VACANCES MOLT ESPECIALS: VOLUNTARIS ARRANCANT SOMRIURES A LA GENT GRAN

geda_voluntaris_gent_gran_Caritas_barcelona

13 voluntaris visiten tres residències, cada 15 dies, per amenitzar els matins de les persones grans

És dissabte, són les 11 del matí i fa molta calor. Tot i això, estem davant de la residència Nogués, amb la Sandra i el Pau. Arriba també el Josep Maria amb la seva dona i els dos fills, el Jan de 3 anys i la Milena de 9 mesos, i la guitarra a l’esquena. També arriba la Judit, l’Antonio i més tard el David amb la seva filla Sira que avui tenia molta son i li ha costat aixecar-se. Tots ells són voluntaris. Entrem a la residència i pugem al primer pis: unes 22 persones grans estan al menjador. Uns estan endormiscats , altres miren la tele, i alguns altres tenen la mirada perduda de la demència.

Uns quants voluntaris comencem a saludar a totes les persones de la sala una per una. Mentre, el Josep Maria desenfunda la guitarra, treu l’atri i els cançoners i es prepara per animar l’ambient. Comencem a cantar i les cares dels presents comencen a canviar. Sembla que les cançons els porten records però les canten totes: cobles, cançons d’estiu dels anys 60, cançons de tuna, havaneres… De tant en tant, el Pau fa jocs de malabars. Quina habilitat! La Maria Lluisa, la cuidadora de la residència, va repartint aigua i sucs. Alguns volen picar de mans i el got els hi fa nosa…i quan acaba la ronda va aixecant a alguns d’ells per portar-los al bany , sempre amb un somriure i dient alguna paraula amable. Fins i tot amb els que poden, s’anima a fer algun pas de ball! La veritat és que mai agrairem prou als cuidadors de gent gran la feina que fan, malgrat sigui un dels convenis més mal pagats del sector.

Han passat dues hores, els somriures, el picar del mans , les corredisses del Jan , la Sira i les rialles de la Milena han omplert el menjador. Entre cantar tots plegats, els jocs de malabars i la feina de mirar als petits se’ls hi ha passat l’estona volant. Avui el grup GEDA de voluntaris a residències s’acomiada fins al setembre.

Què és el projecte GEDA?

El projecte GEDA –les sigles del qual signifiquen Grup d’Estimulació i Dinamització de gent gran– permet establir vincles de relacions intergeneracionals entre persones grans i joves que volen compartir temps i afecte.

Cada 15 dies, els voluntaris d’aquest projecte repeteixen aquesta activitat en tres residències. En total, són un grup de 13 voluntaris i amics que ho fan des de fa molts anys. Gràcies voluntaris per la vostra disponibilitat i alegria, gràcies a cadascun de vosaltres, i gràcies en nom de les persones grans a les quals ompliu d’alegria unes hores els dissabtes al matí.

 

Font: Càritas Diocesana de Barcelona

CELEBRACIÓ DEL 5é ANIVERSARI CÀRITAS DIOCESANA I DE LA 1ª ASSEMBLEA

Prop de 200 persones han participat en la 1a Assemblea de Càritas Diocesana de Sant Feliu de Llobregat, que s’ha celebrat coincidint amb el 5é aniversari de la seva constitució formal.

Després de 5 anys de la constitució de Càritas Diocesana de Sant Feliu de Llobregat, s’ha celebrat la 1a Assemblea, un òrgan de diàleg i un espai de participació, que ha de servir per poder establir les línies estratègiques de la institució de cara als propers anys.

Des del passat mes de novembre del 2017 i fins al mes de gener del 2018, es va realitzar la fase prèvia on a través d’unes sessions de treball en grups, al voltant de 440 agents de Càritas, tant persones voluntàries, consiliaris, personal contractat com socis i prop de 1.100 participants dels projectes i l’acció de Càritas, van  respondre uns qüestionaris sobre com es treballa a la institució, en base a la metodologia del VEURE, JUTJAR, ACTUAR i amb la base dels 4 fonaments del Model d’Acció Social de Càritas ( La persona en el centre, l’Amor com a motor, l’Església com a signe i La realitat com a marc). El mes de febrer, ha servit perquè l’equip motor de tot aquest procés, elaborés les conclusions recollides en els diversos grups  i una proposta d’eixos de treball, que ha de ser la base per elaborar el nou pla estratègic de Càritas diocesana per als propers anys.

Aquest passat dissabte dia 17 de març, s’ha celebrat formalment l’Assemblea, en la que han participat al voltant de 200 persones, entre elles Mons. Agustí Cortés, bisbe de Sant Feliu de Llobregat, els membres del consell de Càritas diocesana, els membres de les juntes de les diferents Càritas parroquials i interparroquials, el personal contractat i altres convidats. La jornada ha començat amb una ponència a càrrec de Jesús Pérez Mayo, director de Càritas Diocesana de Mérida-Badajoz, sobre “la Càritas que volem per al Futur” i tot seguit ha estat el torn per presentar les conclusions del procés participatiu. Aquesta aturada per pensar en el treball que es realitza des de Càritas en els diferents nivells, ha permès identificar i prioritzar unes línies de treball de cara al futur, que s’hauran de concretar per mitjà de l’elaboració d’un nou pla estratègic.

Aquests eixos són els següents:

  • Acollir i treballar amb les persones en situació de pobresa perquè siguin protagonistes del seu propi procés i per situar-les al centre de la nostra acció.
  • Fonamentar i aprofundir en “l’amor a l’altre” com a signe d’identitat de Càritas.
  • Estar i fer amb la comunitat cristiana.
  • Conèixer les problemàtiques socials del nostre entorn, fer-les visibles i buscar els mitjans al nostre abast per eradicar-les.

En aquestes conclusions s’ha evidenciat la preocupació dels diferents agents de Càritas, per vetllar que les persones siguin les veritables protagonistes de les seves accions, vetllar pels seus drets i per la seva dignitat i que participin de manera real en el treball de Càritas. Un altre aspecte a destacar és la importància que es dóna a que Càritas estigui arrelada a les parròquies, que l’acció d’aquesta sigui l’acció de les comunitats cristianes a favor de les persones que més ho necessiten. Que aquestes comunitats coneguin i comparteixin aquesta feina tant d’exercici de la Caritat, com aquest encàrrec de denunciar i sensibilitzar sobre les injustícies i la realitat que viuen les persones que s’apropen a Càritas.

