CELEBRACIÓ DEL 5é ANIVERSARI CÀRITAS DIOCESANA I DE LA 1ª ASSEMBLEA

Prop de 200 persones han participat en la 1a Assemblea de Càritas Diocesana de Sant Feliu de Llobregat, que s’ha celebrat coincidint amb el 5é aniversari de la seva constitució formal.

Després de 5 anys de la constitució de Càritas Diocesana de Sant Feliu de Llobregat, s’ha celebrat la 1a Assemblea, un òrgan de diàleg i un espai de participació, que ha de servir per poder establir les línies estratègiques de la institució de cara als propers anys.

Des del passat mes de novembre del 2017 i fins al mes de gener del 2018, es va realitzar la fase prèvia on a través d’unes sessions de treball en grups, al voltant de 440 agents de Càritas, tant persones voluntàries, consiliaris, personal contractat com socis i prop de 1.100 participants dels projectes i l’acció de Càritas, van  respondre uns qüestionaris sobre com es treballa a la institució, en base a la metodologia del VEURE, JUTJAR, ACTUAR i amb la base dels 4 fonaments del Model d’Acció Social de Càritas ( La persona en el centre, l’Amor com a motor, l’Església com a signe i La realitat com a marc). El mes de febrer, ha servit perquè l’equip motor de tot aquest procés, elaborés les conclusions recollides en els diversos grups  i una proposta d’eixos de treball, que ha de ser la base per elaborar el nou pla estratègic de Càritas diocesana per als propers anys.

Aquest passat dissabte dia 17 de març, s’ha celebrat formalment l’Assemblea, en la que han participat al voltant de 200 persones, entre elles Mons. Agustí Cortés, bisbe de Sant Feliu de Llobregat, els membres del consell de Càritas diocesana, els membres de les juntes de les diferents Càritas parroquials i interparroquials, el personal contractat i altres convidats. La jornada ha començat amb una ponència a càrrec de Jesús Pérez Mayo, director de Càritas Diocesana de Mérida-Badajoz, sobre “la Càritas que volem per al Futur” i tot seguit ha estat el torn per presentar les conclusions del procés participatiu. Aquesta aturada per pensar en el treball que es realitza des de Càritas en els diferents nivells, ha permès identificar i prioritzar unes línies de treball de cara al futur, que s’hauran de concretar per mitjà de l’elaboració d’un nou pla estratègic.

Aquests eixos són els següents:

  • Acollir i treballar amb les persones en situació de pobresa perquè siguin protagonistes del seu propi procés i per situar-les al centre de la nostra acció.
  • Fonamentar i aprofundir en “l’amor a l’altre” com a signe d’identitat de Càritas.
  • Estar i fer amb la comunitat cristiana.
  • Conèixer les problemàtiques socials del nostre entorn, fer-les visibles i buscar els mitjans al nostre abast per eradicar-les.

En aquestes conclusions s’ha evidenciat la preocupació dels diferents agents de Càritas, per vetllar que les persones siguin les veritables protagonistes de les seves accions, vetllar pels seus drets i per la seva dignitat i que participin de manera real en el treball de Càritas. Un altre aspecte a destacar és la importància que es dóna a que Càritas estigui arrelada a les parròquies, que l’acció d’aquesta sigui l’acció de les comunitats cristianes a favor de les persones que més ho necessiten. Que aquestes comunitats coneguin i comparteixin aquesta feina tant d’exercici de la Caritat, com aquest encàrrec de denunciar i sensibilitzar sobre les injustícies i la realitat que viuen les persones que s’apropen a Càritas.

Aquests eixos generals, s’han pogut concretar a nivell més local i es treballarà de forma particular en les diferents Càritas parroquials i interparroquials, de manera que es podrà posar l’accent en els diferents aspectes, en funció de cada realitat i del treball de reflexió realitzat en cada grup de Càritas parroquial.

Un cop arribada l’hora del dinar, ha estat el moment de compartir la taula, amb un to més festiu,  i celebrar aquests 5 primers anys de vida de la Càritas Diocesana, bufant les espelmes del pastís. A nivell institucional hi hagut els parlaments de Mons. Agustí Cortés, d’en Francesc Roig, president de Càritas Catalunya,  d’Emilio López, com a representació de Càritas Española i d’en  Joan Torrents, director de Càritas Diocesana de Sant Feliu de Llobregat.

La Jornada ha finalitzat amb una eucaristia, presidida per el Bisbe Agustí Cortés i en la que han participat les persones que han assistit a l’Assemblea.

 

Presència de Càritas Parroquial Sant Joan Despí a l’event

Visualizar el Video: Qué Cáritas queremos para el futuro?
Ponència a càrrec de Jesús Pérez Mayo, Director de Cáritas diocesana Mérida-Badajoz

 

DIUMENGE 19 DE NOVEMBRE, 1ª JORNADA MUNDIAL DELS POBRES

El Papa Francesc ha convocat pel proper diumenge 19 de novembre, la primera Jornada Mundial dels Pobres, que ell mateix motiva de la següent manera:

“Demano als germans bisbes, als sacerdots, als diaques -que tenen per vocació la missió d’ajudar els pobres-, a les persones consagrades, a les associacions, als moviments i l’ampli món del voluntariat que es comprometin perquè amb aquesta Jornada Mundial dels Pobres s’estableixi una tradició que sigui una contribució concreta a l’evangelització en el món contemporani.

 Que aquesta nova Jornada Mundial es converteixi per a la nostra consciència creient en una forta crida, de manera que estiguem cada vegada més convençuts que compartir amb els pobres ens permet entendre l’Evangeli en la seva veritat més profunda. Els pobres no són un problema, sinó un recurs al qual acudir per acollir i viure l’essència de l’Evangeli.”

 

Missatge del Sant Pare Francesc per a la I Jornada Mundial dels Pobres
Diumenge XXXIII de durant l’any – 19 novembre 2017
No estimem de paraula sinó amb obres

 

1. «Fills meus, no estimem amb frases i paraules, sinó de veritat i amb obres» (1Jn 3,18).

Aquestes paraules de l’apòstol Joan expressen un imperatiu que cap cristià pot ignorar. La serietat amb la qual el «deixeble estimat» ha transmès fins als nostres dies el manament de Jesús es fa més intensa a causa del contrast que percep entre les paraules buides presents sovint en els nostres llavis i els fets concrets amb els que hem de enfrontar-nos. L’amor no admet excuses: el que vol estimar com Jesús va estimar, ha de fer seu el seu exemple; especialment quan es tracta d’estimar als pobres. D’altra banda, la manera d’estimar del Fill de Déu la coneixem bé, i Joan ho recorda amb claredat. Es basa en dos pilars: Déu ens ha estimat primer (cf. 1Jn 4,10.19); i ens va estimar donant tot, fins i tot la seva pròpia vida (cf. 1Jn 3,16).

