, Benet XVI i Francesc “.

Va recordar, així mateix, la importància que té aquest eix de treball de Càritas, que ha estat abordat, precisament, en les XVII Jornades de Teologia de la Caritat que es van celebrar el passat cap de setmana a Santiago de Compostel·la, “on la reflexió dels més de 350 participants va girar al voltant d’un model d’economia solidària que posa a les persones en el centre, al servei dels drets humans i la cura de la Creació “.

“Per Càritas -va subratllar Natàlia Peiro- l’economia solidària és un repte i una realitat, perquè cada dia som més conscients de la responsabilitat de les nostres pròpies decisions en la construcció d’un món més just i que, com reflecteix aquest informe, és possible una economia a la mida de les persones, com posen en evidència el signe visible de totes aquestes iniciatives en marxa gràcies a l’esforç i l’aposta de molts “.

 

 

SALIDA A “LA PASIÓN” DE OLESA

Cáritas Sant Joan Despí ha organizado una  salida en autocar para asistir a la representación de “La Pasión” en el teatro de Olesa de Montserrat. Se ha llevado a cabo ayer sábado, 22 de Abril.

Un buen número de asistentes, entre feligreses, voluntarios y  demás  personas de Cáritas, tuvimos el placer de poder asistir a este espectáculo vivo, actual y sorprendente.

LA PASIÓN Y MUERTe DE NUESTRO SEÑOR JESUCRISTO

La representación de La Pasión es una tradición que viene realizándose desde 1.538 en este teatro de Olesa. Los actores son personas vocacionales de la población cuya afición ha pasado de generación en generación, de padres a hijos. Cada obra representada es fruto del esfuerzo de superación de todas las personas que hacen posible cada detalle:  dedicación y entusiasmo de los actores, la música,  el texto, la escenografía, el exquisito vestuario…. los efectos especiales, la luz, ….!

La música de la obra fue compuesta expresamente por Josep M. Roma y es interpretada por la Orquesta Sinfónica del Vallés en la dirección musical del maestro Salvador Brotons.

La representación ha tenido momentos muy especiales y conmovedores como: La elección de los apóstoles, la resurrección de Lázaro, entrada triunfante de Jesús en Jerusalen,

 

la despedida de Jesús con su madre María, la Santa Cena, el desespero de Judas, la muerte de Jesús, su resurrección y finalmente, la ascensión a los Cielos.

Desde Cáritas Sant Joan Despí queremos agradecer a todos los que habéis colaborado para que esta salida a La Pasión de Olesa haya podido realizarse.  Entre todos hemos hecho posible que un autocar  de personas feligresas de la parroquia haya podido compartir una velada de ocio estupenda con voluntarios y demás personas de Cáritas. Gracias!

Y terminamos con unas palabras del Papa Francisco de Evangelii Gaudium que nos hablan de cuidar la fragilidad y dicen:

…Jesús, el evangelizador por excelencia y el Evangelio en persona, se identifica especialmente con los más pequeños. Esto nos recuerda que todos los cristianos estamos llamados a cuidar a los más frágiles de la tierra. …… Es indispensable prestar atención para estar cerca de nuevas formas de pobreza y fragilidad donde estamos llamados a reconocer a Cristo sufriente: los sin techo, …los ancianos cada vez más solos y abandonados, los migrantes….los refugiados…”  Papa Francisco. 

 

 

 

¿PER A QUI SÓC JO? …. LA FELICITAT ES TROBA EN LA NOSTRE ENTREGA

El Papa anima els joves a preguntar-se cadascú “per a qui sóc jo”En la vetlla de pregària a la Basílica de Santa Maria la Major de Roma, Francesc assegura que “la felicitat es troba en la nostra entrega” ( 09/04/2017)

El Papa ha recordat aquest dissabte que “no n’hi ha prou de preguntar-se qui sóc jo, com sovint proposa la cultura dominant, sinó que cal, orientar la qüestió de manera diferent i preguntar-se per a qui sóc jo. En l’homilia de la Vetlla de Pregària per preparar la Jornada Mundial de la Joventut, aquest any en Diumenge de Rams i a nivell diocesà, Francesc ha assegurat també que la felicitat es troba en la nostra entrega, seguint l’exemple de Jesús, que ofereix la seva vida per la humanitat”. El Sant Pare s’ha trobat amb els joves de la seva diòcesi i de les altres Diòcesi de la regió del Lazio, en una gran celebració a la Basílica Papal de Santa Maria la Major.