Aquests eixos generals, s’han pogut concretar a nivell més local i es treballarà de forma particular en les diferents Càritas parroquials i interparroquials, de manera que es podrà posar l’accent en els diferents aspectes, en funció de cada realitat i del treball de reflexió realitzat en cada grup de Càritas parroquial.

Un cop arribada l’hora del dinar, ha estat el moment de compartir la taula, amb un to més festiu,  i celebrar aquests 5 primers anys de vida de la Càritas Diocesana, bufant les espelmes del pastís. A nivell institucional hi hagut els parlaments de Mons. Agustí Cortés, d’en Francesc Roig, president de Càritas Catalunya,  d’Emilio López, com a representació de Càritas Española i d’en  Joan Torrents, director de Càritas Diocesana de Sant Feliu de Llobregat.

La Jornada ha finalitzat amb una eucaristia, presidida per el Bisbe Agustí Cortés i en la que han participat les persones que han assistit a l’Assemblea.

 

Presència de Càritas Parroquial Sant Joan Despí a l’event

Visualizar el Video: Qué Cáritas queremos para el futuro?
Ponència a càrrec de Jesús Pérez Mayo, Director de Cáritas diocesana Mérida-Badajoz

 

STAND SOLIDARIO EN CÁRITAS

STAND SOLIDARIO EN CÁRITAS

El pasado domingo, 11 de Marzo del 2018, Cáritas Parroquial de Sant Joan Despí puso en marcha un proyecto solidario, a fin de poder conseguir más recursos económicos para poder ayudar más y mejor a familias y usuarios que lo necesitan de nuestra población.

Dicho proyecto consistió en montar un stand  solidario en la plaza de la iglesia, poniendo a disposición  toda una serie de objetos y artículos que habían sido donados por personas diversas para tal fin.

A pesar de ser una mañana de domingo algo lluviosa y gris, muchos parroquianos a las entradas y salidas de las misas,  se detenían  a mirar nuestro stand y hacían sus donaciones por los  objetos de regalo, juguetes, libros…. También se acercaba todo aquel que pasaba por la plaza de la iglesia, y al ver “Cáritas” se solidarizaban con nosotros y nuestra acción de ayuda a familias y personas con necesidad.  Las donaciones eran simbólicas, pero la verdad es que casi todo aquel que pasaba, lo hacía  por solidaridad, y por qué no?…. dar una pequeña alegría a algún nieto, o algún regalito para la abuelita…..

Queremos agradecer todas las palabras de apoyo y todas las donaciones hechas con solidaridad y cariño.   Gracias, de corazón!

SER INMIGRANTE, TRABAJAR ILEGAL Y PASAR HAMBRE…..

Cáritas Europa reclama dignidad y derechos para todos los trabajadores migrantes en la UE.

Con motivo del Día Mundial de la Justicia Social, que se celebra el 20 de febrero, y con vistas a las próximas negociaciones intergubernamentales sobre el Pacto Mundial sobre Migración (GCM), Caritas Europa hace un llamamiento a la Unión Europea y a todos los Gobiernos europeos para que fomenten una mayor una Europa incluyente que garantice unas condiciones laborales dignas para todos los trabajadores migrantes, incluidos los que se encuentran en una situación irregular. Los trabajadores migrantes contribuyen de forma notable a nuestras sociedades y nuestras economías, pero es hora de que también respetemos su dignidad y reconozcamos sus derechos.

“Trabajé en Bélgica para una empresa de construcción. Yo era irregular. No tenía ningún documento, así que le tenía miedo a la policía. El empleador casi nunca pagó mi salario. Mi esposa y yo estábamos escondidos; a veces no teníamos nada que comer y teníamos problemas para pagar el alquiler “, explica Gabriel, un inmigrante de Brasil que trabaja en Bélgica y cuyo testimonio ha sido recogido por Cáritas Bélgica.

Los trabajadores migrantes se han convertido en la piedra angular de nuestras sociedades. Mantienen nuestras economías, particularmente en sectores básicos, como la agricultura y la limpieza. Los trabajadores migrantes hacen que nuestras sociedades sean más diversas y multiculturales, y contribuyen a mantener saludables nuestros sistemas de bienestar. Si bien valoramos a los trabajadores migrantes por su trabajo, rara vez nos aseguramos de que se garanticen y hagan cumplir sus derechos como trabajadores y como seres humanos. Los trabajadores migrantes, especialmente aquellos en situación irregular, son especialmente vulnerables a la explotación laboral. Pueden estar a merced de agencias de contratación dudosas, que exigen tarifas de contratación exorbitantes, o quedan atrapados en los niveles más bajos del mercado laboral, donde los estándares de trabajo son inexistentes o no se aplican. Temiendo la detección o las represalias, o careciendo de suficiente conocimiento sobre sus derechos, muchos trabajadores migrantes irregulares a menudo son incapaces de buscar una solución legal a su situación.

“En los últimos años, la UE y sus Estados miembros han priorizado cada vez más el control y la represión migratoria en detrimento de una política integral de migración laboral. En Caritas, creemos que los derechos de los trabajadores migrantes, incluidos los de los migrantes irregulares, deberían garantizarse y aplicarse, porque eso garantiza que los derechos y la dignidad de todos en la sociedad se respeten plenamente “, señala Shannon Pfohman, directora de Incidencia Política de Caritas Europa.

Esta semana, los Estados debaten en la sede de las Naciones Unidas en Nueva York el primer borrador del Pacto Mundial sobre Migración (GCM), un acuerdo pionero diseñado para mejorar la gobernanza global de la migración. El GCM se inspira en la Agenda 2030 para el Desarrollo Sostenible y, entre otros, en los Objetivos de Desarrollo Sostenible sobre migración segura y derechos laborales.