Un amor així no pot quedar sense resposta. Tot i que es va donar de manera unilateral, és a dir, sense demanar res a canvi, inflama però de tal manera el cor que qualsevol persona se sent impulsada a correspondre, malgrat les seves limitacions i pecats. I això és possible en la mesura que acollim en el nostre cor la gràcia de Déu, la seva caritat misericordiosa, de tal manera que mogui la nostra voluntat i fins i tot els nostres afectes a estimar Déu mateix i al proïsme. Així, la misericòrdia que, per així dir-ho, brolla del cor de la Trinitat pot arribar a moure les nostres vides i generar compassió i obres de misericòrdia en favor dels nostres germans i germanes que es troben necessitats.


2. «Quan els pobres invoquen el Senyor, els escolta» (Sl 34,7).

L’Església des de sempre ha comprès la importància d’aquesta invocació. Està molt testificada ja des de les primeres pàgines dels Fets dels Apòstols, on Pere demana que es triïn a set homes «plens d’esperit i de saviesa» (6,3) perquè s’encarreguin de l’assistència als pobres. Aquest és sens dubte un dels primers signes amb els quals la comunitat cristiana es va presentar a l’escena del món: el servei als més pobres. Això va ser possible perquè va comprendre que la vida dels deixebles de Jesús s’havia de manifestar en una fraternitat i solidaritat que correspongués a l’ensenyament principal del Mestre, que va proclamar als pobres com benaurats i hereus del Regne del cel (cf. Mt 5 , 3).


«Venien possessions i béns i els repartien entre tots, segons la necessitat de cadascú» (Ac 2,45).
Aquestes paraules mostren clarament la profunda preocupació dels primers cristians. L’evangelista Lluc, l’autor sagrat que més espai ha dedicat a la misericòrdia, descriu sense retòrica la comunió de béns en la primera comunitat. Amb això vol dirigir-se als creients de qualsevol generació, i per tant també a nosaltres, per sostenir-nos en el testimoni i animar-nos a actuar en favor dels més necessitats. L’apòstol Jaume manifesta aquest mateix ensenyament en la seva carta amb la mateixa convicció, utilitzant paraules fortes i incisives: «Estimats germans, escolteu: que no ha triat Déu als pobres del món per ferlos rics en la fe i hereus del Regne que Ell va prometre als qui l’estimen? Però vosaltres deshonoreu els pobres! ¿No són els rics els qui us oprimeixen i us porten als tribunals? […] De què li serveix a un, germans meus, dir que té fe, si no té obres? És la fe el podrà salvar? Suposem que un germà o una germana van sense roba i mancats de l’aliment diari, i que un de vosaltres els diu: “Déu us empari; abrigueu-vosi ompliu-vos l’estómac”, i no els doneu el necessari per al cos; de què serveix? Això passa amb la fe: si no té obres, per si sola és morta »(2,5-6.14-17).

 

3. Hi ha hagut ocasions, però, en què els cristians no han escoltat completament aquesta crida, deixant-se contaminar per la mentalitat mundana.

Però l’Esperit Sant no ha deixat de exhortar-los a fixar la mirada en l’essencial. Ha suscitat, en efecte, homes i dones que de moltes maneres han donat la seva vida en servei dels pobres. Quantes pàgines de la història, en aquests dos mil anys, han estat escrites per cristians que amb tota senzillesa i humilitat, i amb el generós enginy de la caritat, han servit als seus germans més pobres. 

Entre ells destaca l’exemple de Francesc d’Assis, al qual han seguit molts sants al llarg dels segles. Ell no es va conformar amb abraçar i donar almoina als leprosos, sinó que va decidir anar a Gubbio per estar amb ells. Ell mateix va veure en aquesta trobada el punt d’inflexió de la seva conversió: «Quan vivia en el pecat em semblava una cosa molt amarga veure els leprosos, i el mateix Senyor em va conduir entre ells, i els vaig tractar amb misericòrdia. I allunyant-me d’ells, el que em semblava amarg se’m va convertir en dolçor de l’ànima i del cos » (Test 1-3; FF 110). Aquest testimoni mostra el poder transformador de la caritat i l’estil de vida dels cristians.


No pensem només en els pobres com els destinataris d’una bona obra de voluntariat per fer un cop a la setmana, i menys encara de gestos improvisats de bona voluntat per tranquil·litzar la consciència. Aquestes experiències, encara que són vàlides i útils per a sensibilitzar-nos sobre les necessitats de molts germans i de les injustícies que sovint les provoquen, haurien introduir-nos a una veritable trobada amb els pobres i donar lloc a un compartir que es converteixi en un estil de vida. En efecte, la pregària, el camí del discipulat i la conversió, troben en la caritat, que es transforma en compartir, la prova de la seva autenticitat evangèlica. I aquesta forma de vida produeix alegria i serenitat espiritual, perquè es toca amb la mà la carn de Crist. Si realment volem trobar Crist, cal que toquem el seu cos en el cos nafrat dels pobres, com a confirmació de la comunió sacramental rebuda en l’Eucaristia. El Cos de Crist, partit en la sagrada litúrgia, es deixa trobar per la caritat compartida en els rostres i en les persones dels germans i germanes més febles. Són sempre actuals les paraules del sant Bisbe Crisòstom:

«Si voleu honorar el cos de Crist, no el menyspreeu quan està nu; no honreu al Crist eucarístic amb ornaments de seda, mentre que fora del temple abandoneu a aquest altre Crist que pateix per fred i nuesa » (Hom. in Matthaeum, 50,3: PG 58).

Estem cridats, per tant, a estendre la mà als pobres, a trobar-los, a mirar-los als ulls, a abraçar-los, per fer-los sentir la calor de l’amor que trenca el cercle de solitud. La seva mà estesa cap a nosaltres és també una crida a sortir de les nostres certeses i comoditats, i a reconèixer el valor que té la pobresa en si mateixa.

 

4. No oblidem que per als deixebles de Crist, la pobresa és abans de res vocació per seguir Jesús pobre.

És un caminar darrere d’ell i amb ell, un camí que porta a la felicitat del Regne del cel (cf. Mt5,3; Lc 6,20). La pobresa significa un cor humil que sap acceptar la pròpia condició de criatura limitada i pecadora per superar la temptació d’omnipotència, que ens enganya fent que ens creguem immortals. La pobresa és una actitud del cor que ens impedeix considerar els diners, la cursa, el luxe com objectiu de vida i condició per a la felicitat. És la pobresa, més aviat, la que crea les condicions perquè ens fem càrrec lliurement de les nostres  responsabilitats personals i socials, malgrat les nostres limitacions, confiant en la proximitat de Déu i sostinguts per la seva gràcia. La pobresa, així entesa, és la mesura que permet valorar l’ús adequat dels béns materials, i també viure els vincles i els afectes de manera generosa i despresa (cf. Catecisme de l’Església Catòlica, n. 25-45).

Seguim, doncs, l’exemple de sant Francesc, testimoni de l’autèntica pobresa. Ell, precisament perquè va mantenir els ulls fixos en Crist, va ser capaç de reconèixer-ho i servir-lo en els pobres. Si volem oferir la nostra aportació efectiva al canvi de la història, generant un esenvolupament real, cal que escoltem el crit dels pobres i ens comprometem a treure’ls de la seva situació de marginació. Alhora, als pobres  que viuen a les nostres ciutats i en les nostres comunitats els recordo que no perdin el sentit de la pobresa evangèlica que porten impresa en la seva vida.