 En la seva predicació, amb un text que havia lliurat als nois i noies presents, el pontífex ha explicat que “aquesta vetlla de pregària és la primera ocasió que tenen els joves de participar directament en el camí de preparació per al proper Sínode dels Bisbes i per a la Jornada Mundial de la Joventut de Panamà, que tindrà lloc immediatament després de l’Assemblea sinodal”. La vetlla d’aquest dissabte s’ha centrat en la reflexió sobre les figures del Deixeble estimat, triat com una icona evangèlica dins el document preparatori per al Sínde, i de la Mare de Déu, que inspira els temes de les properes tres jornades mundials, abans de la cita al país centreamericà.

Comença a funcionar la bugaderia del Papa Francesc

A Roma, ha començat a funcionar en les últimes hores la “Bugaderia del Papa Francesc”. Es tracta d’un servei ofert gratuïtament a les persones més pobres, particularment als sense llar, que d’aquesta manera podran rentar, eixugar i planxar la seves peces de roba. L’almoineria apostòlica ha recordat que “la iniciativa va néixer gràcies a la invitació del Sant Pare a donar signes concrets a l’experiència de gràcia de l’Any Jubilar de la Misericòrdia”.
Francesc escrivia a la Carta Apostòlica Misericòrdia et misera, al final del Jubileu, que “voler ser a prop de Crist exigeix apropar-se als germans, perquè no hi ha res més agradable al Pare que un signe concret de misericòrdia”.
La Bugaderia està situadaen l’interior del “Centre Gent de Pau” de la Comunitat de Sant Egidi, a l’antic complex hospitalari de Sant Gal•licà. Precisament aquesta associació de voluntariat serà la que administrarà la Bugaderia del Papa, al costat dels altres serveis -actius ja des de fa més de 10 anys- d’acollida i assistència a les persones més pobres, uns serveis als quals també s’afegiran en els propers mesos els de les dutxes, la barberia, un guarda-roba, ambulatoris mèdics i la distribució d’aliments de primera necessitat.

“Catalunya Cristiana” – “Radio Estel”

¿QUÉ HACEMOS DESDE CÁRITAS EN SIRIA?

“Déu és amor, i el qui està en l’amor està en Déu i Déu està en ell”. Aquestes paraules de la Primera carta de Joan expressen amb singular claredat el cor de la fe cristiana: la imatge cristiana de Déu, i també la conseqüent imatge de l’home i del seu camí. Joan ens ofereix una formulació de l’existència cristiana: “Nosaltres hem conegut l’amor que Déu ens té i hi hem cregut. Hem cregut en l’amor de Déu: així els cristians podem expressar l’opció fonamental de la nostre vida”. 

Aquesta, la nostre opció fonamental, cal que s’expressi  en paraules i també en obres. “No es lo mismo predicar que dar trigo“.  Les nostres comunitats cristianas tenen bones paraules i bones obres, prediquen i donen blat.  I això honora totes les persones que des de la seva pertinença a Càritas, donen el seu ajut per tot el món. 

A continuació us passen unes paraules publicades recentment des de Càritas Internacional, on molts companys i companyes de Càritas s’hi troben desplaçats i servint a les persones que al llarg d’aquests darrers sis anys pateixen una guerra tan espantosa. Hem transcrit la carta feta pels propis voluntaris, per que puguem veure “de prop” el seu sacrifici de vida en vers a ajudar i servir als mes necessitats, víctimes de la tant llarga guerra a Síria.

