DIUMENGE 19 DE NOVEMBRE, 1ª JORNADA MUNDIAL DELS POBRES

El Papa Francesc ha convocat pel proper diumenge 19 de novembre, la primera Jornada Mundial dels Pobres, que ell mateix motiva de la següent manera:

“Demano als germans bisbes, als sacerdots, als diaques -que tenen per vocació la missió d’ajudar els pobres-, a les persones consagrades, a les associacions, als moviments i l’ampli món del voluntariat que es comprometin perquè amb aquesta Jornada Mundial dels Pobres s’estableixi una tradició que sigui una contribució concreta a l’evangelització en el món contemporani.

 Que aquesta nova Jornada Mundial es converteixi per a la nostra consciència creient en una forta crida, de manera que estiguem cada vegada més convençuts que compartir amb els pobres ens permet entendre l’Evangeli en la seva veritat més profunda. Els pobres no són un problema, sinó un recurs al qual acudir per acollir i viure l’essència de l’Evangeli.”

 

Missatge del Sant Pare Francesc per a la I Jornada Mundial dels Pobres
Diumenge XXXIII de durant l’any – 19 novembre 2017
No estimem de paraula sinó amb obres

 

1. «Fills meus, no estimem amb frases i paraules, sinó de veritat i amb obres» (1Jn 3,18).

Aquestes paraules de l’apòstol Joan expressen un imperatiu que cap cristià pot ignorar. La serietat amb la qual el «deixeble estimat» ha transmès fins als nostres dies el manament de Jesús es fa més intensa a causa del contrast que percep entre les paraules buides presents sovint en els nostres llavis i els fets concrets amb els que hem de enfrontar-nos. L’amor no admet excuses: el que vol estimar com Jesús va estimar, ha de fer seu el seu exemple; especialment quan es tracta d’estimar als pobres. D’altra banda, la manera d’estimar del Fill de Déu la coneixem bé, i Joan ho recorda amb claredat. Es basa en dos pilars: Déu ens ha estimat primer (cf. 1Jn 4,10.19); i ens va estimar donant tot, fins i tot la seva pròpia vida (cf. 1Jn 3,16).

Un amor així no pot quedar sense resposta. Tot i que es va donar de manera unilateral, és a dir, sense demanar res a canvi, inflama però de tal manera el cor que qualsevol persona se sent impulsada a correspondre, malgrat les seves limitacions i pecats. I això és possible en la mesura que acollim en el nostre cor la gràcia de Déu, la seva caritat misericordiosa, de tal manera que mogui la nostra voluntat i fins i tot els nostres afectes a estimar Déu mateix i al proïsme. Així, la misericòrdia que, per així dir-ho, brolla del cor de la Trinitat pot arribar a moure les nostres vides i generar compassió i obres de misericòrdia en favor dels nostres germans i germanes que es troben necessitats.


2. «Quan els pobres invoquen el Senyor, els escolta» (Sl 34,7).

L’Església des de sempre ha comprès la importància d’aquesta invocació. Està molt testificada ja des de les primeres pàgines dels Fets dels Apòstols, on Pere demana que es triïn a set homes «plens d’esperit i de saviesa» (6,3) perquè s’encarreguin de l’assistència als pobres. Aquest és sens dubte un dels primers signes amb els quals la comunitat cristiana es va presentar a l’escena del món: el servei als més pobres. Això va ser possible perquè va comprendre que la vida dels deixebles de Jesús s’havia de manifestar en una fraternitat i solidaritat que correspongués a l’ensenyament principal del Mestre, que va proclamar als pobres com benaurats i hereus del Regne del cel (cf. Mt 5 , 3).


«Venien possessions i béns i els repartien entre tots, segons la necessitat de cadascú» (Ac 2,45).
Aquestes paraules mostren clarament la profunda preocupació dels primers cristians. L’evangelista Lluc, l’autor sagrat que més espai ha dedicat a la misericòrdia, descriu sense retòrica la comunió de béns en la primera comunitat. Amb això vol dirigir-se als creients de qualsevol generació, i per tant també a nosaltres, per sostenir-nos en el testimoni i animar-nos a actuar en favor dels més necessitats. L’apòstol Jaume manifesta aquest mateix ensenyament en la seva carta amb la mateixa convicció, utilitzant paraules fortes i incisives: «Estimats germans, escolteu: que no ha triat Déu als pobres del món per ferlos rics en la fe i hereus del Regne que Ell va prometre als qui l’estimen? Però vosaltres deshonoreu els pobres! ¿No són els rics els qui us oprimeixen i us porten als tribunals? […] De què li serveix a un, germans meus, dir que té fe, si no té obres? És la fe el podrà salvar? Suposem que un germà o una germana van sense roba i mancats de l’aliment diari, i que un de vosaltres els diu: “Déu us empari; abrigueu-vosi ompliu-vos l’estómac”, i no els doneu el necessari per al cos; de què serveix? Això passa amb la fe: si no té obres, per si sola és morta »(2,5-6.14-17).

 

3. Hi ha hagut ocasions, però, en què els cristians no han escoltat completament aquesta crida, deixant-se contaminar per la mentalitat mundana.

Però l’Esperit Sant no ha deixat de exhortar-los a fixar la mirada en l’essencial. Ha suscitat, en efecte, homes i dones que de moltes maneres han donat la seva vida en servei dels pobres. Quantes pàgines de la història, en aquests dos mil anys, han estat escrites per cristians que amb tota senzillesa i humilitat, i amb el generós enginy de la caritat, han servit als seus germans més pobres. 