 

5. Coneixem la gran dificultat que sorgeix en el món contemporani per identificar de forma clara la pobresa. 

No obstant això, ens desafia tots els dies amb les seves moltes cares marcades pel dolor, la marginació, l’opressió, la violència, la tortura i l’empresonament, la guerra, la privació de la llibertat i de la dignitat, per la ignorància i el analfabetisme, per l’emergència sanitària i la manca de treball, el tràfic de persones i l’esclavitud, l’exili i la misèria, i per la migració forçada. La pobresa té el rostre de dones, homes i nens explotats per vils interessos, trepitjats per la lògica perversa del poder i els diners.

Quina inacabable i cruel llista obtenim quan considerem la pobresa com a fruit de la injustícia social, la misèria moral, la cobdícia d’uns pocs i la indiferència generalitzada. Avui dia, malauradament, mentre emergeix cada vegada més la riquesa descarada que s’acumula a les mans d’uns pocs privilegiats, sovint acompanyada de la il·legalitat i l’explotació ofensiva de la dignitat humana, escandalitza la propagació de la pobresa en grans sectors de la societat sencera. Davant d’aquest escenari, no es pot romandre inactius, ni tampoc resignats.

A la pobresa que inhibeix l’esperit d’iniciativa de molts joves, impedint-los trobar una feina; a la pobresa que adorm el sentit de responsabilitat i indueix a preferir la delegació i la recerca de favoritismes; a la pobresa que enverina les fonts de la participació i redueix els espais de la professionalitat, humiliant d’aquesta manera el mèrit de qui treballa i produeix; a tot això s’ha de respondre amb una nova visió de la vida i de la societat. 

Tots aquests pobres -com solia dir el beat Pau VI- pertanyen a l’Església per «dret evangèlic» (Discurs a l’obertura de la segona sessió del Concili Ecumènic Vaticà II 29 setembre 1963) i obliguen a l’opció fonamental per ells. Beneïdes les mans que s’obren per acollir els pobres i ajudar-los: són mans que porten esperança. Beneïdes les mans que vencen les barreres de la cultura, la religió i la nacionalitat vessant l’oli del consol a les nafres de la humanitat. Beneïdes les mans que s’obren sense demanar res a canvi, sense «peròs» ni «condicions»: són mans que fan descendir sobre els germans la benedicció de Déu.

6. Al final del Jubileu de la Misericòrdia vaig voler oferir a l’Església la Jornada Mundial dels Pobres, perquè a tot el món les comunitats cristianes esdevinguin cada vegada més i millor en signe concret de l’amor de Crist pels últims i els més necessitats.

Voldria que, a les altres Jornades mundials establertes pels meus predecessors, que són ja una tradició a la vida de les nostres comunitats, s’afegeixi aquesta, que aporta un element delicadament evangèlic i que completa a totes en el seu conjunt, és a dir, la predilecció de Jesús pels pobres.

Convido a tota l’Església i als homes i dones de bona voluntat a mantenir, en aquesta jornada, la mirada fixa en els qui tendeixen seves mans clamant ajuda i demanant la nostra solidaritat. Són els nostres germans i germanes, creats i estimats pel Pare celestial. Aquesta Jornada té com a objectiu, en primer lloc, estimular els creients perquè reaccionin davant la cultura del descart i del malbaratament, fent seva la cultura de la trobada. Alhora, la invitació està dirigida a tots, independentment de la seva confessió religiosa, perquè es disposin a compartir amb els pobres a través de qualsevol acció de solidaritat, com a signe concret de fraternitat. Déu va crear el cel i la terra per a tots; són els homes, per desgràcia, els que han aixecat fronteres, murs i tanques, traint el do original destinat a la humanitat sense cap exclusió.

 

7. És el meu desig que les comunitats cristianes, en la setmana anterior a la Jornada Mundial dels Pobres, que enguany serà el 19 de novembre, Diumenge XXXIII de durant l’any, es comprometin a organitzar diversos moments de trobada i d’amistat, de solidaritat i d’ajuda concreta.

Podran convidar els pobres i als voluntaris a participar junts en l’Eucaristia d’aquest diumenge, de tal manera que es manifesti amb més autenticitat la celebració de la Solemnitat de Crist Rei de l’univers, el diumenge següent. De fet, la reialesa de Crist emergeix amb tot el seu significat més genuí al Gòlgota, quan l’Innocent clavat a la creu, pobre, nu i privat de tot, encarna i revela la plenitud de l’amor de Déu. El seu complet abandonament al Pare expressa la seva pobresa total, alhora que fa evident el poder d’aquest Amor, que el ressuscita a nova vida el dia de Pasqua.


En aquest diumenge, si en el nostre veïnat viuen pobres que demanen protecció i ajuda, apropem-nos a ells: serà el moment propici per trobar al Déu que busquem.

D’acord amb l’ensenyament de l’Escriptura (cf. Gn 18, 3-5; Hb 13,2), assentem-los a la nostra taula com a convidats d’honor; podran ser mestres que ens ajudin a viure la fe de manera més coherent. Amb la seva confiança i disposició a deixar-se ajudar, ens mostren de manera sòbria, i amb freqüència alegre, l’important que és viure amb l’essencial i abandonar-se a la providència del Pare.

 


8. El fonament de les diverses iniciatives concretes que es duran a terme durant aquesta Jornada serà sempre l’oració.

Cal no oblidar que el Pare nostre és l’oració dels pobres. La petició del pa expressa la confiança en Déu sobre les necessitats bàsiques de la nostra vida. Tot el que Jesús ens va ensenyar mb aquesta oració manifesta i recull el crit de qui pateix a causa de la precarietat de l’existència i de la manca del necessari. Als deixebles que demanaven a Jesús que els ensenyés a pregar, ell els va respondre amb les paraules dels pobres que recorren a l’únic Pare en el qual tots es reconeixen com a germans.

El Pare nostre és una oració que es diu en plural: el pa que es demana és «el nostre», i això implica comunió, preocupació i responsabilitat comuna. En aquesta oració tots reconeixem la necessitat de superar qualsevol forma d’egoisme per entrar en l’alegria de la mútua acceptació.


9. Demano als germans bisbes, als sacerdots, als diaques -que tenen per vocació la missió d’ajudar els pobres-, a les persones consagrades, a les associacions, als moviments i l’ampli món del voluntariat que es comprometin perquè amb aquesta Jornada Mundial dels Pobres s’estableixi una tradició que sigui una contribució concreta a l’evangelització en el món contemporani.


Que aquesta nova Jornada Mundial es converteixi per a la nostra consciència creient en una forta crida, de manera que estiguem cada vegada més convençuts que compartir amb els pobres ens permet entendre l’Evangeli en la seva veritat més profunda.

Els pobres no són un problema, sinó un recurs al qual acudir per acollir i viure l’essència de l’Evangeli.