 

¿QUÉ HACEN NUESTROS VOLUNTARIOS DE CÁRITAS EN SIRIA?

Este mes de marzo se cumplen seis años del estallido de la guerra civil en Siria. Las partes enfrentadas han bajado la intensidad de los combates y parecen dispuestas a negociar, pero a pesar de las diferentes treguas acordadas en los últimos meses, en febrero murieron más de 2.800 personas a causa de la violencia según datos del Observatorio Sirio de los Derechos Humanos, con sede en Londres. La última tregua se acordó por Irán, Rusia y Turquía a finales de año y excluye a los grupos terroristas que operan en el país. No obstante, la tregua no ha llevado la estabilidad y la seguridad que los sirios anhelan.

Todas las partes implicadas en el conflicto han sido acusadas en reiteradas ocasiones de abusos y violaciones de los derechos humanos por diferentes organizaciones internacionales. Con el atolladero actual no se prevé una solución inmediata al conflicto. Las partes implicadas en este rompecabezas están enconadas en sus posiciones y nadie parece dispuesto a ceder. La reconstrucción del país, de la unidad, de la paz y de la convivencia parece muy difícil, aparte de las injerencias de los actores externos con intereses en el país, que tienen más voz que los propios sirios.

Según los últimos datos de ACNUR, la agencia de la ONU para los refugiados, 13,5 millones de personas necesitan asistencia humanitaria, hay 6,5 millones de desplazados internos y 5 millones de refugiados en los países vecinos. Además, nadie sabe cuánta gente ha muerto en el conflicto. Se habla de más de 320.000 fallecidos, pero hay quien sitúa esa cifra cerca del medio millón de personas. La situación es insostenible.

Los compañeros de Cáritas Siria explican su día a día en una carta dirigida a Cáritas Española:

Desde hace unos días, la primavera por fin ha llegado a Damasco. Aquí, en Siria, el invierno ha sido muy duro para todos nosotros porque la guerra no nos ha permitido protegernos fácilmente del frío. Hemos trabajado en condiciones muy difíciles, sin electricidad, sin calefacción y en algunas ocasiones incluso sin agua corriente. Hemos visitado a algunos beneficiarios que están viviendo situaciones precarias en edificios sin terminar o en ruinas. Estas personas han sufrido mucho durante el invierno.

“Hemos llegado a un punto en el que lo único que hacemos es luchar por proporcionar a nuestra vida las necesidades más básicas”

Pero el frío no es la única causa del sufrimiento de la población siria. ……..Pero, ¿qué se dice acerca del estrés bajo el que vivimos a diario para poder conseguir cosas sencillas, tan sencillas como agua, gas, combustible para la calefacción y pan? Cada día luchamos para encontrar alternativas a la electricidad. Tenemos que esperar en una cola durante diez horas o más para llenar el depósito del coche. Tardamos horas en llegar a nuestros centros de trabajo a causa de los controles de seguridad. Tenemos que pagar hasta cinco veces más por una bombona de butano para poder calentar nuestro hogar durante unos días……... Los jóvenes ya han dejado de pensar en el futuro. Están demasiado ocupados para preocuparse de eso. Tienen que hacer largas colas durante horas en los parques públicos para poder conseguir un poco de agua para asearse.

Desgraciadamente, después de seis años de guerra hemos llegado a un punto en el que lo único que hacemos es luchar por proporcionar a nuestra vida las necesidades más básicas.

Nuestro trabajo en Cáritas tampoco resulta fácil. Formamos parte de una sociedad, la siria, que está cansada. Y tenemos nuestros propios problemas y preocupaciones. Algunos de los trabajadores que trabajan aquí están desplazados y tienen que compartir una habitación diminuta con otras familias. Alguno de ellos ha perdido a sus seres queridos…….Además, los trabajadores de Cáritas deben dejar de lado sus propias preocupaciones y escuchar a la gente contar historias tristes y a menudo trágicas, con comprensión y compasión. Y si se les pregunta de dónde sacan fuerzas para continuar con su misión, la mayoría responde “de la alegría que vemos en los ojos de los desfavorecidos cuando reciben nuestra ayuda”. Esto es sencillamente una oda a la alegría de los trabajadores de Cáritas en Siria.