Entre ells destaca l’exemple de Francesc d’Assis, al qual han seguit molts sants al llarg dels segles. Ell no es va conformar amb abraçar i donar almoina als leprosos, sinó que va decidir anar a Gubbio per estar amb ells. Ell mateix va veure en aquesta trobada el punt d’inflexió de la seva conversió: «Quan vivia en el pecat em semblava una cosa molt amarga veure els leprosos, i el mateix Senyor em va conduir entre ells, i els vaig tractar amb misericòrdia. I allunyant-me d’ells, el que em semblava amarg se’m va convertir en dolçor de l’ànima i del cos » (Test 1-3; FF 110). Aquest testimoni mostra el poder transformador de la caritat i l’estil de vida dels cristians.


No pensem només en els pobres com els destinataris d’una bona obra de voluntariat per fer un cop a la setmana, i menys encara de gestos improvisats de bona voluntat per tranquil·litzar la consciència. Aquestes experiències, encara que són vàlides i útils per a sensibilitzar-nos sobre les necessitats de molts germans i de les injustícies que sovint les provoquen, haurien introduir-nos a una veritable trobada amb els pobres i donar lloc a un compartir que es converteixi en un estil de vida. En efecte, la pregària, el camí del discipulat i la conversió, troben en la caritat, que es transforma en compartir, la prova de la seva autenticitat evangèlica. I aquesta forma de vida produeix alegria i serenitat espiritual, perquè es toca amb la mà la carn de Crist. Si realment volem trobar Crist, cal que toquem el seu cos en el cos nafrat dels pobres, com a confirmació de la comunió sacramental rebuda en l’Eucaristia. El Cos de Crist, partit en la sagrada litúrgia, es deixa trobar per la caritat compartida en els rostres i en les persones dels germans i germanes més febles. Són sempre actuals les paraules del sant Bisbe Crisòstom:

«Si voleu honorar el cos de Crist, no el menyspreeu quan està nu; no honreu al Crist eucarístic amb ornaments de seda, mentre que fora del temple abandoneu a aquest altre Crist que pateix per fred i nuesa » (Hom. in Matthaeum, 50,3: PG 58).

Estem cridats, per tant, a estendre la mà als pobres, a trobar-los, a mirar-los als ulls, a abraçar-los, per fer-los sentir la calor de l’amor que trenca el cercle de solitud. La seva mà estesa cap a nosaltres és també una crida a sortir de les nostres certeses i comoditats, i a reconèixer el valor que té la pobresa en si mateixa.

 

4. No oblidem que per als deixebles de Crist, la pobresa és abans de res vocació per seguir Jesús pobre.

És un caminar darrere d’ell i amb ell, un camí que porta a la felicitat del Regne del cel (cf. Mt5,3; Lc 6,20). La pobresa significa un cor humil que sap acceptar la pròpia condició de criatura limitada i pecadora per superar la temptació d’omnipotència, que ens enganya fent que ens creguem immortals. La pobresa és una actitud del cor que ens impedeix considerar els diners, la cursa, el luxe com objectiu de vida i condició per a la felicitat. És la pobresa, més aviat, la que crea les condicions perquè ens fem càrrec lliurement de les nostres  responsabilitats personals i socials, malgrat les nostres limitacions, confiant en la proximitat de Déu i sostinguts per la seva gràcia. La pobresa, així entesa, és la mesura que permet valorar l’ús adequat dels béns materials, i també viure els vincles i els afectes de manera generosa i despresa (cf. Catecisme de l’Església Catòlica, n. 25-45).

Seguim, doncs, l’exemple de sant Francesc, testimoni de l’autèntica pobresa. Ell, precisament perquè va mantenir els ulls fixos en Crist, va ser capaç de reconèixer-ho i servir-lo en els pobres. Si volem oferir la nostra aportació efectiva al canvi de la història, generant un esenvolupament real, cal que escoltem el crit dels pobres i ens comprometem a treure’ls de la seva situació de marginació. Alhora, als pobres  que viuen a les nostres ciutats i en les nostres comunitats els recordo que no perdin el sentit de la pobresa evangèlica que porten impresa en la seva vida.

 

5. Coneixem la gran dificultat que sorgeix en el món contemporani per identificar de forma clara la pobresa. 

No obstant això, ens desafia tots els dies amb les seves moltes cares marcades pel dolor, la marginació, l’opressió, la violència, la tortura i l’empresonament, la guerra, la privació de la llibertat i de la dignitat, per la ignorància i el analfabetisme, per l’emergència sanitària i la manca de treball, el tràfic de persones i l’esclavitud, l’exili i la misèria, i per la migració forçada. La pobresa té el rostre de dones, homes i nens explotats per vils interessos, trepitjats per la lògica perversa del poder i els diners.

Quina inacabable i cruel llista obtenim quan considerem la pobresa com a fruit de la injustícia social, la misèria moral, la cobdícia d’uns pocs i la indiferència generalitzada. Avui dia, malauradament, mentre emergeix cada vegada més la riquesa descarada que s’acumula a les mans d’uns pocs privilegiats, sovint acompanyada de la il·legalitat i l’explotació ofensiva de la dignitat humana, escandalitza la propagació de la pobresa en grans sectors de la societat sencera. Davant d’aquest escenari, no es pot romandre inactius, ni tampoc resignats.