Esta es una oportunidad para que los Gobiernos europeos reafirmen y refuercen su compromiso de proteger los derechos de todos los trabajadores migrantes, salvaguardar las condiciones que garantizan el trabajo decente y sentar las bases para el desarrollo de una política de migración laboral más integral que reduzca la incidencia tanto de la migración irregular como del tráfico y tráfico de personas en Europa.

 

 

C

DESDE CÁRITAS SANT JOAN, …¡VIVIMOS LA NAVIDAD!

 

 

 

 

 

 

Un año más, los voluntarios de Cáritas Sant Joan Despí nos pusimos en marcha para  llevar a cabo las actividades navideñas, que ya vienen siendo habituales en estos últimos años.

En primer lugar, la tradicional RECOGIDA DE ALIMENTOS DE NAVIDAD, en nuestro Stand en la plaza de la iglesia.  Durante toda la mañana del sábado 16 de diciembre se fueron acercando tanto personas como familias  para traernos y donar: turrón, polvorones, aceite, latas, embutidos y todo tipo de productos navideños.

También se hizo, como todos los años,  una especial recogida de alimentos navideños para Cáritas en el supermercado MERCA ESTALVI de Sant Joan Despí.

Todos los productos recogidos en estos días, junto con un lote de regalo y una bonita planta navideña para sus hogares,  fueron repartidos a cada una de nuestras familias usuarias.

Este mismo sábado, pero ya por la noche,  celebramos nuestra tradicional cena de Navidad de Cáritas Sant Joan Despí.  Es una fiesta muy especial puesto que la organización de la cena va totalmente a cargo de los voluntarios  y los invitados  especiales a la misma, son los  usuarios de Cáritas.  Son todo familias y personas amigas, a las que los voluntarios atienden, acogen y les dan todas sus atenciones y cariño.

La celebración comenzó como todos los años a las 19,30 hr. con la tradicional Misa especial en conmemoración de Cáritas Parroquial.   Alabanzas a Dios,  lectura del Evangelio, rezo del Padrenuestro y celebración de la Eucaristía.  La plegaria compartida siempre en un regalo de Dios que prepara la fiesta  navideña.

Más tarde, cena en comunidad y fiesta en familia, cantando villancicos y tocando panderetas a ritmo de la Navidad.  Compartimos  cena  y  una velada, todos juntos, llena de  alegría y de  cariño. Y es que estas fiestas son para disfrutar de la compañía de amigos. A nadie puede faltarle una sonrisa y unos brazos  que lo abracen. Éste es el compromiso cristiano de los voluntarios: acoger, mirar a los ojos con amor y acompañar con el corazón a quien nos necesite.

Otra actividad muy entrañable es la preparación de  los Reyes Magos. Los niños de nuestras familias usuarias no se pueden quedar sin “un juguete”. Para ello, varias voluntarias cada año acompañan a estos niños en el salón parroquial, donde  dibujan aquello que les hace ilusión que les puedan traer los Reyes magos, con una pequeña carta a Sus Magestades  explicando lo bien (o regular) que se han portado a lo largo del año.

Unos días antes de la llegada de los Reyes Magos a Sant Joan Despí, los dibujos llegan a su destino, y hacen posible que, en la mañana del día de Reyes, cada niño se levante con ilusión y encuentre un regalo: SU REGALO, aquel que ha intentado dibujar con gran entusiasmo y ahínco.

GRACIAS A TODOS Y FELIZ AÑO!!

Acaba un año para nuestra Cáritas, y tanto los voluntarios como nuestro  párroco mosén Ricard,  queremos agradecer muy de veras, toda la ayuda que nos habéis brindado, con aportación de alimentos y ayudas económicas.

Gracias por llevar a la práctica el ejemplo de Jesús y ver en nuestro semejante la imagen de él mismo. Gracias por la entrega, gracias por vuestra gratuidad, gracias por vuestro desprendimiento. Juntos, los voluntarios y vosotros, hacemos un gran equipo para ayudar a tantas familias y personas solas que pasan por situaciones  de precariedad y de dificultades.

¡Feliz año 2018 a todos!!

¡6 ANYS DE LA TAULA DE COORDINACIÓ A SANT JOAN DESPI!

ACTE COMMEMORATIU DEL 6è ANIVERSARI DE LA TAULA DE COORDINACIÓ PER A LA COBERTURA DE NECESSITATS BÀSIQUES

JUNTS PER PALIAR LES SITUACIONS DE POBRESA I EXCLUSSIÓ SOCIAL A SANT JOAN DESPÍ

Ara ha fet sis anys, es va  signar un Acord de Participació entre diferents entitats de Sant Joan Despí (Església Evangèlica, Creu Roja, Solidança i Càritas) i l’Ajuntament  per la Taula de Coordinació per a la cobertura de necessitats bàsiques.

 

Dons, en commemoració d’aquest sisè aniversari de constitució de La Taula, el passat dimarts 28 de novembre, es va celebrar un Acte de commemoració a l’Àrea de Serveis a la persona de l’Ajuntament de Sant Joan Despí.

Varen assistir, a més de les autoritats municipals, els representants de les Entitats que formen La Taula (Creu Roja, Càritas, Església Evangèlica i Solidança). En les seves intervencions, totes varen poder agrair i transmetre la gran satisfacció per la tasca realitzada aquests anys, gràcies al treball en equip  i visió i coordinació de grup.

També varen assistir a l’acte diverses organitzacions patrocinadores, a les quals se les va agrair la seva col·laboració per fer possible la important i necessària tasca que se està desenvolupant  des de la Taula de Coordinació, que cobreix les necessitats bàsiques de persones i famílies a Sant Joan Despí.

Com es va formar “La Taula de Coordinació” ara ha fet sis anys.

A partir del moment en què es va començar a generar la crisi econòmica, es va produir un augment de demandes al Departament d’Acció Social i Polítiques d’Igualtat i, a la vegada, a les entitats que treballaven en temes socials. Llavors, La Diputació de Barcelona va establir una sèrie de mesures d’urgència i d’acompanyament que van permetre  tenir la possibilitat d’elaborar un Diagnòstic de la situació d’aquestes entitats socials i poder constituir la Taula de Coordinació.