 

CÓMO TRABAJA Cáritas en Siria

En Siria, Cáritas trabaja en seis regiones: Damasco, Aleppo, Homs, la región costera, la Yazira y Horan. El objetivo principal de la misión es ofrecer ayuda alimentaria y para pagar el alquiler, ya que la guerra ha excluido a la mayoría de los sirios de cualquier tipo de ingreso. Otro aspecto vital de la misión de Cáritas es facilitar ayuda médica y artículos no alimentarios, como mantas, ropa, etc., según las necesidades.

En Damasco, Cáritas Siria tiene varios centros de atención a los desplazados sirios (y refugiado iraquíes que todavía quedan). También distribuye paquetes de comida, tratamiento médico y asistencia preventiva de salud. En Alepo, han sido creados espontáneamente varios centros, gracias a las iniciativas de una persona o una comunidad local. Hay pequeños grupos de voluntarios que cuidan de escuelas, ofrecen asistencia y acompañamiento. En Homs, a pesar de la violencia del conflicto, Cáritas Siria está todavía administrando las actividades con las comunidades cristianas (católicos y ortodoxos) y de servicio a los necesitados.

Podeu veure  les imatges del vídeo:     “Cáritas, 6 años en Siria

NUESTRO MÁS SINCERA ADMIRACIÓN Y APOYO A  LOS  COMPAÑEROS QUE ESTÁN EN SIRIA DANDOLO TODO POR AYUDAR A MANTENER LA DIGNIDAD DE LAS PERSONAS. COMO CÁRITAS, Y  EN NOMBRE DE NUESTRA IGLESIA,  REZAMOS Y ESTAMOS CON VOSOTROS!!

 

SER EMPRESARIO, CATÓLICO Y CONSECUENTE

directivos-5

SER EMPRESARIO, SER CATÓLICO Y SER CONSECUENTE

Del twitter @PONTIFEX_ES –   23/02/2017

No subestimemos el valor del ejemplo, porque tiene más fuerza que mil palabras, que miles de “likes” o “retweets”, que mil vídeos en Youtube

Las relaciones laborales y el mundo del trabajo y las empresas han evolucionado muchísimo si volvemos la mirada hacia la historia contemporánea en el Siglo XVIII, cuando nació  la “Revolución Industrial”.   El mundo rural se convirtió en la nueva concepción industrial. Nacieron las fábricas, la organización, la división del trabajo y la productividad.

A continuación, para que nos hagamos una idea de cómo eran los trabajos en esos inicios, transcribimos  las palabras  que escribió un chico de 14 años en 1.842. Está extraído de un Informe de la comisión de trabajo infantil:

“Transporto carbón. Tengo 14 años y trabajo desde los 6 en la mina. Empiezo mi jornada a las 7 de la mañana y en verano llego a casa entre las 4 y las 6 de la tarde. En invierno, a las 7 de la noche. Vivo a media milla del pozo de carbón. Almuerzo antes de ir al trabajo y me llevo un trozo de pan para comer. A veces, no me da tiempo de comerlo y lo hago cuando termino, de vuelta a casa. El lugar donde descargamos se encuentra a 500 yardas de la boca de la mina y he de arrastrar vagonetas llenas y carretearlas una tras otra. …..