Vaticà, 13 de juny de 2017
Memòria de Sant Antoni de Pàdua
Francesc

 

EN ESTOS DÍAS DE VERANO: JESÚS, NUESTRO ÁRBOL PARA SOBRELLEVAR LAS CARGAS

“EL ÁRBOL DE LOS PROBLEMAS”, por el Cardenal Juan José Omella (Arzobispo de Barcelona)

Este domingo quisiera compartir con vosotros un cuento muy inspirador a propósito de la actitud con la que podemos afrontar los quebraderos de cabeza que todos tenemos en nuestro día a día. La historia dice así:

“Aquel día había resultado especialmente desafortunado para el carpintero que la buena señora había contratado para que la ayudara a reparar su vieja granja. La cortadora eléctrica se había empeñado en no funcionar y ahora, cuando ya anochecía, el viejo camión no quería arrancar.

–Yo lo llevo en mi coche hasta su casa– se ofreció amablemente la señora. Apenas cruzaron una sola palabra a lo largo de todo el camino.  El rostro del hombre era una estampa de desánimo y cansancio. Sin embargo, cuando llegaron, sonrió penosamente e invitó a la señora a que entrara un momento en su casa para que conociese a la familia.

 Mientras se dirigían a la puerta, el carpintero se detuvo unos instantes frente a un árbol y le acarició las ramas. Cuando entraron, sufrió una transformación sorprendente: su cara se iluminó con una ancha sonrisa, abrazó con júbilo a sus hijos y besó con entusiasmo y cariño a su esposa. Se tomaron un café, conversaron alegremente un rato y luego, al despedirse, acompañó a la señora a su coche. Al pasar junto al árbol, la señora sintió curiosidad por averiguar qué le había hecho el arbolito unos minutos antes y qué lo había transformado de ese modo.

  • Oh! ese árbol es mi árbol de los problemas!. -contestó sonriendo el carpintero. Sé que no puedo evitar tener problemas en el trabajo, pero una cosa es bien segura: no me los llevo a casa, no quiero atormentar con ellos ni a mi esposa  ni a mis hijos. Así que lo cuelgo cada noche en el árbol antes de entrar en mi casa. A la mañana siguiente, los recojo. Pero la verdad es que durante la noche disminuyen y se debilitan mucho. “

QUÉ BONITO CUENTO!

Os animo a todos a tomar ejemplo de nuestro amigo el carpintero y de cómo supo blindar su hogar de las angustias cotidianas. En estos días de verano que pasamos más tiempo con nuestras familias, aprendamos a colgar las preocupaciones en nuestro árbol de los problemas.

La oración, el recogimiento interiormente en presencia del Señor y dejarnos abrazar por él, compartiendo con Jesús nuestras alegrías y también nuestras tristezas y angustias, puede ser la mejor manera de no vernos, nosotros y nuestras relaciones familiares, dominados por las circunstancias. Cada atardecer, antes de volver a casa, de encontrarnos a los que más nos quieren y a quienes más queremos, confiemos a Jesús nuestras preocupaciones y angustias. Él, como el árbol del cuento, quiere ayudarnos a sobrellevar las cargas de la vida, sin dejar que nos atormenten nuestra vida familiar.

Queridos hermanos, disfrutemos de estos días de verano en armonía con nuestros seres más queridos y aprendamos a compartir nuestra felicidad con ellos.

Desde Cáritas Sant Joan Despí les deseamos que pasen un feliz verano, lejos de las angustias cotidianas que nos rodean en el día a día, disfrutando de nuestras familias y amigos y viviendo unas vacaciones de recogimiento interior, plenitud y felicidad. 

 

3ª TROBADA DE CÀRITAS CATALUNYA

img_20161022_095637

Amb el lema “Transformem la societat des de la misericòrdia” es va celebrar ahir, 22 d’octubre de 2016,  la tercera trobada de Càritas Catalunya.

Vàries voluntàries de Càritas Sant Joan Despí hi vàrem assistir i vàrem poder compartir amb voluntaris vinguts de tota Catalunya aquesta jornada tant especial.

img_20161022_095439

Un dissabte que va començar  a Tarragona, Camp de Mart, plujós i gris. Però, tots, quasi unes 2.000 persones, entre voluntaris i gent treballadora  de Càritas, ens hi vàrem trobar molts contents per poder-hi participar.

L’objectiu inicial era el de aprofundir en el nostre compromís i en la tasca de transformació social que duem a terme entre tots.  Ho  vàrem fer des “d’El marc de l’Any jubilar de la Misericòrdia” i com diu el Papa Francesc: “La misericòrdia és una gran llum d’amor i de tendresa”. I aquest era el motiu principal de la convocatòria.

Autocars amb voluntaris arribats des de els diferents bisbats de Catalunya, en representació de les molt diverses Càrites parroquials de diferents poblacions d’arreu, hi varen tenir presència. Tots junts, com una gran família, ens vàrem anar col·locant “per bisbats” als seients de l’interior del impressionant Teatre Auditori de Camp de Mart. És un espai gran, obert i molt lluminós.

img_20161022_095553

Després de la Benvinguda institucional i agraïment a tots, varen cantar ” tots junts retrobarem la llum d’un nou demà“…i seguidament, ja varen començar les intervencions, ponències  i el debat:

En primer lloc, els bisbes  de Barcelona i de Tarragona varen tenir unes paraules d’agraïment per tots els voluntaris,  (en tota Catalunya en som uns gaire bé 12.800). Varen deixar molt clara la tasca tant important que estem desenvolupant, tot recordant-nos que la comunitat ens demana que siguem sants i que ens alimentem de forma continuada de la font de l’Eucaristia. “Vosaltres feu molt de treball”, varen dir. “Sou una xarxa molt estesa per Catalunya, i tots, absolutament tots els voluntaris, teniu els vostres noms escrits “al llibre de la Vida”.

img_20161022_121103

Com a primer ponent va intervenir el Imanol Zubero, doctor en sociologia, diplomat en teologia i professor a de la Universitat del País Basc. Va començar la seva exposició des de l’afirmació:  “Mirar amb misericòrdia ens posiciona per canviar el món”.

Amb el exemple del “bon samarità” de l’Evangeli, va fer especial incidència en la mirada misericordiosa del Pare i en la nostre forma com a creients de mirar el món. Ja hauríem d’estar veient els signes de la misericòrdia a la nostre societat.

¿Cual es el último milagro que has presenciado?  ¿Cuál es el último milagro que has hecho?  Todos somos parte en esta sociedad que estamos transformando desde la misericordia.

¿Y la mirada, cómo es tu mirada hacia el hermano? Hay miradas que matan,  otras que salvan, otras que integran, otras que reconcilian…..La mirada de los voluntarios ha de ser ética, entre iguales.  Mirar, dando vida, evitando eso de “mirar sin ver”.  Mirar a los ojos de una persona refugiada desde el corazón, mirar a los ojos del hambriento, del desnudo, del que está en la cárcel… y atenderlo como corresponde.