Els objectius principals varen ser:

– Promoure la consolidació del treball en xarxa en el marc de l’atenció social bàsica

– Garantir l’estabilitat dels serveis i la continuïtat dels recursos

– Aconseguir una millora de l’efectivitat en l’atenció a les necessitats bàsiques.

Les línies de treball en la cooperació:

* Coordinar i estructurar els circuits d’atenció a les necessitats bàsiques, amb el que implica d’eficàcia en la resposta.

* Potenciar la taula com a plataforma d’intercanvi d’informació, de coneixement mutu i de generació de noves propostes i projectes, des de perspectives més integrals, transversals i comunitàries

* Promoure la formació i la inserció laboral des d’una perspectiva de desenvolupament econòmic i social.

Des de llavors, hem treballat tots les organitzacions implicades a La Taula, en total coordinació i equip, aconseguint millors resultats i multiplicant  l’eficàcia de la nostre acció social. 

DIUMENGE 19 DE NOVEMBRE, 1ª JORNADA MUNDIAL DELS POBRES

El Papa Francesc ha convocat pel proper diumenge 19 de novembre, la primera Jornada Mundial dels Pobres, que ell mateix motiva de la següent manera:

“Demano als germans bisbes, als sacerdots, als diaques -que tenen per vocació la missió d’ajudar els pobres-, a les persones consagrades, a les associacions, als moviments i l’ampli món del voluntariat que es comprometin perquè amb aquesta Jornada Mundial dels Pobres s’estableixi una tradició que sigui una contribució concreta a l’evangelització en el món contemporani.

 Que aquesta nova Jornada Mundial es converteixi per a la nostra consciència creient en una forta crida, de manera que estiguem cada vegada més convençuts que compartir amb els pobres ens permet entendre l’Evangeli en la seva veritat més profunda. Els pobres no són un problema, sinó un recurs al qual acudir per acollir i viure l’essència de l’Evangeli.”

 

Missatge del Sant Pare Francesc per a la I Jornada Mundial dels Pobres
Diumenge XXXIII de durant l’any – 19 novembre 2017
No estimem de paraula sinó amb obres

 

1. «Fills meus, no estimem amb frases i paraules, sinó de veritat i amb obres» (1Jn 3,18).

Aquestes paraules de l’apòstol Joan expressen un imperatiu que cap cristià pot ignorar. La serietat amb la qual el «deixeble estimat» ha transmès fins als nostres dies el manament de Jesús es fa més intensa a causa del contrast que percep entre les paraules buides presents sovint en els nostres llavis i els fets concrets amb els que hem de enfrontar-nos. L’amor no admet excuses: el que vol estimar com Jesús va estimar, ha de fer seu el seu exemple; especialment quan es tracta d’estimar als pobres. D’altra banda, la manera d’estimar del Fill de Déu la coneixem bé, i Joan ho recorda amb claredat. Es basa en dos pilars: Déu ens ha estimat primer (cf. 1Jn 4,10.19); i ens va estimar donant tot, fins i tot la seva pròpia vida (cf. 1Jn 3,16).

Un amor així no pot quedar sense resposta. Tot i que es va donar de manera unilateral, és a dir, sense demanar res a canvi, inflama però de tal manera el cor que qualsevol persona se sent impulsada a correspondre, malgrat les seves limitacions i pecats. I això és possible en la mesura que acollim en el nostre cor la gràcia de Déu, la seva caritat misericordiosa, de tal manera que mogui la nostra voluntat i fins i tot els nostres afectes a estimar Déu mateix i al proïsme. Així, la misericòrdia que, per així dir-ho, brolla del cor de la Trinitat pot arribar a moure les nostres vides i generar compassió i obres de misericòrdia en favor dels nostres germans i germanes que es troben necessitats.


2. «Quan els pobres invoquen el Senyor, els escolta» (Sl 34,7).

L’Església des de sempre ha comprès la importància d’aquesta invocació. Està molt testificada ja des de les primeres pàgines dels Fets dels Apòstols, on Pere demana que es triïn a set homes «plens d’esperit i de saviesa» (6,3) perquè s’encarreguin de l’assistència als pobres. Aquest és sens dubte un dels primers signes amb els quals la comunitat cristiana es va presentar a l’escena del món: el servei als més pobres. Això va ser possible perquè va comprendre que la vida dels deixebles de Jesús s’havia de manifestar en una fraternitat i solidaritat que correspongués a l’ensenyament principal del Mestre, que va proclamar als pobres com benaurats i hereus del Regne del cel (cf. Mt 5 , 3).


«Venien possessions i béns i els repartien entre tots, segons la necessitat de cadascú» (Ac 2,45).
Aquestes paraules mostren clarament la profunda preocupació dels primers cristians. L’evangelista Lluc, l’autor sagrat que més espai ha dedicat a la misericòrdia, descriu sense retòrica la comunió de béns en la primera comunitat. Amb això vol dirigir-se als creients de qualsevol generació, i per tant també a nosaltres, per sostenir-nos en el testimoni i animar-nos a actuar en favor dels més necessitats. L’apòstol Jaume manifesta aquest mateix ensenyament en la seva carta amb la mateixa convicció, utilitzant paraules fortes i incisives: «Estimats germans, escolteu: que no ha triat Déu als pobres del món per ferlos rics en la fe i hereus del Regne que Ell va prometre als qui l’estimen? Però vosaltres deshonoreu els pobres! ¿No són els rics els qui us oprimeixen i us porten als tribunals? […] De què li serveix a un, germans meus, dir que té fe, si no té obres? És la fe el podrà salvar? Suposem que un germà o una germana van sense roba i mancats de l’aliment diari, i que un de vosaltres els diu: “Déu us empari; abrigueu-vosi ompliu-vos l’estómac”, i no els doneu el necessari per al cos; de què serveix? Això passa amb la fe: si no té obres, per si sola és morta »(2,5-6.14-17).

 

3. Hi ha hagut ocasions, però, en què els cristians no han escoltat completament aquesta crida, deixant-se contaminar per la mentalitat mundana.