A la pobresa que inhibeix l’esperit d’iniciativa de molts joves, impedint-los trobar una feina; a la pobresa que adorm el sentit de responsabilitat i indueix a preferir la delegació i la recerca de favoritismes; a la pobresa que enverina les fonts de la participació i redueix els espais de la professionalitat, humiliant d’aquesta manera el mèrit de qui treballa i produeix; a tot això s’ha de respondre amb una nova visió de la vida i de la societat. 

Tots aquests pobres -com solia dir el beat Pau VI- pertanyen a l’Església per «dret evangèlic» (Discurs a l’obertura de la segona sessió del Concili Ecumènic Vaticà II 29 setembre 1963) i obliguen a l’opció fonamental per ells. Beneïdes les mans que s’obren per acollir els pobres i ajudar-los: són mans que porten esperança. Beneïdes les mans que vencen les barreres de la cultura, la religió i la nacionalitat vessant l’oli del consol a les nafres de la humanitat. Beneïdes les mans que s’obren sense demanar res a canvi, sense «peròs» ni «condicions»: són mans que fan descendir sobre els germans la benedicció de Déu.

6. Al final del Jubileu de la Misericòrdia vaig voler oferir a l’Església la Jornada Mundial dels Pobres, perquè a tot el món les comunitats cristianes esdevinguin cada vegada més i millor en signe concret de l’amor de Crist pels últims i els més necessitats.

Voldria que, a les altres Jornades mundials establertes pels meus predecessors, que són ja una tradició a la vida de les nostres comunitats, s’afegeixi aquesta, que aporta un element delicadament evangèlic i que completa a totes en el seu conjunt, és a dir, la predilecció de Jesús pels pobres.

Convido a tota l’Església i als homes i dones de bona voluntat a mantenir, en aquesta jornada, la mirada fixa en els qui tendeixen seves mans clamant ajuda i demanant la nostra solidaritat. Són els nostres germans i germanes, creats i estimats pel Pare celestial. Aquesta Jornada té com a objectiu, en primer lloc, estimular els creients perquè reaccionin davant la cultura del descart i del malbaratament, fent seva la cultura de la trobada. Alhora, la invitació està dirigida a tots, independentment de la seva confessió religiosa, perquè es disposin a compartir amb els pobres a través de qualsevol acció de solidaritat, com a signe concret de fraternitat. Déu va crear el cel i la terra per a tots; són els homes, per desgràcia, els que han aixecat fronteres, murs i tanques, traint el do original destinat a la humanitat sense cap exclusió.

 

7. És el meu desig que les comunitats cristianes, en la setmana anterior a la Jornada Mundial dels Pobres, que enguany serà el 19 de novembre, Diumenge XXXIII de durant l’any, es comprometin a organitzar diversos moments de trobada i d’amistat, de solidaritat i d’ajuda concreta.

Podran convidar els pobres i als voluntaris a participar junts en l’Eucaristia d’aquest diumenge, de tal manera que es manifesti amb més autenticitat la celebració de la Solemnitat de Crist Rei de l’univers, el diumenge següent. De fet, la reialesa de Crist emergeix amb tot el seu significat més genuí al Gòlgota, quan l’Innocent clavat a la creu, pobre, nu i privat de tot, encarna i revela la plenitud de l’amor de Déu. El seu complet abandonament al Pare expressa la seva pobresa total, alhora que fa evident el poder d’aquest Amor, que el ressuscita a nova vida el dia de Pasqua.


En aquest diumenge, si en el nostre veïnat viuen pobres que demanen protecció i ajuda, apropem-nos a ells: serà el moment propici per trobar al Déu que busquem.

D’acord amb l’ensenyament de l’Escriptura (cf. Gn 18, 3-5; Hb 13,2), assentem-los a la nostra taula com a convidats d’honor; podran ser mestres que ens ajudin a viure la fe de manera més coherent. Amb la seva confiança i disposició a deixar-se ajudar, ens mostren de manera sòbria, i amb freqüència alegre, l’important que és viure amb l’essencial i abandonar-se a la providència del Pare.

 


8. El fonament de les diverses iniciatives concretes que es duran a terme durant aquesta Jornada serà sempre l’oració.

Cal no oblidar que el Pare nostre és l’oració dels pobres. La petició del pa expressa la confiança en Déu sobre les necessitats bàsiques de la nostra vida. Tot el que Jesús ens va ensenyar mb aquesta oració manifesta i recull el crit de qui pateix a causa de la precarietat de l’existència i de la manca del necessari. Als deixebles que demanaven a Jesús que els ensenyés a pregar, ell els va respondre amb les paraules dels pobres que recorren a l’únic Pare en el qual tots es reconeixen com a germans.

El Pare nostre és una oració que es diu en plural: el pa que es demana és «el nostre», i això implica comunió, preocupació i responsabilitat comuna. En aquesta oració tots reconeixem la necessitat de superar qualsevol forma d’egoisme per entrar en l’alegria de la mútua acceptació.


9. Demano als germans bisbes, als sacerdots, als diaques -que tenen per vocació la missió d’ajudar els pobres-, a les persones consagrades, a les associacions, als moviments i l’ampli món del voluntariat que es comprometin perquè amb aquesta Jornada Mundial dels Pobres s’estableixi una tradició que sigui una contribució concreta a l’evangelització en el món contemporani.