Como segundo punto importante, destacó la protección del destino global del planeta y de lo imprescindible que es el optar por “otro estilo de vida”. Como Luther King, a pesar de vivir en un mundo de pesadilla, dijo: “Tengo un sueño…”, nosotros desde Cáritas tenemos que vivir nuestro propio sueño: el de desarrollar la mirada –de oportunidad– y de misericordia para poder cambiar el mundo entre todos. Jesús dijo que el Reino de Dios ya está entre nosotros/nosotras. Pues hagamos realidad este milagro.

Estos últimos años han sido un detonante de destrucción de capital social; ha supuesto el fin de muchas empresas, organizaciones, instituciones, por falta re recursos  y emerger un entorno de inseguridades. Pero, pensemos en la transformación y que podemos mirar desde otra perspectiva, con la emergencia de la concepción de la economía del bien común. Ya somos muchas las personas que hemos comenzado a mirar “de otra manera” y poder comenzar a ver “una realidad nueva”.  ¿Quién habría pensado hace 20 años que tendríamos una Banca Ética? Mucha gente busca nuevas formas de ver la realidad social, y ya se están empezando a producir pequeños milagros.

logo-Ano-Santo-Misericordia-G-217x300

Y vosotros, los voluntarios, que decidís estar día tras día con esta gente que os necesita, sin que nadie os obligue, pudiendo estar en otras partes haciendo otras cosas…pero optáis por seguir ahí. Sois todos unos locos y locas de Dios.  Perdonad, pero, la gracia está actuando, ya estamos viendo pequeños milagros. El próximo noviembre, nuestro Papa Francisco cerrará la puerta de la Misericordia, y todos nosotros, con este año tan especial,  habremos aprendido que mirar con misericordia nos posiciona para cambiar el mundo.

El segon ponent, Miquel Barbarà, llicenciat en teologia , i sociologia i mestre de capella de la catedral de Tarragona. Amb el títol “L’esperit de Càritas” va fer una molt bona explicació de què és Càritas, deixant molt clar que no som una ONG qualsevol. Potser acabem dient que ho som per deixar en segon terme la pertinença a la comunitat cristiana. “No amaguem la dimensió mes profunda de Càritas”. Feu una labor molt important a la societat.

Les nostres actituds, voluntaris i treballadors de la casa: Tots, feina ben feta i hem de complir com a professionals, sempre!!. L’esperit cristià s’ha de veure, i hem d’acollir i respectar a tothom que vingui de fora. El poble català és un poble acollidor i que té gran respecta per les identitats de tothom. No cal fer política de tot plegat.

Després de les intervencions i debat amb preguntes als ponents, esmorzar comunitari amb un tros de coca i un suc. Seguidament, l’experiència de pallassos sense fronteres amb una actuació del grup molt divertida, però amb una essència molt solidària i social. (Porten uns 28 anys: van per tot el món fent riure i distraient els nens i els grans, països en guerres, amb pobresa i amb molts problemes socials. )

Després, Dinar solidari de germanor, visites a la ciutat, i per acabar, una gran Eucaristia de tots plegats d’Acció de Gràcies.  En fi,  una jornada inoblidable. Fins l’any proper voluntaris i voluntàries!!!  I recordem:  Junts podem transformar la societat des de la misericòrdia!!!  Endavant…..

img-20161022-wa0005

Ubi Caritas el amor deus ibi est

1.- Si tingués tanta fe que fos capaç de moure les muntanyes, però no estimés, no seria res.

2.- Si repartís tots els meus béns al pobres, fins si em vengués jo mateix per esclau, però no estimés, de res no em serviria.

3.- El que estima és pacient, no s’irrita, el qui estima no es venja: sinó que troba el goig en la veritat, tot ho excusa, tot ho creu, tot ho espera, tot ho suporta.

DAR HASTA QUE NOS DUELA

oillmap

“La Madre Teresa se pasó la vida levantando vidas frágiles del suelo, de la calle. Los levantaba y los llevaba. Los recogía. Y ella no era Tarzán, se la llevaba el viento por su fragilidad caminando. Con su fragilidad -pero había mucho amor en su corazón– también cuidó la fragilidad de los demás. “

Papa Francisco

“Con particular emoción recordamos hoy a la Madre Teresa, una gran servidora de los pobres, de la Iglesia y de todo el mundo. Su vida es un testimonio de la dignidad y del privilegio del servicio humilde. No sólo eligió ser la última sino también la servidora de los últimos. Como verdadera madre de los pobres, se inclinó hacia todos los que sufrían diversas formas de pobreza. Su grandeza reside en su habilidad para dar sin tener en cuenta el costo, dar “hasta que duela”. Su vida fue un amor radical y una proclamación audaz del Evangelio.”

San Juan Pablo II

¿SABÉIS LA HISTORIA DE RICARDO?

images nnnnnn

Os la cuento:  casado con Marta, 3 niños pequeños, trabaja de administrativo, mileurista, piso austero y sin ningún lujo. De familia cristiana y practicante, siempre ha tenido un profundo respecto a las personas (todas).

Los compañeros de trabajo de su entorno saben que va a misa los domingos, lleva un pequeño crucifijo colgado con una cadena y hasta lo han sorprendido en los descansos del café en silencio como si rezara. Nunca ha intentado convencer a nadie, pero todos le respetan.

Ricardo  sabe escuchar atentamente, está siempre pendiente de las necesidades de los demás, vive continuamente dando testimonio de aquello que es…. (no hay predicación más eficaz que el propio ejemplo). Actúa con convicción, fiel siempre a sus creencias. Intenta proceder siempre con delicadeza, –las personas estamos faltadas a menudo de ternura , comprensión y afecto.  Es cordial, alegre y optimista. No tiene temor a ser criticado, rechazado o insultado por sus creencias. Siempre confía en Dios, siempre!  Ricardo  es sin lugar a  duda, un cristiano fiel y coherente en su ser  y en su comportamiento. Todo un ejemplo.

Como decía San Pablo, “evangelizar a tiempo y a destiempo”, sin desfallecer. Pero a la vez, con humildad, sabiendo que finalmente, será Dios quien premiará nuestro esfuerzo.

compra

Hace unas semanas, Ricardo se marchó con dos de sus niños al supermercado. Se preguntaba una vez más qué quería decir eso de “dar hasta que nos duela”.  En la puerta del super había una mujer pidiendo caridad e iba parando a las clientas que iban entrando, suplicando que la gente le comprara una botella de leche, un paquete de arroz o botes de legumbre cocida.

Al pasar por su lado, Ricardo  vió sus ojos de soledad y sus manos de necesidad y se apiadó de ella y le preguntó que qué alimentos le hacían falta, que él y su familia se los compraban. Ella le miró con ternura y sacó de un bolsillo de su falda un papelillo viejo doblado, que bien seguro llevaba allí guardado desde hacía bastante tiempo. Y le dijo: Toma, esta es “mi lista de la compra. Hacía muchísimo tiempo que esperaba que alguien me la pidiese….gracias, muchas gracias.”