Però l’Esperit Sant no ha deixat de exhortar-los a fixar la mirada en l’essencial. Ha suscitat, en efecte, homes i dones que de moltes maneres han donat la seva vida en servei dels pobres. Quantes pàgines de la història, en aquests dos mil anys, han estat escrites per cristians que amb tota senzillesa i humilitat, i amb el generós enginy de la caritat, han servit als seus germans més pobres. 

Entre ells destaca l’exemple de Francesc d’Assis, al qual han seguit molts sants al llarg dels segles. Ell no es va conformar amb abraçar i donar almoina als leprosos, sinó que va decidir anar a Gubbio per estar amb ells. Ell mateix va veure en aquesta trobada el punt d’inflexió de la seva conversió: «Quan vivia en el pecat em semblava una cosa molt amarga veure els leprosos, i el mateix Senyor em va conduir entre ells, i els vaig tractar amb misericòrdia. I allunyant-me d’ells, el que em semblava amarg se’m va convertir en dolçor de l’ànima i del cos » (Test 1-3; FF 110). Aquest testimoni mostra el poder transformador de la caritat i l’estil de vida dels cristians.


No pensem només en els pobres com els destinataris d’una bona obra de voluntariat per fer un cop a la setmana, i menys encara de gestos improvisats de bona voluntat per tranquil·litzar la consciència. Aquestes experiències, encara que són vàlides i útils per a sensibilitzar-nos sobre les necessitats de molts germans i de les injustícies que sovint les provoquen, haurien introduir-nos a una veritable trobada amb els pobres i donar lloc a un compartir que es converteixi en un estil de vida. En efecte, la pregària, el camí del discipulat i la conversió, troben en la caritat, que es transforma en compartir, la prova de la seva autenticitat evangèlica. I aquesta forma de vida produeix alegria i serenitat espiritual, perquè es toca amb la mà la carn de Crist. Si realment volem trobar Crist, cal que toquem el seu cos en el cos nafrat dels pobres, com a confirmació de la comunió sacramental rebuda en l’Eucaristia. El Cos de Crist, partit en la sagrada litúrgia, es deixa trobar per la caritat compartida en els rostres i en les persones dels germans i germanes més febles. Són sempre actuals les paraules del sant Bisbe Crisòstom:

«Si voleu honorar el cos de Crist, no el menyspreeu quan està nu; no honreu al Crist eucarístic amb ornaments de seda, mentre que fora del temple abandoneu a aquest altre Crist que pateix per fred i nuesa » (Hom. in Matthaeum, 50,3: PG 58).

Estem cridats, per tant, a estendre la mà als pobres, a trobar-los, a mirar-los als ulls, a abraçar-los, per fer-los sentir la calor de l’amor que trenca el cercle de solitud. La seva mà estesa cap a nosaltres és també una crida a sortir de les nostres certeses i comoditats, i a reconèixer el valor que té la pobresa en si mateixa.

 

4. No oblidem que per als deixebles de Crist, la pobresa és abans de res vocació per seguir Jesús pobre.

És un caminar darrere d’ell i amb ell, un camí que porta a la felicitat del Regne del cel (cf. Mt5,3; Lc 6,20). La pobresa significa un cor humil que sap acceptar la pròpia condició de criatura limitada i pecadora per superar la temptació d’omnipotència, que ens enganya fent que ens creguem immortals. La pobresa és una actitud del cor que ens impedeix considerar els diners, la cursa, el luxe com objectiu de vida i condició per a la felicitat. És la pobresa, més aviat, la que crea les condicions perquè ens fem càrrec lliurement de les nostres  responsabilitats personals i socials, malgrat les nostres limitacions, confiant en la proximitat de Déu i sostinguts per la seva gràcia. La pobresa, així entesa, és la mesura que permet valorar l’ús adequat dels béns materials, i també viure els vincles i els afectes de manera generosa i despresa (cf. Catecisme de l’Església Catòlica, n. 25-45).

Seguim, doncs, l’exemple de sant Francesc, testimoni de l’autèntica pobresa. Ell, precisament perquè va mantenir els ulls fixos en Crist, va ser capaç de reconèixer-ho i servir-lo en els pobres. Si volem oferir la nostra aportació efectiva al canvi de la història, generant un esenvolupament real, cal que escoltem el crit dels pobres i ens comprometem a treure’ls de la seva situació de marginació. Alhora, als pobres  que viuen a les nostres ciutats i en les nostres comunitats els recordo que no perdin el sentit de la pobresa evangèlica que porten impresa en la seva vida.

 

5. Coneixem la gran dificultat que sorgeix en el món contemporani per identificar de forma clara la pobresa. 

No obstant això, ens desafia tots els dies amb les seves moltes cares marcades pel dolor, la marginació, l’opressió, la violència, la tortura i l’empresonament, la guerra, la privació de la llibertat i de la dignitat, per la ignorància i el analfabetisme, per l’emergència sanitària i la manca de treball, el tràfic de persones i l’esclavitud, l’exili i la misèria, i per la migració forçada. La pobresa té el rostre de dones, homes i nens explotats per vils interessos, trepitjats per la lògica perversa del poder i els diners.

Quina inacabable i cruel llista obtenim quan considerem la pobresa com a fruit de la injustícia social, la misèria moral, la cobdícia d’uns pocs i la indiferència generalitzada. Avui dia, malauradament, mentre emergeix cada vegada més la riquesa descarada que s’acumula a les mans d’uns pocs privilegiats, sovint acompanyada de la il·legalitat i l’explotació ofensiva de la dignitat humana, escandalitza la propagació de la pobresa en grans sectors de la societat sencera. Davant d’aquest escenari, no es pot romandre inactius, ni tampoc resignats.

A la pobresa que inhibeix l’esperit d’iniciativa de molts joves, impedint-los trobar una feina; a la pobresa que adorm el sentit de responsabilitat i indueix a preferir la delegació i la recerca de favoritismes; a la pobresa que enverina les fonts de la participació i redueix els espais de la professionalitat, humiliant d’aquesta manera el mèrit de qui treballa i produeix; a tot això s’ha de respondre amb una nova visió de la vida i de la societat. 