Sólo hay una chica trabajando con nosotros. Ha de arrastrar lo mismo que yo. He visto como la apalizaban muchas veces sin ningún miramiento. …”

Afortunadamente, ha llovido muchísimo desde entonces. Y aunque en el año 1900 tuvimos la primera Ley que hablaba de “accidentes de trabajo”, de trabajo de menores y de descanso dominical, en la actualidad, siglo XXI, en plena revolución tecnológica, nuestro ordenamiento jurídico regulador del mundo empresarial y de las relaciones de trabajo es amplio y funciona, en principio,  como instrumento protector de las partes.

papa2

Aún así, el Papa  Francisco pone de manifiesto la actitud de empresarios católicos, que no son a veces consecuentes con su creencia y ética cristiana. Precisamente ayer viernes, durante la misa matutina en su residencia de Casa Santa Marta, criticó la “doble vida” de algunas personas que se declaran “muy católicas!, pero hacen “negocios socios”, dijo y “se aprovechan de la gente”.

 PAPA-PALOMA-EN-LA-MANO

El Papa manifestó:

“¿Qué es el escándalo? Es decir una cosa y hacer otra, es la doble vida. Yo soy muy católico, voy siempre a misa, pertenezco a esta u otra asociación, pero mi vida no es cristiana, no pago justamente a mis empleados, me aprovecho de la gente, hago negocios sucios”, criticó el papa, según Radio Vaticana.

Francisco dijo que “muchos católicos son así” y que por eso “escandalizan”.

“¿Cuántas veces hemos escuchado, todos nosotros, en el barrio y en otras partes, para ser católico como ese, mejor ser ateo? Ese es el escándalo. Te destruye, te echa por tierra”, lamentó.

Francisco puso como ejemplo el caso de un empresario católico que se encontraba de vacaciones en una playa de Cercano Oriente, mientras que los trabajadores de su compañía casi arruinada amenazaban con “una huelga justa” porque no recibían su sueldo.

El papa recordó que esto sucede “todos los días” y que, para darse cuenta, “basta ver el informativo de la televisión o leer los periódicos”, que caen en lo que consideró “la gran publicidad de los escándalos”.

Compras

En otro hecho, el director de obras de caridad del papa Francisco se fue de compras al centro de Italia, remecido por los terremotos, para adquirir jamón, queso y otros productos locales a los negocios afectados y donar los alimentos a comedores de beneficencia.

La expedición de monseñor Konrad Krajewski fue un gesto concreto basado en la convicción de Francisco de que “cuando no puedes ganarte la vida, pierdes tu dignidad”, dijo el Vaticano.

EMPRESARIO, CÁRITAS TE RECUERDA QUE ES MUY IMPORTANTE TENER UNA VIDA DE EMPRESA HONRADA Y CONSECUENTE CON LA FE.  DA A TODOS LA DIGNIDAD QUE MERECEN Y SÉ EJEMPLO

12_manos2

Como decía el tweet del Papa:  No subestimemos el valor del ejemplo, porque tiene más fuerza que mil palabras, que miles de “likes” o “retweets”, que mil vídeos en Youtube. 

 

CÁRITAS EUROPA Y LA POBREZA EXTREMA

Cáritas Europa celebra en Bruselas un encuentro con representantes del intergrupo del Parlamento Europeo sobre pobreza extrema

 

El empoderamiento de los migrantes y las comunidades de acogida es la mejor manera de lograr una integración sostenible y exitosa. También es la mejor manera de invertir la actual actitud negativa hacia los migrantes y de prevenir la xenofobia. Las instituciones europeas reconocieron ayer este “enfoque de Caritas” sobre la integración en un evento celebrado ayer en Bruselas con miembros del intergrupo del Parlamento Europeo sobre pobreza extrema.

Experiencias de tres Cáritas españolas

Durante el encuentro, los representantes de Cáritas Europa presentaron a los responsables de las instituciones europeas el informe “Bienvenidos. Los migrantes hacen a Europa más fuerte” publicado el pasado mes de diciembre y el que, entre otras, se recogen las experiencias de integración positiva con migrantes desarrolladas en España por las Cáritas Diocesanas de Bilbao (Estrategia “Argi Ibili, No te Encalles”), Salamanca (Centro Intercultural “Baraka”) y Burgos (Grupo de conocimiento y diálogo cristiano-musulmán).