Que aquesta nova Jornada Mundial es converteixi per a la nostra consciència creient en una forta crida, de manera que estiguem cada vegada més convençuts que compartir amb els pobres ens permet entendre l’Evangeli en la seva veritat més profunda.

Els pobres no són un problema, sinó un recurs al qual acudir per acollir i viure l’essència de l’Evangeli.

Vaticà, 13 de juny de 2017
Memòria de Sant Antoni de Pàdua
Francesc

 

COMPARTIR EL VIATGE DE LA VIDA

el Papa Francesc afirma que “l’esperança és el que impulsa a compartir el viatge de la vida”

« L’esperança és el que impulsa els cors d’aquells que emprenen el viatge », va afirmar ahir el Papa Francesc al inaugurar la campanya mundial sobre migració «Compartint el Viatge» que ha posat en marxa Càritas Internationalis. El Papa va reafirmar de forma emotiva la necessitat d’entaular relacions entre migrants, refugiats i comunitats locals.
Durant la seva Audiència General setmanal a la Plaça de Sant Pere, a Roma, El Papa Francesc va assenyalar que «és també el que impulsa els cors d’aquells que acullen: el desig de trobar-se, de conèixer-se mútuament, de dialogar».
En llançar la campanya de dos anys, el Papa Francesc va alertar contra els que anomena «els enemics de l’esperança». «L’esperança és el que impulsa a ‘compartir el viatge de vida’, com ens recorda la campanya de Càritas que estem inaugurant avui. Germans i germanes, No tenim por de compartir el viatge! No tenim por de compartir l’esperança! »
Milers de representants i col·laboradors de Càritas van viatjar a Roma procedents de tots els racons d’Itàlia on operen projectes locals per ajudar a migrants i refugiats. Alguns d’aquests migrants van compartir la tribuna del Papa Francesc i van poder conèixer-lo.
El Papa va fer el gest de «estendre la mà» -que Càritas ha posat en el centre de la seva campanya- obrint els seus braços. «Estendre la mà» vol ser el símbol d’una acció global específica per conèixer a migrants, escoltar les seves històries i compartir els seus viatges. Per això, Càritas ha demanat als seus voluntaris i col·laboradors a tot el món que se sumin a aquest gest en una campanya de conscienciació a les xarxes socials.
El cardenal Luis Antonio Tagle, arquebisbe de Manila i president de Càritas Internationalis, en una roda de premsa celebrada després de l’Audiència general, va assegurar que «si establim vincles amb els refugiats i els migrants enderrocarem les barreres amb les que alguns estan intentant separar-nos. La campanya ens crida a reconèixer, restaurar i compartir la nostra humanitat comuna».
La campanya de Càritas està recolzada per cadascuna de les Càritas nacionals en més de 160 països, així com per l’aliança ecumènica ACT (Action by Churches Together) integrada per més de 140 membres, per la FAO, l’Organització Internacional per a les Migracions, l’ACNUR i el Programa Mundial d’Aliments, a més de nombroses organitzacions religioses i de la societat civil.
La UE incompleix els seus compromisos d’acollida
Per Càritas Espanyola, el llançament d’aquesta campanya es produeix en un moment molt oportú, ja que té lloc dos dies després que hagi expirat, amb un resultat descoratjador, el termini fixat pels països de la Unió Europea per acollir més de 180.000 persones refugiades.
Com han denunciat Càritas Europa i totes les organitzacions que acompanyen els refugiats i migrants, els governs de la UE han incomplert de manera flagrant els seus compromisos d’acollida i refugi. El cas del nostre país és especialment greu, ja que si el conjunt de la Unió només ha completat una quarta part de les quotes fixats, Espanya, que s’havia compromès a rebre a 17.337 refugiats, únicament ha obert les seves portes a l’11% d’aquest contingent .

¿PER A QUI SÓC JO? …. LA FELICITAT ES TROBA EN LA NOSTRE ENTREGA

El Papa anima els joves a preguntar-se cadascú “per a qui sóc jo”En la vetlla de pregària a la Basílica de Santa Maria la Major de Roma, Francesc assegura que “la felicitat es troba en la nostra entrega” ( 09/04/2017)

El Papa ha recordat aquest dissabte que “no n’hi ha prou de preguntar-se qui sóc jo, com sovint proposa la cultura dominant, sinó que cal, orientar la qüestió de manera diferent i preguntar-se per a qui sóc jo. En l’homilia de la Vetlla de Pregària per preparar la Jornada Mundial de la Joventut, aquest any en Diumenge de Rams i a nivell diocesà, Francesc ha assegurat també que la felicitat es troba en la nostra entrega, seguint l’exemple de Jesús, que ofereix la seva vida per la humanitat”. El Sant Pare s’ha trobat amb els joves de la seva diòcesi i de les altres Diòcesi de la regió del Lazio, en una gran celebració a la Basílica Papal de Santa Maria la Major.

 En la seva predicació, amb un text que havia lliurat als nois i noies presents, el pontífex ha explicat que “aquesta vetlla de pregària és la primera ocasió que tenen els joves de participar directament en el camí de preparació per al proper Sínode dels Bisbes i per a la Jornada Mundial de la Joventut de Panamà, que tindrà lloc immediatament després de l’Assemblea sinodal”. La vetlla d’aquest dissabte s’ha centrat en la reflexió sobre les figures del Deixeble estimat, triat com una icona evangèlica dins el document preparatori per al Sínde, i de la Mare de Déu, que inspira els temes de les properes tres jornades mundials, abans de la cita al país centreamericà.