Ricardo cogió esa lista larga y compró absolutamente todo lo que la mujer decía necesitar para su familia de 5 personas.  Pagó las cuentas de la compra y entonces….suspiró y comprendió: “Dar hasta que nos duela…”. Se acababa de gastar los últimos 70 euros que le quedaban de final de mes. Pero al darle la compra a la mujer y la emoción con que la recibía, le compensó con creces ese sacrificio. “Dar hasta que nos duela…, dar hasta que nos duela…”   Ahora lo entiendo!!   tienes que experimentarlo…!!

Creer nos pide llegar un poco más allá de nuestras prácticas religiosas. Estamos llamados a vivir conforme a nuestras creencias y hemos de ser quizás un poco más consecuentes. Todos debemos ser mejores discípulos de Cristo. Evangelizar requiere  pasar a la acción, como hizo Ricardo…. con su actitud, con su comportamiento, con sus actos. No lo dejes para mañana. Inténtalo tú también!!

Stjoandespí peq

Desde Cáritas Sant Joan Despí queremos dar las gracias a todos los Ricardos que se acercan a nuestro salón parroquial a donar alimentos y a colaborar con nuestra organización con lo que pueden, siguiendo el ejemplo de la Madre Teresa con sus pobres. 

Y sobretodo, a todos los Ricardos de buen corazón, que irradian el amor de Dios a todas las personas que se encuentran en su camino y son consecuentes con sus creencias y todo lo que hacen en su vida. Gracias a todos y … no os olvidéis de dar hasta que os duela!!

PEREGRINACIÓN A LA CATEDRAL DE SANT FELIU DE LLOBREGAT

catedral sant feliu

Con motivo del Año de la Misericordia, una treintena de personas de Cáritas Sant Joan Despí formado por voluntarios y usuarios,  nos desplazamos ayer tarde hasta la Catedral de Sant Feliu de Llobregat en peregrinación, para disfrutar juntos de una bonita velada de domingo.

Una vez reunidos todos ante la entrada de la catedral, nuestro párroco explicó el sentido de la peregrinación y comentó que es un signo peculiar en este Año Santo. Y que todo aquel que atraviese la puerta de una catedral, reciba los sacramentos del perdón y de la Eucaristía, y dedique espacio de tiempo a la oración, puede recibir el don de la Indulgencia.

La vida es una peregrinación y todos nosotros, en firme y cálido grupo, atravesamos ayer esa puerta de la misericordia, experimentando el amor de Dios que perdona, que consuela y que no se cansa de ofrecer esperanza.

Rezamos juntos por el Papa Francisco, por toda la Iglesia, por todos los que necesitan recibir la misericordia de Dios: pobres, enfermos, ancianos solos, presos, refugiados…. Y rezamos por todos nosotros,  los que formamos Cáritas Sant Joan Despí, que el signo de pasar esa puerta santa nos recuerde siempre que el corazón de Jesús está siempre abierto para cada uno de nosotros para ofrecernos misericordia.

Un Padrenuestro, una Salve, un Credo…..una visita por los rincones de la Catedral y un compartir  de su historia y recuerdos pasados de antaño de tan bonita edificación.

De vuelta al Salón Parroquial, celebración del grupo de una merienda de amistad. Un poco de dulce y bebida fresca y mucha música, canciones y alegría. Y es que, cuando uno mira a los ojos sinceros del hermano, la misericordia brota y el don de compartir se hace gozo.

De verdad os digo que muchas son las personas que se benefician de la labor de los voluntarios de Cáritas. Pero también es muy cierto que los voluntarios recibimos con creces muchísimo más que ellos:  en gratitud y en las enormes muestras de cariño en el día a día. Todo esto te hace sentir una plenitud humana indescriptible:  éste sí que es  un “gran abrazo misericordioso del Padre”.

cropped-prodigo.jpg

ACOLLIR ELS QUI NECESSITEN PERDÓ

El Papa diu que “la lògica de la misericòrdia no entén de premis o càstigs, sinó d’acollir els qui necessiten perdó”

índice nnnnnn
El Papa ha dedicat aquest dimecres 11 de maig la seva audiència setmanal a la paràbola del Pare misericordiós. Francesc ha animat tothom a obrir els cors per “ser compassius com el Pare”. Davant de milers de persones a la plaça de Sant Pere del Vaticà, el Sant Pare ha destacat que aquesta paràbola “marca la manera d’actuar de Déu Pare amb els homes, obre els cors a l’esperança i torna la dignitat de fills de Déu”. El pontífex ha subratllat que els dos fills “necessitaven experimentar la misericòrdia”, i ha explicat que “el fill menor, immers en una gran tristor, pensava que mereixia un càstig pels pecats comesos, mentre que el gran, presumint d’estar sempre amb el pare, esperava una recompensa pels serveis prestats”.
stock-photo-66069377-hand-releasing-a-bird-into-the-air-concept-design
En aquest sentit, el Papa ha destacat que “la lògica de la misericòrdia no entén de premis o càstigs, sinó d’acollir tots els qui necessiten misericòrdia i perdó, com també del fet que tots tornin a ser germans”.  També ha recordat que, “en qualsevol situació de la vida, no deixem mai de ser fills de Déu, d’un Pare que ens estima i que espera el nostre retorn”. Per aquest motiu, el bisbe de Roma ha fet una crida a tots els creients perquè responguin a la invitació de Jesús “a participar en la festa de la misericòrdia i de la fraternitat” per obrir el cor i ser “compassius com el Pare”.
images88
En aquest dimecres anterior al diumenge de Pentecosta, Francesc ha seguit amb la sèrie de catequesis que expliquen com Jesús ha portat la misericòrdia fins al seu ple acompliment. El Papa ha posat el seu pensament  en “les mares i els pares que estan en aprensió quan veuen que els seus fills s’allunyen per camins perillosos”, en “els rectors i catequistes que de vegades es pregunten si el seu treball ha estat inútil”, en els empresonats, “als quals els sembla que la seva vida està acabada“, i també “en els qui han pres decisions equivocades i no aconsegueixen veure un futur”. El Sant Pare ha destacat la tendresa del Pare que veu el seu fill quan “encara era lluny” i que surt al seu encontre per abraçar-lo i besar-lo. A partir d’aquesta imatge, ha insistit que Jesús, amb aquesta paràbola, “ens anima a no defallir mai”.
imagesvvv
A més, Francesc ha recordat la Mare de Déu de Fàtima, una advocació que se celebra aquest divendres en el 99è aniversari de la primera aparació de Maria a tres nens pastors d’aquest poble portuguès. Al final de la catequesi en italià, el pontífex ha assegurat que “els fills poden decidir si se sumen a l’alegria del pare o el rebutgen”. Finalment, ha fet una crida a rebre “amb goig la invitació de Jesús a participar en la festa de la misericòrdia i de la fraternitat”, i ha recordat la celebració de la Pentecosta adreçant-se especialment als joves, als malalts i a les parelles que s’acaben de casar.
(Font text: Catalunyacristiana.cat)

 

EL SANTO PADRE Y CÁRITAS. VIDEO

video de CARITAS 2015 – PAPA FRANCISCO: Una sola familia humana 

papa_francesc

“Sé que ustedes están en la calle, cuidando a los necesitados, a través de todas sus obras de justIcia y caridad ……

Salir a la calle, puede producir un accidente. Quedarse encerrado, enferma. Prefiero  una Iglesia accidentada, herida y manchada por salir a la calle, antes que una Iglesia enferma por el encierro y la comodidad de aferrarse a las propias seguridades. …

Ustedes son el motor de la Iglesia que organiza el amor….