Tots aquests pobres -com solia dir el beat Pau VI- pertanyen a l’Església per «dret evangèlic» (Discurs a l’obertura de la segona sessió del Concili Ecumènic Vaticà II 29 setembre 1963) i obliguen a l’opció fonamental per ells. Beneïdes les mans que s’obren per acollir els pobres i ajudar-los: són mans que porten esperança. Beneïdes les mans que vencen les barreres de la cultura, la religió i la nacionalitat vessant l’oli del consol a les nafres de la humanitat. Beneïdes les mans que s’obren sense demanar res a canvi, sense «peròs» ni «condicions»: són mans que fan descendir sobre els germans la benedicció de Déu.

6. Al final del Jubileu de la Misericòrdia vaig voler oferir a l’Església la Jornada Mundial dels Pobres, perquè a tot el món les comunitats cristianes esdevinguin cada vegada més i millor en signe concret de l’amor de Crist pels últims i els més necessitats.

Voldria que, a les altres Jornades mundials establertes pels meus predecessors, que són ja una tradició a la vida de les nostres comunitats, s’afegeixi aquesta, que aporta un element delicadament evangèlic i que completa a totes en el seu conjunt, és a dir, la predilecció de Jesús pels pobres.

Convido a tota l’Església i als homes i dones de bona voluntat a mantenir, en aquesta jornada, la mirada fixa en els qui tendeixen seves mans clamant ajuda i demanant la nostra solidaritat. Són els nostres germans i germanes, creats i estimats pel Pare celestial. Aquesta Jornada té com a objectiu, en primer lloc, estimular els creients perquè reaccionin davant la cultura del descart i del malbaratament, fent seva la cultura de la trobada. Alhora, la invitació està dirigida a tots, independentment de la seva confessió religiosa, perquè es disposin a compartir amb els pobres a través de qualsevol acció de solidaritat, com a signe concret de fraternitat. Déu va crear el cel i la terra per a tots; són els homes, per desgràcia, els que han aixecat fronteres, murs i tanques, traint el do original destinat a la humanitat sense cap exclusió.

 

7. És el meu desig que les comunitats cristianes, en la setmana anterior a la Jornada Mundial dels Pobres, que enguany serà el 19 de novembre, Diumenge XXXIII de durant l’any, es comprometin a organitzar diversos moments de trobada i d’amistat, de solidaritat i d’ajuda concreta.

Podran convidar els pobres i als voluntaris a participar junts en l’Eucaristia d’aquest diumenge, de tal manera que es manifesti amb més autenticitat la celebració de la Solemnitat de Crist Rei de l’univers, el diumenge següent. De fet, la reialesa de Crist emergeix amb tot el seu significat més genuí al Gòlgota, quan l’Innocent clavat a la creu, pobre, nu i privat de tot, encarna i revela la plenitud de l’amor de Déu. El seu complet abandonament al Pare expressa la seva pobresa total, alhora que fa evident el poder d’aquest Amor, que el ressuscita a nova vida el dia de Pasqua.


En aquest diumenge, si en el nostre veïnat viuen pobres que demanen protecció i ajuda, apropem-nos a ells: serà el moment propici per trobar al Déu que busquem.

D’acord amb l’ensenyament de l’Escriptura (cf. Gn 18, 3-5; Hb 13,2), assentem-los a la nostra taula com a convidats d’honor; podran ser mestres que ens ajudin a viure la fe de manera més coherent. Amb la seva confiança i disposició a deixar-se ajudar, ens mostren de manera sòbria, i amb freqüència alegre, l’important que és viure amb l’essencial i abandonar-se a la providència del Pare.

 


8. El fonament de les diverses iniciatives concretes que es duran a terme durant aquesta Jornada serà sempre l’oració.

Cal no oblidar que el Pare nostre és l’oració dels pobres. La petició del pa expressa la confiança en Déu sobre les necessitats bàsiques de la nostra vida. Tot el que Jesús ens va ensenyar mb aquesta oració manifesta i recull el crit de qui pateix a causa de la precarietat de l’existència i de la manca del necessari. Als deixebles que demanaven a Jesús que els ensenyés a pregar, ell els va respondre amb les paraules dels pobres que recorren a l’únic Pare en el qual tots es reconeixen com a germans.

El Pare nostre és una oració que es diu en plural: el pa que es demana és «el nostre», i això implica comunió, preocupació i responsabilitat comuna. En aquesta oració tots reconeixem la necessitat de superar qualsevol forma d’egoisme per entrar en l’alegria de la mútua acceptació.


9. Demano als germans bisbes, als sacerdots, als diaques -que tenen per vocació la missió d’ajudar els pobres-, a les persones consagrades, a les associacions, als moviments i l’ampli món del voluntariat que es comprometin perquè amb aquesta Jornada Mundial dels Pobres s’estableixi una tradició que sigui una contribució concreta a l’evangelització en el món contemporani.


Que aquesta nova Jornada Mundial es converteixi per a la nostra consciència creient en una forta crida, de manera que estiguem cada vegada més convençuts que compartir amb els pobres ens permet entendre l’Evangeli en la seva veritat més profunda.

Els pobres no són un problema, sinó un recurs al qual acudir per acollir i viure l’essència de l’Evangeli.

Vaticà, 13 de juny de 2017
Memòria de Sant Antoni de Pàdua
Francesc

 

UN ANY MES, PRESENTS A LA DIADA D’ENTITATS 2017

La Diada d’Entitats  és un programa impulsat conjuntament des de l’Ajuntament de Sant Joan Despí i les associacions del municipi.

Aquesta iniciativa té la voluntat de consolidar una festa de ciutat com a mostra per donar a conèixer el món de les entitats locals i com a festa activa, dinàmica i oberta a la participació de tothom, on es convida al teixit associatiu del nostre municipi.

Els dies 21 i 22 d’octubre de 2017  s’ha celebrat la XIII edició de la DIADA D’ENTITATS A SANT JOAN DESPÍ,  al Passeig del Canal.