Comença a funcionar la bugaderia del Papa Francesc

A Roma, ha començat a funcionar en les últimes hores la “Bugaderia del Papa Francesc”. Es tracta d’un servei ofert gratuïtament a les persones més pobres, particularment als sense llar, que d’aquesta manera podran rentar, eixugar i planxar la seves peces de roba. L’almoineria apostòlica ha recordat que “la iniciativa va néixer gràcies a la invitació del Sant Pare a donar signes concrets a l’experiència de gràcia de l’Any Jubilar de la Misericòrdia”.
Francesc escrivia a la Carta Apostòlica Misericòrdia et misera, al final del Jubileu, que “voler ser a prop de Crist exigeix apropar-se als germans, perquè no hi ha res més agradable al Pare que un signe concret de misericòrdia”.
La Bugaderia està situadaen l’interior del “Centre Gent de Pau” de la Comunitat de Sant Egidi, a l’antic complex hospitalari de Sant Gal•licà. Precisament aquesta associació de voluntariat serà la que administrarà la Bugaderia del Papa, al costat dels altres serveis -actius ja des de fa més de 10 anys- d’acollida i assistència a les persones més pobres, uns serveis als quals també s’afegiran en els propers mesos els de les dutxes, la barberia, un guarda-roba, ambulatoris mèdics i la distribució d’aliments de primera necessitat.

“Catalunya Cristiana” – “Radio Estel”

SER EMPRESARIO, CATÓLICO Y CONSECUENTE

directivos-5

SER EMPRESARIO, SER CATÓLICO Y SER CONSECUENTE

Del twitter @PONTIFEX_ES –   23/02/2017

No subestimemos el valor del ejemplo, porque tiene más fuerza que mil palabras, que miles de “likes” o “retweets”, que mil vídeos en Youtube

Las relaciones laborales y el mundo del trabajo y las empresas han evolucionado muchísimo si volvemos la mirada hacia la historia contemporánea en el Siglo XVIII, cuando nació  la “Revolución Industrial”.   El mundo rural se convirtió en la nueva concepción industrial. Nacieron las fábricas, la organización, la división del trabajo y la productividad.

A continuación, para que nos hagamos una idea de cómo eran los trabajos en esos inicios, transcribimos  las palabras  que escribió un chico de 14 años en 1.842. Está extraído de un Informe de la comisión de trabajo infantil:

“Transporto carbón. Tengo 14 años y trabajo desde los 6 en la mina. Empiezo mi jornada a las 7 de la mañana y en verano llego a casa entre las 4 y las 6 de la tarde. En invierno, a las 7 de la noche. Vivo a media milla del pozo de carbón. Almuerzo antes de ir al trabajo y me llevo un trozo de pan para comer. A veces, no me da tiempo de comerlo y lo hago cuando termino, de vuelta a casa. El lugar donde descargamos se encuentra a 500 yardas de la boca de la mina y he de arrastrar vagonetas llenas y carretearlas una tras otra. …..

Sólo hay una chica trabajando con nosotros. Ha de arrastrar lo mismo que yo. He visto como la apalizaban muchas veces sin ningún miramiento. …”

Afortunadamente, ha llovido muchísimo desde entonces. Y aunque en el año 1900 tuvimos la primera Ley que hablaba de “accidentes de trabajo”, de trabajo de menores y de descanso dominical, en la actualidad, siglo XXI, en plena revolución tecnológica, nuestro ordenamiento jurídico regulador del mundo empresarial y de las relaciones de trabajo es amplio y funciona, en principio,  como instrumento protector de las partes.

papa2

Aún así, el Papa  Francisco pone de manifiesto la actitud de empresarios católicos, que no son a veces consecuentes con su creencia y ética cristiana. Precisamente ayer viernes, durante la misa matutina en su residencia de Casa Santa Marta, criticó la “doble vida” de algunas personas que se declaran “muy católicas!, pero hacen “negocios socios”, dijo y “se aprovechan de la gente”.

 PAPA-PALOMA-EN-LA-MANO

El Papa manifestó:

“¿Qué es el escándalo? Es decir una cosa y hacer otra, es la doble vida. Yo soy muy católico, voy siempre a misa, pertenezco a esta u otra asociación, pero mi vida no es cristiana, no pago justamente a mis empleados, me aprovecho de la gente, hago negocios sucios”, criticó el papa, según Radio Vaticana.

Francisco dijo que “muchos católicos son así” y que por eso “escandalizan”.

“¿Cuántas veces hemos escuchado, todos nosotros, en el barrio y en otras partes, para ser católico como ese, mejor ser ateo? Ese es el escándalo. Te destruye, te echa por tierra”, lamentó.

Francisco puso como ejemplo el caso de un empresario católico que se encontraba de vacaciones en una playa de Cercano Oriente, mientras que los trabajadores de su compañía casi arruinada amenazaban con “una huelga justa” porque no recibían su sueldo.

El papa recordó que esto sucede “todos los días” y que, para darse cuenta, “basta ver el informativo de la televisión o leer los periódicos”, que caen en lo que consideró “la gran publicidad de los escándalos”.

Compras

En otro hecho, el director de obras de caridad del papa Francisco se fue de compras al centro de Italia, remecido por los terremotos, para adquirir jamón, queso y otros productos locales a los negocios afectados y donar los alimentos a comedores de beneficencia.