Ustedes ayudan a los demás a cambiar el curso de la propia vida…son la sal, la levadura y la luz.

Son las mismas manos de Jesús en el mundo…”

PAPA-PALOMA-EN-LA-MANO

PUEDES VER EL VIDEO, PULSANDO AQUI:  “CARITAS Y EL PAPA FRANCISCO. Una sóla familia humana”

 

Desde Cáritas Sant Joan Despí, los voluntarios trabajamos con constancia  para que las palabras que el Santo Padre nos ha dedicado en este video se puedan hacer realidad todos los días.

En este año de la Misericordia, te invitamos a vivir con nosotros las obras de misericordia, dando de comer al hambriento, de beber al sediento, vistiendo al desnudo, visitando enfermos, enseñando y dando buenos consejos, consolando a los que están tristes, y esforzándote por cumplir el resto de las catorce obras de misericordia.

VIVE CON NOSOTROS EL AÑO SANTO DE LA MISERICORDIA

 

 

 

 

ORACIÓN DEL VOLUNTARIO DE CÁRITAS

praying-614374_960_720

Quiero ser, Padre, tus manos, tus ojos, tu corazón.

Mirar al otro como Tú  le miras:

con una mirada rebosante de amor y de ternura.

Mirarme a mi, también, desde esa plenitud

con que Tú me amas, me llamas y me envías.

 

Lo quiero hacer desde la experiencia del don recibido

y con la gratuidad de la donación sencilla y cotidiana

al servicio de todos, en especial de los más pobres.

 

Envíame, Señor,

y dame constancia, apertura y cercanía.

Enséñame a caminar en los pies del que acompaño

y me acompaña.

hands-1139098__180

Ayúdame a multiplicar el pan y curar heridas,

a no dejar de sonreír y de compartir la esperanza.

Quiero servir configurado contigo en tu diaconía.

 

Gracias por las huellas de ternura y compasión

que has dejado en mi vida.

traces-877821__180

En tu Palabra encuentro la Luz que me ilumina.

En la Oración, el Agua que me fecunda y purifica.

En la Eucaristía el Pan que fortalece mi entrega y me da Vida.

Y en mi debilidad, Señor, encuentro tu fortaleza cada día.

Amén

Fuente: Cáritas Teruel

DÉJATE CONTAGIAR

4

¿Sabíais que ahora en algunas estaciones de metro podemos encontrar una cafetería abierta antes de  las siete de la mañana?  Y además, muy bien preparada para servir un buen café con leche calentito, en taza normal, o  en vaso de cartón grande para llevar. La gracia de esto es que, como todos tenemos muchísima prisa a esa hora, el camarero tarda tan sólo 40 segundos en preparártelo y cobrártelo.  Puedes subir al metro, sentarte y tomarte con relax esa café con leche  apetecible, y hacer tu trayecto diario matutino con toda tranquilidad.

Os tengo que contar que, desde hace unos meses,  hay un chico indigente  (parece polaco o rumano)  que está sentado en un rincón, en el suelo  de la estación del metro que cojo habitualmente. Todos los días ….las personas que cogemos ese medio de transporte, pasamos por su lado y algunos,  lo miramos. Otros,  le tiran alguna moneda en una especie de gorro de lana que tiene en el suelo. Pero muchos, ni le miran, simplemente pasan por su lado y transcurren su camino y le ignoran, porque tienen muchísima prisa y hasta les incomoda. Él no se mete con nadie ni molesta, tan sólo pide limosna.

Este chico se llama Marek. Un día pasé por su lado, le miré  y le dije “Buenos Días, qué frio hace, verdad?”. Él, sonrió. La siguiente vez que le vi, le pregunté cómo se llamaba y cuantó tiempo hacía que estaba en España viviendo así. De esta forma, comenzamos a saludarnos todas las mañanas y a mantener frases cortas y rápidas de conversación. Hace una par de semanas descubrí que otras personas que también viajan a la misma hora que yo, comenzaban a decirle Buenos Días a Marek. Me gustó, me sentí confortada.

Envío-gratis-nueva-venta-de-la-capa-doble-creativa-parejas-de-cerámica-Taza-de-café-Taza

Estos días pasados le bajé un par veces café con leche de estos rápidos a Marek, ya comienza a hacer frío en Barcelona estas semanas.  La diferencia con nosotros es que, él no tiene prisa, pero se lo toma con premura porque tiene  el frío de la noche calado en su piel y en sus huesos.

La sorpresa ha sido que, este último día que  le bajaba el café, otra persona de las habituales de mi horario, de forma simultánea,  le estaba también bajando otro.  Esa mañana Marek tuvo  doble ración y yo una enorme satisfacción por pensar que la solidaridad se contagia y puede hacer   bien a los seres humanos.

En este año de la Misericordia, no podemos pasar de largo ante las personas que viven en la exclusión social y en la pobreza.  Desde las Cáritas de toda España y su voluntariado,  existen  proyectos de acogida para estas personas que duermen en la calle.  Les proporcionan aseo, ropa, cama  y comida.  También les acompañan  a una posible reinserción laboral y social.

En este año de la Misericordia, si te encuentras con  “un Marek cualquiera”,  no pases de largo, por favor.   Un “Buenos días”, un vaso de leche, un bocadillo, ….y al menos….una sonrisa, que no cuesta dinero. Recuerda:  que muchas personas de tu entorno te están viendo…y la solidaridad  se contagia….!!  Mójate!!

12_manos2

VOLUNTARIAT

L’acció de Càritas es desenvolupa amb persones que mitjançant un compromís responsable presten el seu servei a favor dels més pobres i de les persones més desfavorides. El voluntari és aquella persona que a més dels seus deures familiars i professionals, dedica part del seu temps, de forma continuada i desinteressada, a activitats a favor dels altres, según un projecte que té per objectiu eradicar i minorar les causes de la pobresa i l’exclusió social.

PROGRAMA CÀRITAS “SENSE LLAR”

La tasca del programa és generar models d’actuació que tenen com a objectiu millorar la qualitat de vida de les persones en situació d’exclusió social i promoure processos de canvi i millora. Servei de pisos compartits. Serveis d’acollida diürn i nocturn per a persones sense llar. Càritas Diocesana de Sant Feliu de Llobregat.

ESPERANZA PARA LAS PERSONAS MÁS NECESITADAS

imagesvv

Cáritas es “la sal, la levadura y la luz de la Iglesia”. Estas son las palabras con las que el Papa Francesc  quiso  rendir homenaje a la labor que lleva a cabo la institución y lo hizo en el marco de la asamblea general que Cáritas Internationalis celebró en  el mes de mayo en Roma. Para el pontífice, Cáritas “es el faro de esperanza para las personas más necesitadas”.