Prop d’unes  80 Associacions hem  participat aquest cap de setmana, entre elles,  LA TAULA D’ATENCIÓ SOCIAL. 

La solidaritat també ha estat  present al punt de recollida d’aliments en aquesta Taula d’Atenció Social, on hi te presència activa la nostre organització “Càritas Parroquial de Sant Joan Despí”.

Aquesta TAULA DE COORDINACIÓ de serveis d’atenció a les necessitats bàsiques està formada per:

  • Ajuntament de Sant Joan Despí
  • Càritas Parroquial de Sant Joan Despí
  • Esglèsia Evangèlica
  • Solidança
  • Creu Roja

La finalitat és rebre aliments i productes bàsics provinents d’aportacions particulars i de l’organització de recaptes de nombroses persones i entitats. Totes les donacions que es reben van destinades a cobrir les necessitats bàsiques del municipi de Sant Joan Despí.

Gràcies a tots per contribuir portant aliments tant necessaris com llet, oli, pots de llegums,  pasta, sucre…. etc.  Gràcies!

COMPARTIR EL VIATGE DE LA VIDA

el Papa Francesc afirma que “l’esperança és el que impulsa a compartir el viatge de la vida”

« L’esperança és el que impulsa els cors d’aquells que emprenen el viatge », va afirmar ahir el Papa Francesc al inaugurar la campanya mundial sobre migració «Compartint el Viatge» que ha posat en marxa Càritas Internationalis. El Papa va reafirmar de forma emotiva la necessitat d’entaular relacions entre migrants, refugiats i comunitats locals.
Durant la seva Audiència General setmanal a la Plaça de Sant Pere, a Roma, El Papa Francesc va assenyalar que «és també el que impulsa els cors d’aquells que acullen: el desig de trobar-se, de conèixer-se mútuament, de dialogar».
En llançar la campanya de dos anys, el Papa Francesc va alertar contra els que anomena «els enemics de l’esperança». «L’esperança és el que impulsa a ‘compartir el viatge de vida’, com ens recorda la campanya de Càritas que estem inaugurant avui. Germans i germanes, No tenim por de compartir el viatge! No tenim por de compartir l’esperança! »
Milers de representants i col·laboradors de Càritas van viatjar a Roma procedents de tots els racons d’Itàlia on operen projectes locals per ajudar a migrants i refugiats. Alguns d’aquests migrants van compartir la tribuna del Papa Francesc i van poder conèixer-lo.
El Papa va fer el gest de «estendre la mà» -que Càritas ha posat en el centre de la seva campanya- obrint els seus braços. «Estendre la mà» vol ser el símbol d’una acció global específica per conèixer a migrants, escoltar les seves històries i compartir els seus viatges. Per això, Càritas ha demanat als seus voluntaris i col·laboradors a tot el món que se sumin a aquest gest en una campanya de conscienciació a les xarxes socials.
El cardenal Luis Antonio Tagle, arquebisbe de Manila i president de Càritas Internationalis, en una roda de premsa celebrada després de l’Audiència general, va assegurar que «si establim vincles amb els refugiats i els migrants enderrocarem les barreres amb les que alguns estan intentant separar-nos. La campanya ens crida a reconèixer, restaurar i compartir la nostra humanitat comuna».
La campanya de Càritas està recolzada per cadascuna de les Càritas nacionals en més de 160 països, així com per l’aliança ecumènica ACT (Action by Churches Together) integrada per més de 140 membres, per la FAO, l’Organització Internacional per a les Migracions, l’ACNUR i el Programa Mundial d’Aliments, a més de nombroses organitzacions religioses i de la societat civil.
La UE incompleix els seus compromisos d’acollida
Per Càritas Espanyola, el llançament d’aquesta campanya es produeix en un moment molt oportú, ja que té lloc dos dies després que hagi expirat, amb un resultat descoratjador, el termini fixat pels països de la Unió Europea per acollir més de 180.000 persones refugiades.
Com han denunciat Càritas Europa i totes les organitzacions que acompanyen els refugiats i migrants, els governs de la UE han incomplert de manera flagrant els seus compromisos d’acollida i refugi. El cas del nostre país és especialment greu, ja que si el conjunt de la Unió només ha completat una quarta part de les quotes fixats, Espanya, que s’havia compromès a rebre a 17.337 refugiats, únicament ha obert les seves portes a l’11% d’aquest contingent .

ESCUCHAR Y ACOGER CON EL CORAZÓN

 ACABA el período vacacional para todos y, poco a poco,  nos vamos reincorporando a nuestras vidas habituales de trabajo, familia y temas sociales.

Podríamos decir que “empieza un nuevo curso”, como nuestros hijos en los colegios. Y con ello, puede ser conveniente  el permitirnos  hacer una reflexión  sobre LOS ROLES y tareas que desde  nuestras Cáritas parroquiales  SE ESTÁ  llevando a cabo.

 ES BUENO Hacer un barrido GENERAL DE LA realidad social del  municipio o parroquia para las que SE TRABAJa y luego  poder contrastar DATOS. SÓLO  ASÍ podremos TENER LA TRANQUILIDAD DE QUE  LA AYUDA OFRECIDA ES LA QUE LOS USUARIOS PUEDAN NECESITAR en cada momento. PARA ELLO, es bueno  ESCUCHAR MUCHO Y ACOGER CON AMOR, con mucho amor!!

DE ESTO HABLA LA ENTREVISTA QUE OS VAMOS A OFRECER A CONTINUACIÓN..

UN ABRAZO DESDE CÁRITAS PARROQUIAL SANT JOAN DESPÍ

 

Esta  entrevista,  muy reciente, ha sido  realizada a Eduard Sala, Responsable de Acción Social de Cáritas Diocesana de Barcelona. En la misma nos explica  el nuevo Modelo de Acción Social que es posible  implementar,  para ayudar más y mejor a las personas que llaman a la puerta de nuestra Cáritas. 

“El Modelo de Acción Social es afirmar que somos Iglesia y que tenemos una mirada determinada del mundo”

 

 

  • ¿Qué es el Modelo de Acción Social (MAS) de Cáritas Diocesana de Barcelona?