La expedición de monseñor Konrad Krajewski fue un gesto concreto basado en la convicción de Francisco de que “cuando no puedes ganarte la vida, pierdes tu dignidad”, dijo el Vaticano.

EMPRESARIO, CÁRITAS TE RECUERDA QUE ES MUY IMPORTANTE TENER UNA VIDA DE EMPRESA HONRADA Y CONSECUENTE CON LA FE.  DA A TODOS LA DIGNIDAD QUE MERECEN Y SÉ EJEMPLO

12_manos2

Como decía el tweet del Papa:  No subestimemos el valor del ejemplo, porque tiene más fuerza que mil palabras, que miles de “likes” o “retweets”, que mil vídeos en Youtube. 

 

GUARDAR SILENCIO, OTRA LECCIÓN DEL PAPA

JMJ papa2

Cualquier persona pensaría que en una Jornada Mundial de la Juventud que se celebra dentro de un Año Santo Jubilar, todo será fiesta y momentos cargados de alegría. Pero no todo es así. Particularmente la jornada que se vivió el viernes durante la JMJ de Cracovia tuvo un toque diferente.

Como en toda la JMJ el Papa Francisco no ha dejado de tener una agenda muy apretada.  En la mañana visitó el campo de concentración en Auschwitz, cruzó la entrada a pie, habló con 10 de los sobrevivientes del campo, oró dentro de la celda del martirio de San Maximiliano Kolbe; después se trasladó a Birkenau y volvió a orar frente al Monumento Internacional a las Víctimas del Campo, conversó con 25 “Justos entre las Naciones”; horas más tarde, visitó el Hospital Pediátrico Universitario de Cracovia y compartió el dolor con alrededor de 50 niños; para finalizar el día, presidió el Vía Crucis con jóvenes de todo el mundo (inspirado en las 14 obras de misericordia), es demasiado cansancio para un Papa, es demasiado dolor para un ser humano…

Al terminar la faena al Santo Padre se le vio emocionalmente afectado. No era el mismo Francisco carismático de siempre. ¡Y no es para menos! Pudo experimentar de cerca la muerte y el sufrimiento de muchos.

praying-614374_960_720

El Papa no oculta sus sentimientos, tampoco finge nada. Suspendió su discurso durante su visita a los Campos de Concentración, y optó por no decir nada. Nos enseñó con su ejemplo a ser respetuosos y a no tener doble cara. Un detalle muy importante a resaltar es que en sus traslados no usó el Papamóvil.

En los momentos que pudo expresarse, también fue coherente con su estado de ánimo. “El dolor y la muerte de Jesucristo es para nosotros algo especial, puesto que nos unimos al Jesucristo sufriente. Sin embargo, no solo sufriente hace 2000 años, sino sufriente también hoy”, afirmó el Santo Padre. 

Ante la pregunta que muchos se hacen “¿Dónde está Dios si en el mundo existe el mal?”, el Sumo Pontífice recuerda que “hay preguntas para las cuales no hay respuestas humanas”, y que “sólo podemos mirar a Jesús, y preguntarle a Él”. Sin embargo, volvió a sorprender al mundo con sus declaraciones: “La respuesta de Jesús es esta: Dios está en ellos. Jesús está en ellos, sufre en ellos, profundamente identificado con cada uno. Él está tan unido a ellos, que forma casi como un solo cuerpo”.

Antes de dormir, Francisco se dirigió a la multitud reunida frente a la Ventana Papal del Palacio de los Obispos en Cracovia y expresó palabras muy duras: “No quiero amargaros, pero tengo que decir la verdad, la crueldad no terminó con Auschwitz-Birkenau. Hoy también se tortura a la gente. Hay tantos presos torturados para hacerles hablar. Es terrible.”.

Para el Santo Padre, todas las mujeres y hombres que permanecen en cárceles superpobladas, viven como “animales”.

Sin embargo, al terminar su discurso, sus palabras contagiaron a muchos de esperanza: “En esta realidad, Jesús viene para llevarla sobre sus hombros y nos pide que recemos. Recemos por todos los Jesus del mundo de hoy: los hambrientos, los sedientos, los que dudan, los enfermos, los que sienten el peso de la culpa…”.

JMJ

Fuente: http://www.krakow2016.com/es/tema    (Página oficial JMJ Cracovia 2016)

CRACOVIA 2016, MARCADA POR LA MISERICORDIA

papa_francesc

VIDEO: Papa Francisco afirma que JMJ Cracovia 2016 estará marcada por la Misericordia

VATICANO, 19 Jul. 16 / 01:01 pm (ACI/EWTN Noticias).– El Papa Francisco dirigió ayer martes un video mensaje a los jóvenes que participarán en la Jornada Mundial de la Juventud (JMJ) Cracovia 2016, evento mundial que aseguró estará “marcado por el signo de la misericordia” y donde tendrá la oportunidad de peregrinar al Santuario de Nuestra Señora de Czestochowa, que “será para mí una inmersión” en la fe probada del pueblo de Polonia.

En el video mensaje difundido, Francisco afirmó que esta 31° JMJ, que se realizará del 26 al 31 de julio, “me ofrece también la feliz oportunidad de encontrarme con la querida nación polaca”.