“Una sola familia humana, cuidando de la creación” 
           “Ustedes están en la calle, ayudando a los necesitados
“Son el motor de la iglesia que organiza eL amor….”     
“Manos de Jesús en el mundo….”
       “Los excluÍdos son desechados…nadie tiene que ser un  excluído del amor de Dios” 

Estas palabras las recoge en el vídeo titulado  “una sola familia cuidando de la creación”, elaborado en motivo de este encuentro. A través del documento audiovisual, el Papa aboga, una vez más, por una Iglesia más cercana, al servicio de las personas y, especialmente, de aquellas que están excluidas de la sociedad:

“salir a la calle puede producir un accidente. Quedarse cerrado, enferma. Prefiero una Iglesia accidentada, herida y manchada por salir a la calle que una Iglesia enferma por el estancamiento y la comodidad de aferrarse a las propias seguridades”. Y siguió dirigiéndose a las personas asistentes a la asamblea internacional: “Ustedes son el motor de la Iglesia que organiza el amor para que todos los fieles trabajen juntos respondiendo con obras concretas de misericordia”.

En este vídeo homenaje a la tarea de Cáritas el Papa Francesc también quiso resaltar que “ustedes marcan el paso para que la Iglesia esté cada día en el mundo. Ustedes ayudan a las personas a cambiar el curso de la propia vida”.

PODÉIS VER EL VIDEO EN EL SIGUIENTE  LINK:

https://www.youtube.com/watch?v=xluhB3A7zno

Weltkugel mit Caritas Logos Logo Copyright Caritas international, Abdruck honorarfrei, Belegexemplar erbeten, Tel: 0761/ 200-288 *** Local Caption *** Verwendung Rückseite Jahresbericht 2005

FuentE:  Cáritas Internationalis

 

 

 

 

VACACIONES Y TIEMPO DE ORACIÓN

160_F_48323790_kkLKrDB7ksBcAJWFh49WYZFe1OlOJNvt

Las vacaciones de verano son un tiempo especial  para el descanso, para poder realizar otras actividades y poder disponer de nuestro tiempo sin estar atados por el horario laboral y por las prisas del día a día. También podemos  decidir dedicar pequeños espacios de nuestro tiempo vacacional en  abandonarnos a Dios a través de la oración.

En este mes de agosto  son muchos los que estáis y estamos disfrutando  de unas esperadas  vacaciones.  Unos habremos  salido  hacia  lugares de turismo, de playa o de montaña.  Y no faltarán quienes hayan regresado  a sus  pueblos para encontrarse  con sus raíces, con sus  familias y con los amigos de siempre; nuestros pueblos se duplican o triplican en estos días.

Desde  este clima vacacional, los voluntarios de  Cáritas Sant Joan Despí, os queremos pedir  que no os olvidéis  de quienes  no podrán gozar de unas vacaciones. Son aquellos que, por ejemplo,  han de trabajar todo el año, o los parados y sus familias, los enfermos, las familias con una economía de subsistencia, los pensionistas humildes…; (En una cultura del bienestar y del consumo, influenciada por la industria del ocio y del pasatiempo, no podemos dejarnos llevar por el individualismo egoísta y olvidar a quienes viven estas situaciones.)

Recordemos que “oración y acción están siempre profundamente unidas”. Una oración que no lleva a la acción concreta hacia nuestro hermano necesitado o enfermo,  es una oración incompleta. Por tanto, nos atrevemos a proponeros una actividad para este verano:  que dediquéis un pequeño espacio de vuestro tiempo vacacional a la oración y que recéis  por las familias y personas que no han tenido ni podrán tener vacaciones por cualquiera de las circunstancias comentadas en el párrafo anterior.

Y hablando ahora de “la acción”, recordad que desde Cáritas se ayuda a familias y personas en situación de pobreza en Sant Joan Despí. Y que  podéis colaborar con nosotros, haciéndoos socios, voluntarios o mediante aportaciones o donaciones. Pensemos en quienes no tienen vacaciones por razones laborales o económicas. La caridad con el necesitado tampoco hace  vacaciones.

Os esperamos en Septiembre, venid a conocernos y formad parte de nuestros proyectos. La organización y el equipo de voluntarios de Cáritas os espera y os acogerá y agradecerá todo aquello que podáis  ofrecer.

“Pedid y se os dará; buscad y hallaréis; llamad y se os abrirá. Porque todo el que pide recibe, el que busca halla y al que llama se le abre” (Lc  11,9-10)

“Ora et Labora”, reza y trabaja

 Buen verano y buenas vacaciones

 

 

 

SENYOR, POSA’NS AL SERVEI

teresa_de_calcuta

Senyor,

Posa’ns al servei dels nostres germans que viuen i moren en la pobresa

i en la fam per tot el món.

Confia’ns-els a nosaltres, avui;

dóna’ls el pa de cada dia

juntament amb el nostre amor ple de compasió,

de pau i de joia.

Senyor, fes que miri de confortar

i no de ser confortada,

que miri de comprendre

i no ser compresa,

que miri d’estimar i no ser estimada;

perquè oblidant-se d’un mateix hom es retroba,

perdonant som perdonats

i morint es ressuscita a la vida eterna.

MadreTeresadeCalcuta_efectoMare Teresa de Calcuta

VOLUNTARIADO, COMPROMISO CON GENEROSIDAD

12_manos2

El amor Cáritas es una fuerza extraordinaria que mueve a las personas a comprometerse con valentía y generosidad en el campo de la justicia y de la paz .Es una fuerza qué tiene su origen en Dios, Amor eterno y verdad absoluta.

La Caridad es la vía maestra de la doctrina social de la iglesia.

Hay que tener también en gran consideración el bien común. Amar a alguien es querer su bien y trabajar eficazmente por el.

La Caridad es el don más grande qué Dios ha dado a los Hombres, es su promesa y nuestra esperanza.

Benedicto XVI

LA IMPORTANCIA DE IR A MISA

LA IMPORTANCIA DE IR A MISA

papa

El papa ha reivindicado ante un grupo de jóvenes scout la necesidad de ir misa antes de visitar este domingo por la tarde la parroquia romana de San Miguel Arcángel, en el barrio de la periferia romana de Pietralata donde también ha visitado por sorpresa un campo de nómadas inmigrantes a los que ha regalado sacos de dormir.

“Hay alguno que dice: no voy a misa porque estoy cansado. Y yo le digo: “Eres tonto si no vas a misa. Pierdes tú, porque al recibir a Jesús eres más fuerte para luchar en la vida”, ha comentado Francisco.

Durante la novena visita a una parroquia de la periferia de Roma, el pontífice ha reconocido además que la vida matrimonial es “difícil” pero ha pedido a las parejas no acabar el día sin hacer las paces.

“Se puede pelear entre marido y mujer, pueden volar los platos, pero no es posible acabar el día sin antes haber hecho paz, al menos con un pequeño gesto”, ha dicho en esta línea Francisco.

Opinión de los lectores:
“…..Modernízate amigo, reparte canutos, reparte litronas; ya verás cómo de este modo tienes a no menos del 90% de la juventud haciendo colas en las iglesias.

Por el interés te quiero, San Andrés.