Soluciones basadas en la realidad

“Agradezco el trabajo de Cáritas en la integración, ya que sin negar que la migración y la integración es un tema difícil de trabajar, no proponen metas ilusorias, sino soluciones basadas en la realidad de las personas sobre el terreno. Escuchan a los que trabajan con migrantes y a los propios migrantes a la hora de diseñar proyectos de integración innovadores y exitosos, basados totalmente en la potenciación de las personas”, señaló en el evento la eurodiputada Sylvie Goulard (ALDE, Alianza de los Liberales y Demócratas por Europa), que preside el intergrupo del Parlamento Europeo sobre pobreza extrema.“El trabajo de Caritas y publicaciones como el informe ‘Bienvenido’ nos ayuda a mirar de forma crítica las acciones que estamos tomando en temas de integración. En particular, ahora que la Comisión publica el Plan de Acción para la Integración”, afirmó, por su parte, Agnese Papadia, experta en integración de la Dirección General de Interior.

Historias de éxito

Para el secretario general de Cáritas Europa, Jorge Nuño Mayer, “en un momento en que la migración está contaminada por un discurso y un enfoque muy negativos, esto supone la confirmación por parte de las instituciones europeas de que reconocen lo acertado de nuestro enfoque. Trabajando con las personas de las comunidades que están dando la bienvenida a los recién llegados, junto con los migrantes, dándoles protagonismo, y encontrando juntos la manera de conseguir que sus encuentros se conviertan  en historias de éxito es la forma en la que Cáritas trabaja y el camino a seguir para Europa”.

Cáritas Europa aplaude la reciente iniciativa de la Comisión Europea de tener en cuenta el trabajo de la sociedad civil con los migrantes a la hora de articular respuestas conjuntas europeas a la migración. Caritas está completamente de acuerdo con la opinión expresada por la señora Papadia de que “la integración exitosa trae beneficios tanto para los migrantes como para la comunidad, más allá de las ventajas económicas”.

 

ola-de-frio-6

RECOGIDA DE MANTAS PARA LOS MÁS POBRES

mantas-2

Durante estas últimas semanas  de tanto frío en Barcelona, Cáritas Sant Joan Despí se ha movilizado para recoger todas las mantas posibles, donadas por familias y particulares de nuestra población a nuestro ropero de Cáritas en Pla del Vent.  

dav

Se han preparado y embalado por nuestros voluntarios hasta una veintena de mantas y luego han sido  entregadas, junto con un microondas y ropa de abrigo de hombre  a las Hermanitas del Cordero. 

fraternidad-web

Esta hermanas están en  pleno corazón del barrio centro de Barcelona, en la calle Ferrán, junto a la Parroquia Sant Jaume, y atienden a los pobres más pobres que duermen en la calle.. La Comunidad del Cordero vive desde hace 30 años en nuestra población una humilde presencia de oración, de celebración y de amistad con todos y, en particular, con los más necesitados e indigentes.

Orando sin cesar en el Nombre de Jesús, van de puerta en puerta, pidiendo la limosna del pan de cada día.  Antes han rogado al Señor que les guíe para que les haga encontrar a quienes Él quiera. A menudo acuden a los comedores sociales.. Son hijas de la Providencia en su sentido auténtico. Imitan así a Cristo, mendicante e itinerante por Galilea.

petitessoeurs-4

Agradecemos de corazón todas las donaciones de estas mantas y ropa de abrigo que se han podido recoger y que a través de Cáritas Sant Joan Despí han sido entregadas  a estas Hermanas. Bien seguro que, después de recibirnos con los brazos abiertos, corrieron por las calles de esta Barcelona antigua y fría, a repartir un poco de calor con :  unas Mantas, un Plato caliente y bien seguro,  muchísimo Cariño.  

CÀRITAS SANT JOAN DESPI Y LAS HERMANITAS DEL CORDERO,

JUNTAS PARA ACOMPAÑAR AL HAMBRIENTO Y QUE TIENE FRIO. 

traces-877821__180