“Todo va a estar marcado por el signo de la misericordia, en este Año jubilar, y por la memoria agradecida y devota de San Juan Pablo II, que fue el artífice de la Jornada Mundial de la Juventud, y fue el guía del pueblo polaco en su reciente camino histórico hacia la libertad”, afirmó el Papa en referencia al papel que jugó el santo polaco en la caída del comunismo en su país natal y en toda Europa del Este.

El Pontífice agradeció a los jóvenes polacos por la preparación del evento y por su preparación espiritual. “Les agradezco de corazón todo lo que están haciendo, y el amor con el que lo hacen; desde ahora, los abrazo y bendigo”, expresó.

Luego se dirigió a los peregrinos que llegarán de toda Europa, África, América, Asia y Oceanía.

“Bendigo también sus países, sus deseos y sus pasos hacia Cracovia, para que sean una peregrinación de fe y de fraternidad. Que el señor Jesús les conceda la gracia de experimentar en ustedes mismos estas palabras suyas: ‘Bienaventurados los misericordiosos, porque ellos alcanzarán misericordia’”, afirmó.

El Papa aseguró que “deseo mucho encontrarme con ustedes, para ofrecer al mundo un nuevo signo de armonía, un mosaico de rostros diferentes, de tantas razas, lenguas, pueblos y culturas, pero todos unidos en el nombre de Jesús, que es el Rostro de la Misericordia”.

“Y ahora me dirijo a ustedes, queridos hijos e hijas de la nación polaca”, indicó Francisco. “Siento que es un gran don del Señor el estar entre ustedes, porque son un pueblo que en su historia ha atravesado tantas pruebas, algunas muy duras, y ha salido adelante con la fuerza de la fe, sostenido por la mano materna de la Virgen María. Estoy convencido de que la peregrinación al Santuario de Czestochowa será para mí una inmersión en esta fe probada, que me hará mucho bien”.

El Pontífice también les agradeció “las oraciones con las que están preparando mi visita. Doy las gracias a los Obispos y sacerdotes, a los religiosos y religiosas, a los fieles laicos, especialmente a las familias, a las que llevo en espíritu la Exhortación apostólica postsinodal Amoris laetitia”.

“La ‘salud’ moral y espiritual de una nación se ve por sus familias; por eso, San Juan Pablo II se interesaba especialmente por los novios, los jóvenes esposos y por las familias. Continúen por este camino”, alentó el Pontífice, que envió este mensaje “como prueba de mi afecto. Permanezcamos unidos en la oración. ¡Y nos vemos en Polonia!”.

PUEDES VER EL VIDEO DEL PAPA EN EL LINK:

https://www.aciprensa.com/noticias/jmj-cracovia-2016-estara-marcado-por-la-misericordia-dice-el-papa-en-video-mensaje-15731/

 Fuente: Vaticano ACI/EWTN Noticias

Desde El Obispado de Sant Feliu de Llobregat se han organizado autocares para que los jóvenes de nuestras poblaciones, entre ellas, la de Sant Joan Despí, puedan viajar a Cracovia y estar presentes en esta Jornada Mundial de la Juventud promovida por nuestro Papa Francisco. 

Les deseamos que tengan un muy buen viaje y que su estancia en Cracovia y esta experiencia de peregrinaje junto al Papa y a tantos jóvenes venidos de todo el mundo, les haga crecer como cristianos y como personas. Desde Sant Joan Despí, rezaremos por vosotros, para que así sea!!

stock-photo-66069377-hand-releasing-a-bird-into-the-air-concept-design

ACOLLIR ELS QUI NECESSITEN PERDÓ

El Papa diu que “la lògica de la misericòrdia no entén de premis o càstigs, sinó d’acollir els qui necessiten perdó”

índice nnnnnn
El Papa ha dedicat aquest dimecres 11 de maig la seva audiència setmanal a la paràbola del Pare misericordiós. Francesc ha animat tothom a obrir els cors per “ser compassius com el Pare”. Davant de milers de persones a la plaça de Sant Pere del Vaticà, el Sant Pare ha destacat que aquesta paràbola “marca la manera d’actuar de Déu Pare amb els homes, obre els cors a l’esperança i torna la dignitat de fills de Déu”. El pontífex ha subratllat que els dos fills “necessitaven experimentar la misericòrdia”, i ha explicat que “el fill menor, immers en una gran tristor, pensava que mereixia un càstig pels pecats comesos, mentre que el gran, presumint d’estar sempre amb el pare, esperava una recompensa pels serveis prestats”.
stock-photo-66069377-hand-releasing-a-bird-into-the-air-concept-design
En aquest sentit, el Papa ha destacat que “la lògica de la misericòrdia no entén de premis o càstigs, sinó d’acollir tots els qui necessiten misericòrdia i perdó, com també del fet que tots tornin a ser germans”.  També ha recordat que, “en qualsevol situació de la vida, no deixem mai de ser fills de Déu, d’un Pare que ens estima i que espera el nostre retorn”. Per aquest motiu, el bisbe de Roma ha fet una crida a tots els creients perquè responguin a la invitació de Jesús “a participar en la festa de la misericòrdia i de la fraternitat” per obrir el cor i ser “compassius com el Pare”.
images88
En aquest dimecres anterior al diumenge de Pentecosta, Francesc ha seguit amb la sèrie de catequesis que expliquen com Jesús ha portat la misericòrdia fins al seu ple acompliment. El Papa ha posat el seu pensament  en “les mares i els pares que estan en aprensió quan veuen que els seus fills s’allunyen per camins perillosos”, en “els rectors i catequistes que de vegades es pregunten si el seu treball ha estat inútil”, en els empresonats, “als quals els sembla que la seva vida està acabada“, i també “en els qui han pres decisions equivocades i no aconsegueixen veure un futur”. El Sant Pare ha destacat la tendresa del Pare que veu el seu fill quan “encara era lluny” i que surt al seu encontre per abraçar-lo i besar-lo. A partir d’aquesta imatge, ha insistit que Jesús, amb aquesta paràbola, “ens anima a no defallir mai”.
imagesvvv
A més, Francesc ha recordat la Mare de Déu de Fàtima, una advocació que se celebra aquest divendres en el 99è aniversari de la primera aparació de Maria a tres nens pastors d’aquest poble portuguès. Al final de la catequesi en italià, el pontífex ha assegurat que “els fills poden decidir si se sumen a l’alegria del pare o el rebutgen”. Finalment, ha fet una crida a rebre “amb goig la invitació de Jesús a participar en la festa de la misericòrdia i de la fraternitat”, i ha recordat la celebració de la Pentecosta adreçant-se especialment als joves, als malalts i a les parelles que s’acaben de casar.
(Font text: Catalunyacristiana.cat)