El Modelo de Acción Social (MAS) es un norte, es explicar quiénes somos y de dónde partimos, y responder hacia dónde vamos y para qué vamos. Es afirmar que somos Iglesia y que tenemos una mirada determinada del mundo, de la sociedad. Esta Iglesia sólo se constituye como comunidad cristiana en la medida en que hace una opción claramente preferencial hacia los más débiles.

  • Al inicio del MAS se incide en los efectos de la crisis económica y de las consecuencias que ha tenido en la atención social. ¿La crisis ha sido un factor decisivo para replantear el MAS?

Claramente. El último Modelo de Acción Social de 2010 se finalizó en un contexto de bonanza económica y, por tanto, no respondía del todo a los retos que hemos tenido que afrontar con la crisis. Desde el año 2008 han cambiado los escenarios en relación al mercado laboral y una parte de la población ha quedado estructuralmente excluida o en situación de precariedad. Observamos que estos cambios han venido para quedarse ya que, a pesar de estar en un momento de recuperación económica, la crisis social sigue muy presente. Lo que ha cambiado totalmente es la presencia de Cáritas en nuestra sociedad y en el mundo. En la situación de emergencia de los últimos años, Cáritas hizo una apuesta para atender mejor la cobertura de las necesidades más básicas, pero esta apuesta ha hecho invisible la labor de promoción, inserción y acompañamiento de las personas y de las comunidades. El contexto económico y social nos ha afectado en lo relacionado con la concepción de Cáritas Diocesana de Barcelona en las comunidades cristianas. Ahora es momento de valorar qué hemos olvidado durante estos últimos años de emergencia o bien que debemos impulsar, renovar o añadir.

 

 

  • El Centre d’Estudis d’Opinió indicaba en 2013 que un 15,1% de la población era católica practicante (un 3.6% menos que en 2007). ¿Cómo se explica un modelo que quiere tener más presencia en las parroquias a pesar que hay un decrecimiento sostenido de personas que asisten?

Las comunidades parroquiales, aunque estén formadas por personas mayores, son las que han impulsado buena parte de los proyectos y acciones de Cáritas. Son personas fieles, constantes y comprometidas, y llevan a cabo un servicio extraordinario. Es cierto que en nuestra diócesis tenemos comunidades mayoritariamente envejecidas, pero la gente está allí, y podemos contar con ella. Después de todo, la acción de la iglesia la empezaron sólo doce apóstoles, y aquí de lo que se trata es de responder qué entendemos por comunidad cristiana. Como dice el Papa Francisco, debemos ser “personas cántaro”: tenemos que salir fuera y crear comunidades vivas en los barrios, espacios de encuentro y escucha donde todo el mundo esté invitado. Tenemos los espacios, tenemos la comunidad y más de 2.400 voluntarios: todos somos Cáritas.

  • En el texto se afirma que hay que reforzar la acción parroquial de la escucha y la acogida, tendiendo hacia un modelo de apoderamiento de la persona. ¿Qué acciones hay que llevar a cabo para hacerlo posible?

Primero hay que detenernos un momento para volver a conectar con lo más esencial. Este es el primer paso para saber qué estamos haciendo y qué sucede en nuestro entorno. Con estos elementos podremos valorar cuál es el impacto de nuestra acción social y cómo transforma la vida de la gente. ¿Hay algo más que podamos hacer para empoderar a las personas? Por ejemplo, los alimentos han sido fundamentales para acompañar a mucha gente en momentos de precariedad, pero ¿es el modelo que queremos que haya siempre? ¿O queremos que la gente vaya a comprar de forma autónoma lo que realmente quiera? Esto es importante. Si alguien se está ahogando, necesita que lo saquen del agua, pero una vez hecho esto, lo que necesita la persona es aprender a nadar y tomar las riendas de su vida. Por eso son tan importantes los espacios de escucha, para conseguir que la comunidad esté formada tanto por las personas acompañadas como por las personas que acompañan. Ser cristiano no significa sólo trabajar para la comunidad cristiana, sino que quiere decir hacer comunidad humana, ser constructores de comunidad. Tenemos gente implicada en hacerlo mejor y con posibilidades de aprender. Cáritas significa estar al servicio de las personas, y quien está más cerca de la gente son las parroquias y los arciprestazgos. Todos necesitamos gente que nos escuche, no necesitamos gente que nos dé lecciones. Cuando uno tiene un problema de verdad, lo último que necesita es que le recuerden el listado de todo lo que hace mal. En cambio, si alguien te pregunta cómo estás, te reconoce y te da las gracias, significa ser alguien para alguien, y eso es lo que debemos devenir como Cáritas. Acogemos, acompañamos.

 

 

  • En el último apartado del MAS se pone énfasis en rejuvenecer al voluntariado con nuevas incorporaciones. ¿Cuál crees que es el elemento clave para aproximarnos a la juventud?

Los jóvenes deben ser protagonistas de nuevos proyectos y darles autonomía para innovar, como hacen los responsables y monitores/as de los centros de esplai o de los grupos scouts en muchas parroquias de la diócesis. No podemos esperar rejuvenecer al voluntariado con dinámicas muy consolidadas, sino que tenemos que confiar en la juventud para generar nuevos espacios. Esta es la clave para empoderarlos y hacer que ayuden a sacar adelante la tarea de Cáritas. Son ellos los que tienen que decirnos qué apoyo necesitan de nosotros y qué quieren hacer, este es el cambio.

  • El Papa Francisco ha pedido en numerosas ocasiones a las parroquias que “abran las puertas y dejen que Jesús pueda salir”. ¿El nuevo Modelo de Acción Social (MAS) en consonancia con este planteamiento?

Evidentemente. Hay muchas parroquias que están actuando en este sentido. Estamos llamados a salir fuera, a construir puentes, crear nuevos espacios de encuentro no necesariamente dentro de las parroquias, sino también fuera de ellas.El Evangelii Gaudium del Papa Francisco habla claramente de lo que significa evangelización en la ciudad, y esto se materializa en estar presentes en las personas desde las personas y en su vida cotidiana.