 

EL SANTO PADRE Y CÁRITAS. VIDEO

video de CARITAS 2015 – PAPA FRANCISCO: Una sola familia humana 

papa_francesc

“Sé que ustedes están en la calle, cuidando a los necesitados, a través de todas sus obras de justIcia y caridad ……

Salir a la calle, puede producir un accidente. Quedarse encerrado, enferma. Prefiero  una Iglesia accidentada, herida y manchada por salir a la calle, antes que una Iglesia enferma por el encierro y la comodidad de aferrarse a las propias seguridades. …

Ustedes son el motor de la Iglesia que organiza el amor….

Ustedes ayudan a los demás a cambiar el curso de la propia vida…son la sal, la levadura y la luz.

Son las mismas manos de Jesús en el mundo…”

PAPA-PALOMA-EN-LA-MANO

PUEDES VER EL VIDEO, PULSANDO AQUI:  “CARITAS Y EL PAPA FRANCISCO. Una sóla familia humana”

 

Desde Cáritas Sant Joan Despí, los voluntarios trabajamos con constancia  para que las palabras que el Santo Padre nos ha dedicado en este video se puedan hacer realidad todos los días.

En este año de la Misericordia, te invitamos a vivir con nosotros las obras de misericordia, dando de comer al hambriento, de beber al sediento, vistiendo al desnudo, visitando enfermos, enseñando y dando buenos consejos, consolando a los que están tristes, y esforzándote por cumplir el resto de las catorce obras de misericordia.

VIVE CON NOSOTROS EL AÑO SANTO DE LA MISERICORDIA

 

 

 

 

NAVIDAD, MOTIVO DE CELEBRACIONES

imagesbbbbbb

A lo largo de este mes de diciembre, Cáritas Parroquial de Sant Joan Despí, ha venido desarrollando varias actividades y celebraciones con motivo de las próximas Navidades.

Desde el pasado lunes 7 al lunes 14 de diciembre ha tenido lugar una “recogida especial de alimentos”  en el supermercado MERCAESTALVI del carrer Major.  Muchísimas gracias a todas las personas que han aportado su granito de arena y han colaborado con productos de navidad y alimentos de primera necesidad. Vuestra generosidad ayudará a muchas familias que lo necesitan.

Nueva imagen

El pasado sábado 12 de diciembre también ha sido motivo de celebración, puesto que en la puerta de la parroquia, Cáritas  ha montado un stand y ha podido recoger, gracias a toda vuestra ayuda, productos varios de Navidad y de todo tipo. Además de turrón y polvorones, habéis aportado mucho aceite, leche, legumbres, galletas, arroz….. y tantos otros alimentos que sin duda, podrán beneficiar a muchos  en estas fiestas navideñas.

5 Nueva imagen 6

Este mismo sábado se ha celebrado la habitual cena de Navidad de Cáritas. Como es costumbre, cada voluntario colabora trayendo platos diversos para la cena, que se comparte con las diferentes personas que son atendidas y que acuden con sus familiares.

Después de la Santa Misa de las 19,30 hr. se celebró esta cena tan especial de Navidad, a la que asistieron unas 45 personas aproximadamente. A su inicio, mossén Vicenç bendijo la mesa y dió gracias por este evento tan gozoso. Y como también ya es habitual, muchos villancicos, panderetas  y alegría para el momento de los postres.  Algunas personas entonaron hermosos cantos y poesías de otras tierras, con emoción por la añoranza, pero con el cariño de compartir con todos nosotros una entrañable cena de solidaridad y de amistad.

Damos las gracias un año más a todos los que hacéis posible que “todo esto pueda ocurrir”, con vuestras aportaciones y con vuestra ayuda. Cáritas quiere estar siempre al lado de las personas que lo necesitan, y además de alimentar y acompañar, necesita compartir  momentos como estos, sintiéndonos una gran familia.

stock-photo-66069377-hand-releasing-a-bird-into-the-air-concept-design

“Tenia gana i em donareu de menjar, tenia set i em donàreu de beure, anava despullat i em vau vestir, foraster i em vàreu acollir…”  (Mt 25, 35-36)

“On hi ha caritat i amor, allí hi ha Déu”